La cerimònia va començar amb la intervenció de la secretària general, Mirian Cortés Diéguez, qui va llegir l'acta de concessió per, una vegada obert el claustre, donar inici a la sessió amb la presència del Doctorand.

Laudatio

El professor de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, José Luis Caballero Bono, padrí del Doctorand, va ser l'encarregat de pronunciar la Laudatio. Les seues paraules van començar amb el recorregut professional i acadèmic de Jesús Conill Sancho; primer com a professor de Secundària en diferents instituts i, en segon terme, en la Universitat de València.

Per al professor de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, “els llibres de Jesús Conill són preciosa font d'informació sobre els assumptes que tracten. Mostren una gran versatilitat en els continguts, de manera que aquests s'amolden plàsticament als diferents discursos que fan al cas. Això sí, també exhibeixen una certa exuberància de paraules compostes, de vegades seguint la pauta de la composició alemanya”, ha apuntat.

També ha aproximat als assistents la figura de Jesús Conill, conegut en ambients on es valora la reflexió filosòfica i el seu diàleg amb les ciències naturals i humanes: “Exercint com un tàvec, aquest sobrenom que adossaven a Sòcrates els seus paisans, ha sigut un incitador en els més variats fòrums, practicant en directe l'hàbit del discurs deliberatiu, qüestionant models unilaterals de racionalitat, exhibint una característica agudesa crítica”.

José Luis Caballero ha utilitzat en un ambient familiar l'expressió “la connexió valenciana”, referint-se a aquesta “extraordinària plèiade d'estudiosos de la filosofia que s'ha constituït en la Universitat de València o que han eixit d'allí cap a altres universitats i instituts d'ensenyament Secundari. Han sigut alumnes de Jesús Conill, qui ha influït així en la configuració dels cossos docents de filosofia al Llevant espanyol i fins a Andalusia oriental”.

Discurs d'Agraïment de Jesús Conill

El filòsof Jesús Conill va centrar el seu Discurs d'Agraïment en el seu compromís per “continuar el viu diàleg filosòfic amb aquells amb qui tinc la fortuna de compartir la vida intel·lectual”. En aquest sentit, va explicar que “la Filosofia de la religió és un component intrínsec i ineludible de la filosofia de la raó, un assumpte -el de la raó- que continua sent ‘el tema del nostre temps’, com va advertir José Ortega y Gasset fa més d'un segle, i ‘el tema fonamental de la filosofia’, segons Jürgen Habermas.

En paraules de Conill, “no és un tema del segle passat, ni que haja caducat, sinó de la més palpitant actualitat, perquè necessitem l'ús de la raó per a entendre'ns entre les persones en la turbulenta realitat en què ens trobem immersos”.

Pel que fa a això, el catedràtic de Filosofia Moral i Política va assenyalar que la tasca del pensament crític contemporani “ha d'ampliar-se mitjançant el mètode genealògic, incorporat com un enfocament transformador de la filosofia, que també ha d'aplicar-se en l'àmbit de la filosofia de la religió, prosseguint la tasca pionera de Kant en la seua obra La religió dins dels límits de la mera raó”.

Jesús Conill ha exposat la genealogia nietzscheana de la transvaloració, la genealogia habermasiana de la racionalització de la religió, una crítica genealògica de la racionalització secularista, la genealogia “afirmativa” com a “hermenèutica històrica” de la religió, per a detindre's, finalment, en la noologia de la religació alliberadora.

Gratulatòria

El Rector, Santiago García-Jalón, va expressar la seua satisfacció per la incorporació de Jesús Conill Sancho al claustre de doctors de la UPSA. En aquesta línia, va començar amb unes paraules de Shklovski datades en 1917 –i la substància de les quals replicara Ortega una dècada més tard amb expressions inspirades en Nietzsche en dir que: “[la poesia consisteix en]..., mitjançant un rodeig inesperat, posar-nos davant del dors mai vist de l'objecte de sempre”– perquè, amb totes les salvetats que és necessari fer, rimen bé amb la passió que s'endevina en l'impuls intel·lectual del professor Conill quan escriu: “El diàleg que som no té com a escenari prioritari un àmbit lògic; ni tan sols ha d'estar prèviament lingüistitzat, sinó que es dona en l'ordre del sentit: se sent, es viu, primordialment és una vivència. Tots ells convenen a suposar més enllà de la nostra elaboració intel·lectual la percepció d'un confí de realitat sobre el qual opera la nostra intel·ligència i que és irreductible a qualsevol processament”.

Santiago García-Jalón va recordar que des de fa anys “la Universitat ha gaudit de la liberal col·laboració del professor Conill, qui ha enaltit així les empreses intel·lectuals de la Facultat de Filosofia. És just i és ocasió de goig que aquesta prolongada i fructífera col·laboració es culmine amb la colació del grau de doctor honoris causa, que vol reconéixer la cordial intel·ligència d'un mestre i d'un aliat incondicional”.

Finalment, el Rector va concloure amb la seua sincera enhorabona: “El vot que aquesta renovada unió entre el Prof. Conill i la Universitat Pontifícia de Salamanca continue sent tan fecunda com fins ara ha sigut i que es prolongue en el temps ad multos annos, ad multos annos”.

L'acte va comptar, a més, amb l'assistència de l'arquebisbe de València, monsenyor Enrique Benavent Vidal; la rectora de la Universitat de València, M.ª Vicenta Mestre Escrivà; el rector de la Universitat Catòlica de València, José Manuel Pagán Agulló; la vicerectora de la USAL, Marta Gutiérrez Sastre; la subdelegada del Govern, Rosa M.ª López Alonso; el subdelegat de Defensa, Emilio García Herrera; el comissari en cap de la Policia Nacional, Claudio Javier Díaz Serrano; el cap de la Comandància de la Guàrdia Civil, Arturo Marcos Sánchez; el tinent coronel de la Base Aèria de Matacán, Carlos Alberto Gijón Sánchez; i el regidor d'Educació, Luis Sánchez Arévalo, entre altres autoritats acadèmiques, civils, militars i empresarials.

Biografía abreviada de Jesús Conill Sancho

Jesús Conill Sancho, nascut en 1952 a Tortosa (Tarragona), és catedràtic de Filosofia Moral i Política en la Universitat de València, universitat on es va doctorar en 1978. A més, és patró fundador de la Fundació ETNOR (Ètica dels Negocis i de les Organitzacions), juntament amb la seua esposa Adela Cortina, també filòsofa i doctora honoris causa per la UPSA. Entre altres reconeixements, Conill posseeix el Premi Lluís Guarner, atorgat per la Generalitat Valenciana. És autor de nombrosos articles científics i, entre les seues obres, destaquen El temps en la filosofia d'Aristòtil (1981), El crepuscle de la metafísica (1988), L'enigma de l'animal fantàstic (1991), El poder de la mentida. Nietzsche i la política de la transvaloració (1997), Horitzons d'economia ètica. Aristòtil, Adam Smith, Amartya Sen (2004), Ètica hermenèutica. Crítica des de la facticitat (2006), Intimitat corporal i persona humana. De Nietzsche a Ortega i Zubiri (2019) i Nietzsche davant Habermas. Genealogies de la raó (2021).