Durant la visita la ministra s'ha reunit amb l'equip de direcció de l'IFIC –format per Núria Rius i els tres vicedirectors, Berta Rubio, Michel Sorel i José Enrique García–, a més d'amb la rectora de la Universitat de València, María Vicenta Mestre, la vicerectora d'Innovació i Transferència de la UV, Rosa Donat, el director del Parc Científic, Juan José Borrás, i el Delegat Institucional del CSIC en la Comunitat Valenciana, Juan Fuster.

Ha participat també en la reunió Gabriela Llosá, investigadora d l'IFIC, especialista en el camp de la física mèdica; Pilar Hernández, investigadora de l'IFIC i gestora del Pla Nacional, i Concepción Oliver, investigadora del CIEMAT.

Morant ha tingut ocasió de recórrer alguns dels laboratoris del centre d'investigació, entre ells el projecte ERC Consolidator HYMNS, el projecte de desenvolupament tecnològic per a la construcció d'un injector de Carboni 6+ per a hadronteràpia: INITIAL-LINAC6+, i el projecte*VALID. Tots estan orientats a la millora de la tecnologia de la teràpia hadrónica enfront del càncer, un dels majors reptes als quals s'enfronta la societat actual.

HYMNS-ERC
El grup HYMNS-ERC, liderat per César Domingo, treballa en el desenvolupament d'una tecnologia per a recrear i mesurar en el laboratori les reaccions nuclears que ocorren dins de les estreles, les mateixes que originen els elements químics en l'univers. Recentment i per primera vegada, aquests desenvolupaments tecnològics han pogut ser adaptats i aplicats al camp de la hadronteràpia, una teràpia per a tractar tumors cancerígens, on s'empren feixos de protons de manera més eficaç i menys invasiva en comparació amb les radioteràpies convencionals.

INITIAL-LINAC6+
Juan Fuster, que a més de delegat del CSIC de la Comunitat Valenciana és investigador de l'IFIC, ha presentat al costat de Concepción Oliver del CIEMAT el projecte INITIAL-LINAC6+, l'objectiu del qual és el desenvolupament tecnològic per a la construcció d'un injector de Carboni 6+ per a hadronteràpia.

Aquesta nova tecnologia representa la futura generació d'acceleradors de partícules, concretament ions de carboni, per a ús clínic que optimitza el dosatge de la radioteràpia en pacients oncològics. Aquest avanç també suposa una millora enfront de l'ús de teràpia convencional tant de raigs X com també de protons a causa de la seua major eficàcia radiobiològica. A més, permet una distribució de dosi focalitzada sobre els teixits afectats permetent una major eficàcia en la seua aplicació i menor mal en zones sanes.

VALID
El grup IRIS, coordinat per la investigadora Gabriela Llosá Llácer, ha desenvolupat un sistema específic per al monitoratge de la teràpia hadrónica mitjançant un detector de raigs gamma tipus cambra Compton. El sistema està pensat per al control dels tractaments amb aquesta mena de teràpia, que s'aplica quan és avantatjosa enfront de les tècniques convencionals. Per exemple, podria aplicar-se en aquells tumors que requereixen d'altes dosis de radiació per al seu control i es troben prop d'òrgans de risc, o en tumors pediàtrics, donada la sensibilitat dels òrgans que estan encara en desenvolupament, ja que d'aquesta manera reben menys radiació.

Després dels reeixits resultats inicials, s'està desenvolupant un prototip viable clínicament i s'està validant en condicions pròximes a les reals. El projecte VALID, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, permetrà realitzar proves en el centre de protonteràpia Quironsalud de Madrid i avaluar el seu ús també en altres àmbits d'imatge mèdica. Amb això es pretén despertar l'interés de la tecnologia en les empreses per a la seua transferència i comercialització.

Actualment, en el camp del desenvolupament de tècniques de monitoratge de la hadronteràpia, les cambres Compton es presenten com una prometedora alternativa per a aquesta aplicació gràcies a la capacitat i qualitat d'obtenció d'imatges, perquè tenen un disseny compacte i major facilitat per a integrar-se a la sala de tractament que altres tecnologies.