Investiguen per primera vegada els components orgànics de l’art rupestre llevantí amb tècniques d’anàlisi massiva d’ADN i proteïnes

 
(D’esquerra a dreta): Clodoaldo Roldán (ICMUV), Cristina Vilanova (Darwin Bioprospecting), Manuel Porcar (I2SysBio), i Sonia Murcia (ICMUV).
(D’esquerra a dreta): Clodoaldo Roldán (ICMUV), Cristina Vilanova (Darwin Bioprospecting), Manuel Porcar (I2SysBio), i Sonia Murcia (ICMUV).

Un equip d’investigadors de la Universitat de València (instituts de Ciència de Materials –ICMUV– i de Biologia Integrativa de Sistemes –I2SysBio–), juntament amb altres entitats, han aplicat per primera vegada tecnologies òmiques (basades en anàlisis d’ADN i proteïnes) a la identificació d’agents orgànics i comunitats bacterianes de l’art rupestre llevantí. El treball, publicat ahir en la revista 'Scientific Reports', i realitzat a La Valltorta, aporta algunes claus que podrien replantejar la cronologia d’aquestes pintures.

El projecte ha tingut per objecte identificar els agents aglutinants orgànics i les comunitats bacterianes dels jaciments a través de tecnologies òmiques, és a dir, aquelles que estudien la totalitat de gens, organismes o proteïnes. Ho ha fet a través de tècniques de metagenòmica (ciència que estudia l’ADN dels microorganismes, extrets directament de mostres ambientals) i proteòmica (l’estudi bioquímic massiu de les proteïnes).

Així, l’anàlisi proteòmic de les mostres de pigments de tres figures ha permés “detectar pèptids de caseïna d’origen boví en les mostres analitzades”, segons Clodoaldo Roldán, professor de Física Aplicada i Electromagnetisme de la Universitat de València i investigador de l’ICMUV. “Aquesta troballa permet llançar la hipòtesi de l’ús de la llet animal com a agent aglutinant, obrint així la hipòtesi que les societats que van realitzar aquestes pintures practicarien la ramaderia, situant-se, per tant, en un marc cronocultural propi del Neolític peninsular (VI-III mil·lennis a. C.)”, afirmen els autors.

La recerca –en la qual també han participat el laboratori TRACES UMR 5608 del Centre National de la Recherche Scientifique de França (CNRS) i l’empresa Darwin Bioprospecting Excellence, S.L.–, s’ha desenvolupat amb pigments de l’abric de Coves de la Saltadora (les Coves de Vinromà, Castelló), un dels conjunts decorats de major entitat del parc cultural Valltorta-Gassulla, patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

“Hem realitzat la primera anàlisi metagenòmica, és a dir, de l’ADN microbià, obtingut directament de micromostres procedents de tres motius pintats (un arquer, un càprid i un cèrvid) i d’un conjunt de mostres “control” corresponents a la paret en zones sense motius pictòrics. La metagenòmica ens ha proporcionat la primera descripció de les comunitats bacterianes que colonitzen la pàtina de l’art rupestre i del suport parietal, i que podria tindre un efecte protector sobre les pintures”, segons els autors de l’article.

La composició dels pigments, és a dir, de les matèries primeres utilitzades durant l’elaboració d’aquestes pintures, es compon principalment de minerals a força d’òxids de ferro barrejats amb substàncies orgàniques, que van actuar com a aglutinants afavorint la seua adherència i resistència. Conéixer aquests aglutinants permetria comprendre els processos d’elaboració, i afavorir l’obtenció de datacions per radiocarboni, si bé identificar i caracteritzar aquestes substàncies resulta complex donat, entre d’altres, el fort procés erosiu al que estan sotmesos els abrics llevantins.

“Tenint en compte el debat obert entorn de la cronologia i autoria de l’Art Llevantí, el nostre estudi aporta arguments objectius, compatibles amb una cronologia recent per a aquesta tradició gràfica, que podria vincular-se a les primeres societats agrícoles i ramaderes de l’arc mediterrani ibèric”, segons els investigadors.

 

Art rupestre llevantí

L’arc mediterrani ibèric alberga una manifestació gràfica única en la prehistòria europea: l’art rupestre llevantí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1998. En l’actualitat el nombre d’abrics rupestres decorats amb aquestes grafies superen el miler, sent el nucli de Valltorta-Gassulla (l’Alt Maestrat, Castelló) un dels territoris més destacats pel nombre de llocs documentats i per la riquesa i interés dels seus panells.

L’art llevantí és una tradició pictòrica que es localitza en abrics poc profunds de les serres d’interior. La seua singularitat, en clara ruptura amb tota manifestació gràfica anterior, ve donada pel seu fort component naturalista i narratiu. Aquestes pintures representen activitats econòmiques i socials –la caça, la recol·lecció de mel o els conflictes socials–, en les quals la figura masculina és enaltida en el seu rol de caçador i de guerrer. El potencial d’informació d’aquestes pintures és enorme, i el seu estudi i documentació té l’objectiu de conéixer i caracteritzar les societats autores.

Aquesta recerca s’ha desenvolupat com a part del projecte NEOSOCWESTMED, una acció Marie Curie desenvolupada en el marc del setè programa de la Comissió Europea, i dins del programa “Projet Émergent 2016” finançat pel laboratori TRACES del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de França, en els quals participen ICMUV, I2SysBio i la Darwin Bioprospecting Excellence, S.L.

 

Article:

Clodoaldo Roldán, Sonia Murcia-Mascarós, Esther López-Montalvo, Cristina Vilanova and Manuel Porcar: «Proteomic and metagenomic insights into prehistoric Spanish Levantine Rock Art». Scientific Reports volume 8, Article number: 10011 (2018) https://doi.org/10.1038/s41598-018-28121-6  

Enlace: https://www.nature.com/articles/s41598-018-28121-6.pdf  

 

Peu de foto:

Plànol de la planta dels abrics de la Saltadora en el qual es mostra la distribució de les figures rupestres analitzades i els punts de control.

Imatges:
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies