La iniciativa forma part del projecte Ponderar las necesidades educativas de los Andes peruanos en tiempos de pandemia. Encuentros para seguir educando, convocat pel Vicerectorat d’Internacionalització i Cooperació de la Universitat de València, i per la qual es concedeixen les ajudes Càtedra UNESCO per a accions d’Educació per al Desenvolupament, Ciutadania Global i Sensibilització 2020- 2021.

El llibre, juntament amb la I Jornada de innovación educativa en el ande peruano en tiempos de pandemia, compta amb la col·laboració del grup d’investigació CRAERI i la coordinació de la Dirección Regional de Educación de Apurímac, òrgan de gestió estatal del Ministeri d'Educació del Perú que va permetre la selecció d’aquests huit casos de més de 200 projectes educatius presentats a Apurímac en el marc del confinament per COVID-19.

A més dels pròlegs de Carles Padilla, vicerector d’Internacionalització i Cooperació de la Universitat de València, i de Lourdes del Carmen Vigil, directora de la Dirección Regional de Educación Apurímac, així com d’un capítol escrit pels coordinadors del llibre titulat Praxis educativa y resiliencia docente en Apurímac, i el capítol de Ricard Huerta, Creatividad, naturaleza y tecnologías digitales. Imagen de la escuela rural en Perú, l’obra s’obri a la seua raó de ser: huit treballs d’innovació educativa com a sinònim de resistència creadora enfront del tancament de l’escola.

L’impacte educatiu del Covid-19 ha suposat un canvi radical en les condicions d’aprenentatge a l’escola. Continuar educant, malgrat tot, representa un repte inèdit per a organismes, investigadors, polítics, gestors, directius, pares, docents i per al propi alumnat. La pregunta a la qual aquest llibre busca donar resposta és: ¿com educar quan la realitat és més potent que teoria educativa fins ara desenvolupada?; això és, ¿com continuar educant en la incertesa? L’obra presenta respostes educatives generades a més de 9.500 quilòmetres de distància des de València.

Encara que el llibre ha sigut coordinat per docents de la Universitat de València, ha sigut viscut i escrit pels docents d’Apurímac que van buscar donar resposta a la crisi educativa generada pel COVID-19. Les respostes creadores que els mestres i les mestres dels Andes peruans posen en marxa quan el pensament pedagògic i la seua empatia social es creuen com a eines de treball són:

Pretextos para crecer desde casa, Miriam Felicitas Cabezas Flores y Ronald Ortiz Centeno. I.E. Nº 55006-11 Modesto Gayoso Moras de Santiago Pata. UGEL Andahuaylas

Sembrando el diálogo familiar, Aldo Latorre Lovón, Eva Roxana Flores Jauregui, Braulio Chino Mamani, David Quintana Altamirano, Carlos Lizárraga Valer, Wendy Córdova Huaraca, Alida Anyosa Cáceres, Arturo Espinoza Cruz y Richard Hugo Barazorda Garcés. I.E.S. Ramón Castilla de Curahuasi. UGEL Abancay

Los chasquis pedagógicos en acción, María Elena Tapia Fuentes, Luis Vilca Acostupa, Dionicio Moraya Tapia. I.E. Nº 55008 Antonio Centeno Zela de Huaquirca. UGEL Antabamba

Leer, escribir y crecer en familia’ Luz Marina Yovana Torres Avega, Ana Soria Serrano, Delia Norma Espinoza Pacheco. I.E. N°64 Divino Niño Jesús de Pairaca. UGEL Aymaraes

Un portafolio digital de aprendizaje desde casa, Alejandro Alcides Torres Huamán. I.E. 54479 de Curampa. UGEL Chincheros

La mochila de los saberes ancestrales, Lennin Leonid Portugal Quispe, Flor Yesica Mamani Vargas, Julián Portugal Hurtado, Marleny Sandra Choque Gonzales, Flor de María Quispe Pari, Eulogio Cabrera Escudero, Uber Gallegos Condori y Heine Peley Mamani Quispe. I.E. Nº 50911 Mariano Melgar de Chuicuni. UGEL Cotabambas

Aprender con un clima escolar, Gladys Valverde Huamanñahui. I.E. Fray Diego Ortiz de Progreso. UGEL Grau

El biohuerto familiar: espacio de aprendizaje en pandemia, María Luzmarina Quispe Munares, Yony Antezana Ccahuana y Elisa Bautista Saldívar. I.E.I. N° 171 de Pichiupata. UGEL Huancarama

En línies generals, es tracta d’un acostament pedagògic creatiu a la realitat de l’aula d’Apurímac, problemàtica, complexa i, amb això, també potent i diversa. Són treballs, que més enllà d’aplicar una norma, una regla o un algorisme, han encarat la complexitat de les seues aules des de la praxi educativa per a oferir, amb esforç i valor, una resposta innovadora. Es tracta d’experiències pedagògica i socialment compromeses, que va més enllà d’un repte laboral i que empata amb l’esperit de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) N°4: «Garantizar una educación inclusiva, equitativa y de calidad, promoviendo oportunidades de aprendizaje, formándolos para la vida».