L’anàlisi de com s’han format els cognoms, la història i l’evolució dels llinatges familiars i les particularitats de les diferents comarques ha sigut el fil conductor d’aquestes ponències, en les quals han participat aproximadament 60 investigadors i investigadores de diverses àrees d’estudi. Les sessions s’estan celebrant a la Sala Enric Valor de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (dies 2 i 3) i a la Sala Palmireno de la Facultat de Geografia i Història (dia 4).

La trobada ha comptat amb la participació d’especialistes com Víctor Guillamon, Sergi Oliver, Teresa Lucas, Mireia Carratalà, Àlex Ordaz i María Emilia Naranjo, que han format part de la primera taula redona celebrada el dia 2. El dimecres 4, una segona taula redona reunirà Enric Guinot, Mateu Rodrigo, Maite Mollà, Mar Batlle i Emili Casanova.

Emili Casanova, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València i un dels organitzadors de l’encontre, xifra en més de 1.000 els cognoms que s’han analitzat durant aquestes tres jornades i explica que, a través d’aquests, es pot saber a quina època pertany cada cognom. Els seus estudis se centren en l’onomàstica i la gramàtica històrica, així com en la formació de les particularitats del valencià. Casanova també és expert en dialectologia sincrònica, especialment de les comarques centrals de la Comunitat Valenciana.

En el congrés han col·laborat els projectes universitaris Toponímia de l’Arc Mediterrani. Toponomasticon Hispaniae; Breaking Hierarchies. Social Mobility, Economic Dynamism and Institutional Development in the Western Mediterranean, així com l’Acadèmia de Cronistes Oficials del Regne de València; l’Associació Professional d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians; el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana; el CEFIRE; la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals; FEDINES; l’Arxiu Diocesà de València; els departaments de Filologia Catalana i d’Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques, i l’AVL i el CVC.