L'avanç de l'atenció perinatal durant les últimes dècades ha millorat enormement la taxa de supervivència dels nounats. No obstant açò, els trastorns cerebrals com l'encefalopatia isquèmica hipóxica –síndrome produïda per la falta d'oxigen en el flux sanguini cerebral–, de greus seqüeles neurològiques, encara afecten a un gran nombre de nounats. Actualment no existeix un procediment per a regenerar les neurones danyades a causa de lesions, per la qual cosa un dels grans reptes de la medicina actual és el desenvolupament de noves teràpies que puguen pal·liar les conseqüències dels esdeveniments isquèmics en el cervell.

José Manuel García-Verdugo, investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, al Parc Científic, i Kazunobu Sawamoto (Facultat de Ciències Mèdiques de la Universitat de la Ciutat de Nagoya, Japó) han descobert, en ratolins, un mecanisme de regeneració neuronal després d'una lesió cerebral, que existeix només durant el període neonatal. “Mitjançant experiments amb ratolins, trobem que la neuròglia radial, que desapareix immediatament després del naixement, es manté en lesions cerebrals neonatals –comenta García Verdugo. Les neurones produïdes a partir de cèl·lules mare presents en el cervell s'adhereixen a la neuròglia radial a través de molècules anomenades N-cadherina, movent-se de manera eficient al llarg de les fibres glials radials cap a la regió lesionada”.

Les cèl·lules que actuen com a cèl·lules mare durant l'etapa de desenvolupament del cervell, la "glia radial", mostren una morfologia cel·lular única amb fibres radials llargues. Les fibres de la glia radial actuen com una bastida, o matriu de suport, per a la migració neuronal en el període embrionari, i desapareixen immediatament després del naixement. No obstant açò, després d'una lesió cerebral, la glia radial es manté.

Aquest recent treball descobreix que les neurones produïdes a partir de cèl·lules mare presents en el cervell migren de manera eficient al lloc lesionat utilitzant llargues fibres glials radials com una bastida. A més, trasplantant aquesta espècie de matrius de suport basades en esponges de gelatina que imiten artificialment la glia radial en el cervell lesionat neonatal, és possible promoure el moviment de les neurones a la regió lesionada, i restaurar la funció motora dels ratolins nounats.

Aquest mecanisme de regeneració neuronal podria potencialment ser aplicat a la medicina regenerativa de les lesions cerebrals neonatal en humans. “És necessari el desenvolupament de noves teràpies per a pal·liar els trastorns cerebrals neonatals que puguen, en un futur, ser emprats en la pràctica clínica”, afig García Verdugo.
Aquest treball, que ocupa la portada en paper de la revista Cell Stem Cell i en el qual també ha participat l'investigador de la Universitat de València Vicente Herranz-Pérez, ha sigut dut a terme sota el conveni de col·laboració que mantenen ambdues universitats, finançat pel programa de la Japan Society for the Promotion of Science (JSPS) per a incentivar la circulació d'investigadors en xarxes estratègiques a nivell internacional.

Referència:
Radial Glial Fibers Promote Neuronal Migration and Functional Recovery after Neonatal Brain Injury. Hideo Jinnou, Masato Sawada, Koya Kawase, Naoko Kaneko, Vicente Herranz-Pérez,Takuya Miyamoto,Takumi Kawaue,Takaki Miyata,Yasuhiko Tabata,Toshihiro Akaike,José Manuel García-Botxí,Itsuki Ajioka, Shinji Saitoh and Kazunobu Sawamoto.