Unes jornades analitzen a la Universitat de València l’amenaça global davant la salinitat dels sòls
Una reunió conjunta de la Xarxa Internacional de Sòls Afectats per Sals (INSAS) i l’Acció COST sobre l’ús sostenible de les terres afectades per sals (SUSTAIN) analitza a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València les amenaces de la salinitat a terra. La trobada, entre dilluns 27 i divendres 31 de maig, compta amb participació tant presencial com remota d’especialistes procedents de 39 països de cinc continents.
27 de de maig de 2024
Així, dilluns hi ha un taller sobre sòls salinitzats i la seua gestió, dimarts tindran lloc les sessions tècniques d’INSAS i SUSTAIN, dimecres 29 es realitzaran les capacitacions sobre sòls salins i halòfits, i els dos darrers dies, dijous i divendres, es faran sengles visites de camp. La reunió celebrada a València, en la seua tercera edició, pretén tractar les amenaces globals de la salinitat dels sòls i fomentar connexions més sòlides entre ciència, política i el sector agrari. Per part de la Universitat, són part del comité organitzador els professors Jorge Batlle, Artemi Cerdá i Gerardo Stübing.
Entre la diversitat de sòls del món, els sòls afectats per la salinitat són un grup que té una especificitat distintiva. Molts són sòls primaris o naturalment salins, que van des de manglars, aiguamolls i aiguamolls costaners fins a salars de l’interior i antics llits marins, tots els quals allotgen ecosistemes únics que estan adaptats a condicions de salinitat extrema. La seua resiliència fa una contribució significativa a la biodiversitat global i ofereix una visió fascinant de la capacitat d’adaptació de la vida. L’estudi d’aquests entorns no només enriqueix la comprensió de la natura, sinó que també permet desbloquejar les claus per a adaptar-se a escenaris futurs que són essencials per a mantenir els cultius en condicions salines i garantir la seguretat alimentària per a la població mundial creixent.
Tot i això, a mesura que la població mundial creix exponencialment i els nivells de vida milloren, s’intensifica la pressió per convertir terres que alguna vegada van ser marginals en terres fèrtils. Aquest fenomen és particularment pronunciat a les regions àrides i semiàrides, que depenen en gran mesura del reg per a la producció agrícola i són escasses en recursos d’aigua dolça. Com a resultat, la salinització secundària (l’acumulació gradual i induïda per l’home de sals a terra) és un obstacle greu per a la producció agrícola. La situació empitjorarà amb els efectes creixents de l’escalfament global i el canvi climàtic, cosa que obligarà les poblacions a abandonar les zones degradades i desencadenarà la migració.