Mariam Tórtola és professora titular del Departament de Física Teòrica de la Universitat de València; investigadora de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), el centre mixt de la Universitat de València i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); coordinadora de tercer curs al Grau en Física i integrant de la Comissió d’Igualtat de la Facultat de Física i de l’IFIC. El seu treball principal és investigar sobre física d’astropartícules, en concret, sobre física de neutrins.

- Com a investigadora de física de neutrins, ens podria explicar en què consisteix i a què s’aplica exactament?

Els neutrins són unes partícules elementals de les quals coneixem moltes coses, però de les quals encara ens queda molt per descobrir. Són partícules que han donat moltes sorpreses a la història perquè es comporten de manera molt diferent de la resta. En concret nosaltres estudiem el fenomen de les oscil·lacions de neutrins, per la qual un tipus de neutrins, dels tres que existeixen, canvia d’un a un altre tipus diferent (o, com diem des de la Física, canvia de “sabor”) a mida que es va propagant per l’espai. Mitjançant diferents experiments hem observat neutrins procedents del sol, neutrins que es produeixen a l’atmosfera terrestre i uns altres produïts en reactors nuclears o acceleradors de partícules. Per exemple, sabem que el model estàndard de la física de partícules en aquest cas falla, ja que prediu que els neutrins no tenen massa, però sabem pels experiments que sí que la tenen. Aleshores, al nostre grup intentem buscar una nova física per explicar aquest fenomen.

“Els neutrins són unes partícules elementals de les quals coneixem moltes coses, però de les quals encara ens queda molt per descobrir”

- Participa al projecte experimental DUNE. Ens podria explicar quin és el seu objectiu i en què consisteix?

El projecte DUNE (Deep Underground Neutrino Experiment) és un experiment que està en construcció i en fase de disseny, que pretén construir el feix de neutrins més intens del món. El seu objectiu és veure com els neutrins oscil·len i van canviant de sabor, mentre també s’observa com es comporten les antipartícules, que són els antineutrins, per estudiar les diferències en el comportament dels dos. Aquest procés és molt important perquè ens podeu explicar l’origen de l’asimetria bariònica de l’univers. Un comportament diferent entre els neutrins i els antineutrins ens podria ajudar a entendre què va passar en l’origen de l’Univers, i com d’un Univers amb el mateix contingut de matèria i antimatèria arribem al que tenim ara, només de matèria. Aquesta és la clau fonamental de l’experiment, però a més a més pretén estudiar altres fenòmens com la desintegració del protó i els neutrins procedents de supernoves.

“El projecte DUNE pretén construir el feix de neutrins més intens del món”

- El 2017 li van atorgar el premi “L’Oréal Unesco For Women in Science” pel seu treball a DUNE. Quin va ser el paper?

Sóc física teòrica i normalment els i les teòriques no participem en experiments. No obstant això, a DUNE hi ha interès per estudiar el potencial del projecte de cara a futures investigacions. Per tant, hi treballem diferents grups teòrics estudiant la sensibilitat de DUNE a la nova física. Jo en concret participe en el grup de treball de física més enllà del model estàndard. Ací hem estudiat diferents tipus de nova física dins de l’experiment, per exemple l’existència de neutrins pesants i la sensibilitat a violacions de la simetria CPT, entre d’altres escenaris.

- També forma part del projecte Recordant a Lise Meitner. On sorgeix aquesta idea i en què consisteix?

Aquest projecte naix en l’IFIC al voltant d’una obra de teatre sobre la figura de Lise Meitner, que va descobrir la fissió nuclear. L’objectiu de l’obra és reivindicar-ne la figura, ja que el seu paper en aquest descobriment no va ser reconegut en la història. La representació s’ofereix per al públic en general, però especialment per a alumnes de secundària i té com a objectiu que coneguen aquesta investigadora, la qual no apareix en molts llibres de text.

A través de l’obra de teatre també s’han anat afegint diferents activitats al projecte, com ara unes jornades de ciència i gènere, sobre pioneres de física nuclear i de partícules, i un concurs, Express-Arte conciencia, en què alumnat de secundària realitza obres artístiques de diferents tipus sobre pioneres científiques.

“L’objectiu de l’obra és reivindicar la figura de Lise Meitner, ja que el seu paper en el descobriment de la fisió nuclear no fou reconegut en la història”

- Hi ha algun altre tipus de projecte en què participe que li agradaria destacar?

També participe en un altre projecte finançat per la FECYT (Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia) i la Universitat de València, Girls4STEM, coordinat per les companyes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE-UV), i en què es tracta també de fomentar la participació científica de les xiques en primària i secundària. Ací organitzem una sèrie de xarrades professionals en què diferents dones expertes expliquen la seua experiència a través de xarrades breus. Aquesta activitat està tenint molt d’èxit i ja anem per la quarta edició.

D’altra banda, també forme part de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT). I també intente participar en activitats de visibilització de científiques, com la secció del diari El País “Les científiques responen”, on la gent fa preguntes i exclusivament contestem dones expertes.

“Volem que almenys les xiques no perden l’interès per la física sense abans conèixer-la”

- Hi ha programat pròximament algun projecte més per donar visibilitat a dones científiques?

Un projecte com a tal, no, però m’agradaria destacar que des de les comissions d’igualtat de l’IFIC i la Facultat de Física sempre vam organitzar per al 8 de març una conferència d’alguna dona científica. També per a l’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta a la Ciència, organitzem una masterclass on només vénen xiques de quart de l’ESO des d’instituts de tota la Comunitat Valenciana. Aquesta activitat consisteix en que les estudiants analitzen una sèrie de dades, per després compartir-les amb instituts de tot el món a través de videoconferència. El motiu pel qual només vénen xiques d’aquest curs és perquè ací és quan decideixen si volen estudiar ciències o lletres, aleshores l’objectiu és que almenys les xiques no perden l’interès per la física sense conèixer-la millor.