Les zones àrides ocupen al voltant d’un 40% de la superfície de la Terra. Més enllà de la visió que tenim d’elles, són espais que alberguen una gran biodiversitat i són font de recursos per a una gran part de la població del nostre planeta. No obstant això, el canvi climàtic, la mala gestió i la sobreexplotació dels recursos estan posant en perill l’equilibri d’aquestes zones i estan produint l’augment de la desertificació i de la degradació d’aquestes terres. Aquest és el context de partida del nou número de la revista Mètode de la Universitat de València, «Zones àrides: Oportunitats, reptes i amenaces», coordinat pels professors Jaime Martínez-Valderrama i Emilio Guirado, investigadors de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi de la Universitat d’Alacant, i per Fernando T. Maestre, director del Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global de la Universitat d’Alacant.

El número 112 de la revista Mètode inclou articles sobre l’ecologia de les zones àrides, sobre la resposta institucional davant la desertificació, sobre els efectes del pasturatge sobre la vegetació i el sòl, i sobre l’ús dels recursos hídrics en diversos territoris. La revista a més ha comptat amb la col·laboració de l’artista Josep Esteve Adam, autor de la portada i de les obres interiors a través de les quals ens ofereix una mirada sobre les zones àrides a partir de la seua paleta cromàtica d’ocres i arenes.

Contes científics, fags i Haeckel

El número 112 de Mètode posa en marxa una nova secció que uneix ciència i literatura. «Contes de ciència» pretén ser una secció oberta a col·laboracions i propostes de totes aquelles persones amb inquietuds literàries que vulguen compartir els seus relats on la ciència és la protagonista. La secció s’inaugura amb un conte de Pere Puigdomènech, professor d’investigació del Centre de Recerca en Agrigenòmica de Cerdanyola, i que ens ofereix una història on la ciència i la gastronomia són les protagonistes.

La revista es completa amb diversos articles en profunditat que analitzen qüestions com ara l’ús dels fags contra la resistència bacteriana als antibiòtics, o entrevistes amb l’ecòloga Nalini Nadkarni (Premi Nat 2022) o el director de l’Institut de Recerca de la Sida Bonaventura Clotet (Premi Nacional de Recerca). La revista també inclou un dossier sobre la figura del científic Ernst Haeckel, a més de les seues seccions habituals a càrrec de col·laboradors com ara Ramon Folch, Xurxo Mariño, Gemma Marfany, Alma Bracho, Chantal Ferrer, JM Mulet o Roberto García Roa, entre d’altres.