“L’estudi posa en evidència interessants connexions entre la composició de la microbiota intestinal i el rendiment cognitiu, i contribueix a comprendre millor el diàleg metabòlic entre el nostre cervell i els bacteris que conviuen amb nosaltres”, destaca José Manuel Fernández-Real, qui lidera el projecte i és catedràtic de Medicina de la Universitat de Girona (UdG) i cap del Grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI.

Segons Andrés Moya, també investigador de Fisabio-Salut Pública i del CIBEResp, “els resultats d’aquesta investigació s’han relacionat tant amb diversos tests cognitius com amb la mesura del volum de determinades àrees cerebrals implicades en la memòria, mesures per ressonància magnètica”.

L’estudi, «L’obesitat afecta la memòria de treball i a curt termini a través del metabolisme dels aminoàcids aromàtics induït per la microbiota intestinal», s’ha registrat com una patent europea i s’ha dut a terme amb una cohort de 130 voluntaris, tant obesos com no obesos, dels quals s’ha analitzat, entre altres variables, la microbiota intestinal.

En assajos posteriors, comenta Vicente Pérez Brocal (investigador de Fisabio-Salut Pública i del CIBEResp) “es va dur a terme el trasplantament de microbiota fecal de 22 voluntaris de la cohort d’estudi, 11 amb baixa i 11 amb alta puntuació en els tests de memòria, a ratolins lliures de microbiota. L’objectiu era valorar el seu efecte sobre la memòria recent dels rosegadors. Ací hem pogut comprovar que la microbiota trasplantada de pacients amb obesitat mòrbida redueix la puntuació en els tests de memòria dels ratolins”.

Per a Rafael Maldonado, de la UPF, “la possibilitat de canviar trets de memòria en ratolins mitjançant el trasplantament de microbiota humana destaca el potencial interès de modificar la microbiota amb finalitats terapèutiques en pacients obesos amb alteracions cognitives”.

En la circulació sanguínia es troba el triptòfan en condicions normals, un aminoàcid aromàtic que resulta bàsic per a la “síntesi” de neurotransmissors. Amb aquest treball s’ha descobert que les persones amb obesitat mòrbida, que tenien menor memòria recent, també tenien menys triptòfan en la circulació sanguínia. D’altra banda, la producció d’algunes vitamines depèn dels bacteris de la microbiota. Les persones amb obesitat tenien determinats bacteris que metabolitzaven la vitamina B1 en paral·lel a la disminució de memòria immediata i recent.

Hipocamp

En referència a l’hipocamp, ja es coneix que la seua grandària està relacionada amb la memòria de l’individu. En l’estudi es va observar que les persones amb obesitat tenien un hipocamp més xicotet. A més, es va comprovar que la grandària de l’hipocamp s’associava a la presència de determinats bacteris de la microbiota intestinal.

Com que s’ha establit una relació entre la dieta i la presència de determinats bacteris intestinals, aquests resultats possibilitarien el desenvolupament de dietes que puguen millorar el rendiment cognitiu i la memòria, així com la modificació de la microbiota amb finalitats terapèutiques.

Article:

María Arnoriaga-Rodríguez et al. «Obesity Impairs Short-Term and Working Memory through Gut Microbial Metabolism of Aromatic Amino Acids». Cell Metabolism, volume 32, Issue 4, 6 October 2020, Pages 548-560.e7. DOI: https://doi.org/10.1016/j.cmet.2020.09.002