El treball, publicat a Proceedings of the Royal Society Biology, explica com s’adaptarà aquesta espècie a les conseqüències d’impredictibilitat ambiental, que s’incrementarà amb el canvi climàtic.  

“Els biòlegs intentem predir els efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat. Atès que molt probablement es produirà un increment de les fluctuacions ambientals, la pregunta que tractem de resoldre és quines poblacions i espècies estaran millor o pitjor preparades enfront d’aquesta modificació ambiental”, explica Lluís Franch Gras, un dels autors del treball, qui remarca que les estratègies descrites en el treball dels investigadors del Cavanilles són una resposta evolutiva, entre altres alternatives possibles.

Manuel Serra, un altre dels autors, explica que aquesta estratègia, denominada de minimització de riscos, no és adequada en condicions predictibles, però és un recurs que evita en els rotífers que els canvis imprevisibles de l’ambient impossibiliten la producció d’ous de resistència.

En aquest sentit, si no es produïra aquest fenomen evolutiu, els experts asseguren que els rotífers s’extingirien durant el període de dessecació de les llacunes on viuen, ja que els períodes d’inundació d’aquestes solen ser incerts. “Amb la incertesa ambiental, aquests invertebrats sempre juguen a assegurar”, destaca Eduardo García-Roger. En aquest context, “es fa vàlid el principi de val més un tord a la mà, que dos volant, és a dir, més val produir algun ou resistent que no cap” explica l’investigador del Cavanilles.

María José Carmona, investigadora principal del projecte, assenyala que aquest treball enforteix els nexes entre ecologia i evolució biològica. Des d’una perspectiva aplicada, els invertebrats estudiats al treball són crucials en el manteniment de les cadenes tròfiques. Del seu èxit adaptatiu depenen molts altres éssers vius que formen part d’aquestes cadenes, com són ara els ocells aquàtics.

Metodologia

L’equip conformat per Lluís Franch Gras, Eduardo García Roger, Manuel Serra i María José Carmona ha pogut elaborar aquesta recerca utilitzant imatges de satèl·lit d’aquestes llacunes de les darreres tres dècades. Precisament, la tècnica utilitzada pel grup d’investigació per analitzar les imatges de satèl·lit i quantificar el grau d’impredictibilitat ambiental s’ha publicat també recentment (Franch-Gras et al., 2017). Aquestes dades s’han combinat amb assajos experimentals per determinar l’estratègia reproductiva dels rotífers, amb els quals es pot conèixer si aquesta estratègia té un component genètic, com és necessari perquè hi haja selecció natural.

María José Carmona, a més, remarca que el grup d’investigació ha provat que les poblacions de rotífers poden adaptar-se ràpidament a nous règims d’impredictibilitat, d’acord amb uns experiments recents desenvolupats amb Eva Tarazona (Tarazona et al., 2017), també membre del grup investigador, i argumenta que han sigut necessàries sèries llargues de dades sobre variacions ambientals, mostrejos i assajos molt laboriosos per comprovar l’evidència empírica de la investigació.

Articles:

Franch-Gras L, García-Roger EM, Serra M, Carmona MJ. 2017 «Adaptation in response to environmental unpredictability». Proc. R. Soc. B 284: 20170427. http://dx.doi.org/10.1098/rspb.2017.0427  

Franch-Gras L, Garcia-Roger EM, Franch B, Carmona MJ, Serra M, 2017 «Quantifying unpredictability: A multiple-model approach based on satellite imagery data from Mediterranean ponds». PLOS ONE 12 (11). doi: e0187958

Tarazona E, García-Roger EM, Carmona MJ, 2017 «Experimental evolution of bet hedging in rotifer diapause traits as a response to environmental unpredictability». Oikos 126: 1162–1172. doi:10.1111/oik.04186