El llac del Parc Natural de l’Albufera rep fins a 1,5 tones de pesticides a l’any
Pablo Amador, Valerio Gherardi i Andreu Rico, investigadors del grup de Limnologia de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV), han desenvolupat un estudi pioner que permet seguir, pas a pas, el camí que recorren els pesticides agrícoles al Parc Natural de l’Albufera, des que s’apliquen als camps d’arròs fins que arriben al llac i a la mar Mediterrània. Els pesticides són arrossegats a través de l’aigua d’escolament i drenatge, i contaminen els ecosistemes aquàtics del parc natural en poques hores després de ser aplicats.
16 de de setembre de 2025
Els investigadors han modelitzat la dispersió ambiental de vuit pesticides aplicats durant un període de deu anys sobre els arrossars del parc natural, sota condicions reals de clima, maneig agrícola i circulació de l’aigua. L’estudi, publicat en la revista Environmental Pollution, integra un model hidrològic d’alta resolució que simula el maneig agrícola en arrossar amb un model hidrològic implementat a escala regional.
“Els resultats de l’estudi mostren que anualment s’apliquen unes 35 tones de pesticides al Parc Natural de l’Albufera, de les quals set són emeses pels camps d’arròs a l’aigua del parc i aproximadament 1,5 entren al llac de l’Albufera”, explica Pablo Amador.
També es conclou que 0,6 tones de pesticides s’aboquen per les goles a la mar Mediterrània i que el compost més aplicat és l’herbicida Bentazona, amb 11 tones. El cultiu de l’arròs ocupa aproximadament 130 km² de la superfície total del parc (209 km²).
L’eina utilitzada pels investigadors de l’Institut Cavanilles de la UV permet representar amb precisió els polsos d’entrada i eixida d’aigua en el sistema de reg tradicional del parc, a més de rastrejar el transport de contaminants en les masses d’aigua a escala diària. La resolució que s’ha aconseguit supera amb escreix la del monitoratge convencional o la dels models ambientals publicats fins avui.
Entre altres qüestions, indica Pablo Amador, “el model demostra que els pesticides utilitzats de manera intensiva en el cultiu de l’arròs són arrossegats a través de l’aigua d’escolament i drenatge, de manera que contaminen els ecosistemes aquàtics del parc natural poques hores després de ser aplicats”.
A més, els compostos amb més risc per als organismes aquàtics del parc són els fungicides Azoxistrobin i Difenoconazol, i l’herbicida MCPA. Segons apunta Andreu Rico, “les zones amb més risc d’exposició es localitzen al sud del llac, on conflueixen aigües de retorn agrícola amb altes càrregues contaminants”.
L’estudi científic, en el qual també participen Yasser Fuentes-Edfuf (Universitat Institut d’Empresa) i Claudia Martínez-Megías (Tragsatec), també conclou que durant la campanya de cultiu s’han detectat mescles de fins a cinc pesticides que superen el llindar de risc simultàniament al llac i que s’arriba al risc màxim en el mes d’agost, amb nivells que poden provocar efectes crònics en fins al 40 % de les espècies aquàtiques del llac. “Aquest fet demostra que la contaminació va més enllà dels arrossars i que afecta a tot el sistema aquàtic del parc natural”, indica Andreu Rico.
Referència de l’article:
Amador, P., Gherardi, V., Fuentes-Edfuf, Y., Martínez-Megías, C., Rico, A. (2025). "Thinking big! Landscape-scale evaluation of pesticide pollution and ecological risks in a protected Mediterranean wetland". Environmental Pollution, 384, 126918. https://doi.org/10.1016/j.envpol.2025.126918