Investigadores de la UV, UPV i CSIC monitoraran i promouran la visibilitat de la dona en la ciència
Augmentar la visibilitat de les dones en la ciència. És l’objectiu del grup de treball INVISIBLES. Ciència, innovació, transferència, educació i política són els àmbits d’actuació d’aquest equip, que està integrat per professores i professors de la Universitat de València (UV), la Universitat Politècnica de València (UPV) i investigadores de l’Institut INGENIO (UPV-CSIC).
8 de de març de 2022
Augmentar la visibilitat de les dones en la ciència. És l’objectiu del grup de treball INVISIBLES. Ciència, innovació, transferència, educació i política són els àmbits d’actuació d’aquest equip, que està integrat per professores i professors de la Universitat de València (UV), la Universitat Politècnica de València (UPV) i investigadores de l’Institut INGENIO (UPV-CSIC).
Per part de la Universitat de València hi participen les investigadores Rosa Isusi, del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal, i Carmen Corona, del Departament de Sociologia i Antropologia Social.
Segons explica la investigadora de l’equip d’INVISIBLES i catedràtica de la UPV, Mónica García Melón, treballen simultàniament en quatre projectes: ‘MAGGIE. Monitoring and Assessing Gap in Events’; Invisibles; ‘Monitoratge de la bretxa de gènere en els instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana’; i l'últim se centra en el Paper de la Dona en l’Ensenyament i Formació Tècnic-Professional a Colòmbia.
MAGGIE és un projecte que es desenvolupa en l’àmbit europeu “l’objectiu del qual és dissenyar una eina de mesura de l’acompliment basada en indicadors que mesuren la bretxa de gènere en congressos i conferències tant de l'àmbit científic com polític”.
Mapejar la bretxa de gènere
L’objectiu d’aquest projecte és mapejar la bretxa de gènere en les trobades polítiques i científics en estudi per a identificar les seues febleses i les raons que existeixen darrere d’aquesta desigualtat. Entre els seus resultats, per a incentivar la participació de les dones tant en assistència, participació, lideratge i a l’hora de moderar la trobada recomanen, per exemple “incloure més dones en els Comités Organitzadors i en els Comités Científics i repensar el format de les conferències per a afavorir la conciliació familiar”, explica la investigadora Mónica García Melón.
En INVISIBLES treballen amb indicadors per a monitorar i promoure la visibilitat de les dones en la ciència. És un projecte, finançat per la Generalitat Valenciana, que està associat a MAGGIE, però centrat en activitats desenvolupades en la Comunitat Valenciana.
Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana
En el treball de ‘Monitoratge de la bretxa de gènere dels Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana’ l'equip ha elaborat una guia de bones pràctiques. L’estudi revela que aquests centres d'investigació presenten un equilibri significatiu en les seues plantilles, inclosos els llocs de responsabilitat i de comandament. Aquests resultats demostren que els Instituts Tecnològics estan treballant bé l’aplicació de les polítiques de gènere.
A nivell global, en la composició de les plantilles dels Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana, “els números avalen un equilibri de gènere sent en total un 51,55% de dones en plantilla en mitjana en els centres”, assegura Mónica García Melón per a qui “les estratègies de contractació han de ser un dels pilars fonamentals per a complir amb un equilibri de gènere en l'organització dels instituts”. Tenint en compte que existeix un clar desequilibri de gènere en les persones graduades en les carreres tecnològiques, “que les plantilles dels instituts tecnològics es troben bastant equilibrades significa que les polítiques d'igualtat han funcionat en les estratègies de contractació”.
“La igualtat ha de recaure en tots els departaments”
La investigadora afirma que “involucrar-se en les matèries de gènere en l'organització continua sent un assumpte feminitzat” i adverteix que “la igualtat no ha de recaure solament en el Comité d'Igualtat, sinó que ha d'estar en tots els processos i departaments” dels instituts. “Incorporar la perspectiva de gènere en les diferents etapes del procés innovador, o d'investigació, és una pràctica poc freqüent i varia depenent de la naturalesa del treball”.
En referència al quart projecte que estan realitzant és “un estudi similar al dels Instituts Tecnològics de la Comunitat Valenciana, però en els centres tecnològics que depenen del Ministeri de Ciència de Colòmbia”, explica García Melón. En aquest país, a pesar que existeix un relatiu equilibri de gènere en el nombre de persones contractades, “els rols de gènere continuen estant molt arrelats en les maneres de treball”, afig.