El llibre analitza la confrontació entre la genealogia de la raó corporal i la de la raó comunicativa. En la seua última etapa, Habermas descobreix explícitament que en els orígens de la raó es troba la imaginació religiosa i que les petjades del sagrat perduren fins i tot en la raó moderna, el dèficit motivacional de la qual reclama els vincles religiosos.

Tant Nietzsche com Habermas reconstrueixen la gestació històrica de la raó a partir de l’experiència vital i el seu progrés mitjançant processos d’aprenentatge, que han conduït a una religió racionalitzada en la perspectiva de Habermas i a una experiència tràgica en el diagnòstic cultural de Nietzsche.

En l’acte de presentació varen participar també, a més de l’autor, Adela Cortina, excatedràtica de Filosofia Moral i Política; Domingo García-Marzá, catedràtic de la Universitat Jaume I; i Enrique Bonete, catedràtic de la Universitat de Salamanca

Jesús Conill és catedràtic de Filosofia Moral i política de la Universitat de València. En 1976, va ser catedràtic de Filosofia de l’INEM. Va ampliar els seus estudis i investigació en les universitats de Munic, Bonn, Frankfurt a. M. (Alemanya), St. Gallen (Suïssa) i Notre Dame (USA). A més, és membre del Patronat i assessor tècnic de la Fundació Ètica dels Negocis i de les Organitzacions (ÉTNOR) i codirector del seminari permanent ‘Ètica econòmica i empresarial’ de la Fundació Étnor des de 1994. És membre fundador de l’Associació Ètica, Economia i Direcció (EBEN) Espanya i membre del seminari d’investigació Xavier Zubiri.

Conill és autor de diversos llibres, com ‘Intimitat corporal i persona humana. De Nietzsche a Ortega i Zubiri’; ‘El enigma del animal fantástico’, ‘El poder de la mentira’, ‘Nietzsche y la política de la transvaloración’, ‘Horizontes de economía ética’ i Ética hermenéutica’, totes publicades en Editorial Tecnos, Madrid.

Escola Europea de Pensament Lluís Vives

L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Societat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com a un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat.

L’Escola compta amb la col·laboració d’altres actors de l’Administració Pública i de la societat civil com ara Presidència de la Generalitat; l’Ajuntament de València; la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica; la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport; l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; la Institució Alfons el Magnànim; i Caixa Popular.