L’acte ha comptat amb la presència dels membres de l’Equip de Govern, el Consell de Govern, els degans i les deganes, els exrectors de la Universitat Esteban Morcillo i Francisco Tomás, així com una àmplia representació de la comunitat universitària i de la societat civil valenciana, que ha omplit el Paranimf de la Universitat de València.

Entre les autoritats assistents es trobaven M. José Catalá, alcaldessa de València; José Luis Díez, vicepresident segon i conseller de Presidència; Carmen Ortí, consellera d’Educació, Cultura i Universitats; Nuria Martínez, consellera de Justícia, Transparència i Participació; Enrique Benavent, arquebisbe de València; José Francisco Ortiz, fiscal general del TSJCV; i Zulima Pérez, comissionada especial del Govern per a la reconstrucció de la dana, entre altres autoritats acadèmiques, institucionals i socials.

Seguint el cerimonial acadèmic previst, la sessió s’ha iniciat amb la intervenció de l’antiga rectora de la Universitat de València, Maria Vicenta Mestre. Posteriorment, després de la lectura del decret de nomenament i la promesa del càrrec per part de Juan Luis Gandía, ha intervingut el nou rector de la Universitat de València.

El nou rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, ha apel·lat a “l’humanisme, la ciència i la responsabilitat cívica” com a pilars del projecte universitari que vol impulsar durant el seu mandat. En el discurs d’investidura, Gandía ha traçat una idea de universitat pública “al servei de la societat”, basada en la defensa del coneixement rigorós, la convivència democràtica, la llengua pròpia i l’equitat.

El rector ha articulat bona part de la seua intervenció al voltant de tres figures històriques vinculades a la Universitat de València: Joan Lluís Vives, Santiago Ramón y Cajal i Joan Baptista Peset. Tres noms que, segons ha dit, simbolitzen “tres dimensions essencials de la universitat: l’humanisme, la ciència i la responsabilitat cívica”.

Vives, Cajal i Peset

Sobre Vives, Gandía ha reivindicat la tradició humanista de la institució i la necessitat que la universitat continue sent “un espai de raó, de diàleg, de lectura crítica i de formació integral”, especialment en un context marcat per la sobreinformació i la irrupció de la intel·ligència artificial.

La referència a Ramón y Cajal li ha servit per a defensar la investigació i reclamar més finançament per a les universitats públiques. “Un país que no cuida la ciència limita el seu futur”, ha afirmat, abans de reivindicar la necessitat d’estabilitat, infraestructures i suport per a la recerca.

La tercera figura evocada ha sigut la del rector Joan Baptista Peset, afusellat pel franquisme, a qui Gandía ha presentat com a símbol del compromís democràtic i de la responsabilitat pública de la universitat. En un context de “polarització, desinformació i simplificacions interessades”, el rector ha defensat que la universitat ha de preservar “el matís, l’argument i l’evidència”.

Un dels moments centrals del discurs ha arribat en definir el model de govern que vol per a la institució. Gandía ha insistit en una idea de rectorat basada en “la integritat institucional, la transparència, la deliberació informada i el respecte”.

“La Universitat no ens pertany; la servim durant un temps”, ha afirmat en la part final de la intervenció, en què ha apel·lat també a la “gratitud” i al “respecte” cap a les generacions que han construït la institució. El rector ha remarcat que governar “no és ocupar un espai; és assumir una obligació” i ha demanat al seu equip “accessibilitat, proximitat, rigor, prudència i capacitat d’escolta”.

En aquest sentit, ha recordat la recent aprovació del Codi de Bon Govern del Rectorat com a instrument per reforçar “la confiança de la comunitat universitària i de la societat”.

El nou rector també ha reivindicat un millor finançament per al sistema universitari públic valencià i ha reclamat que siga estable i transparent.

Gandía ha remarcat que aquest finançament "és necessari per planificar inversions, renovar infraestructures, reforçar plantilles i desplegar estratègies acadèmiques i científiques amb una perspectiva de mitjà i llarg termini" i que les universitats públiques valencianes són “eficients” i contribueixen “a la cohesió social”.

Al mateix temps, ha defensat el valencià com “una llengua de coneixement, de convivència i de projecció pública”. “La Universitat de València és valenciana, pública i oberta al món”, ha resumit.

El discurs ha inclós també referències a la inclusió, la diversitat, el benestar de la comunitat universitària i la necessitat d’una universitat “plural, accessible i respectuosa”. A més, ha esmentat les recents eleccions celebrades a la Universitat on va ser elegit com a rector i als candidats i candidata que el van acompanyar en el procés, Carles Padilla, Fran Ródenas i Ángeles Solanes.

En la part final de la intervenció, Gandía ha incorporat una quarta figura simbòlica: Olimpia Arozena, primera professora de la Universitat de València. El rector ha presentat Arozena com a emblema de “l’equitat” i de la necessitat d’eliminar barreres dins de la institució.

La seua evocació ha servit per a reivindicar “una manera de ser comunitat universitària que no exclou ni margina, que inclou i s’enriqueix amb la diversitat”. També ha recordat que Arozena va ser represaliada i apartada del claustre, una memòria que, segons Gandía, obliga la universitat a mantindre el compromís amb la igualtat i la inclusió.

Llig íntegrament el discurs. 

Per la seua banda, Maria Vicenta Mestre, ha reivindicat en el seu comiat una Universitat de València “al servei de les persones”, principi que- ha recordat- ha guiat els seus dos mandats, marcats per desafiaments com la pandèmia, la guerra d’Ucraïna, el genocidi de Gaza o la dana. Ha destacat la resposta institucional, amb ajudes econòmiques, suport psicològic i jurídic, i la mobilització de voluntariat.

També ha subratllat el seu estil de gestió basat en la cogovernança i ha agraït la implicació de totes les persones que han contribuït al govern universitari durant aquests anys.

Després, la secretària general de la Universitat de València, M. José Aradilla ha llegit el decret del Consell que nomena al rector. Tot seguit, i després de prometre el càrrec, Juan Luis Gandía ha rebut de la rectora ixent els símbols del rectorat: la vara de comandament i la medalla.  

Per a tancar l’acte, Juanfran Pérez Llorca s’ha referit a la modernització del sistema universitari, amb la implantació de mesures com ara “les microcredencials”, “la connexió entre la Formació Professional i la universitat” i “la formació dual universitària amb les empreses”. En matèria social, ha destacat “més beques”, “la congelació de les matrícules” i “la gratuïtat de la matrícula universitària per als estudiants que aproven tot el primer curs”. I, per garantir l’atracció de talent a l’acadèmia, ha subratllat que amb el programa María Goyri es garanteix el relleu generacional en les universitats, amb el finançament de més de 700 nous professors.

L’acte ha conclós amb la interpretació de l’himne universitari, el Gaudeamus igitur.