La variant de la qual es traça la transmissió és l’anomenada com 20E.EU1. La seua mutació resideix en una modificació de la proteïna espícula, que és la que permet a la SARS-CoV-2 entrar en les cèl·lules. La investigació es va qüestionar perquè, sense que s’haguera trobat evidència que aquesta variació augmenta la transmissibilitat, es va acabar estenent per una dotzena de països d’Europa.

Fernando González, també responsable de la Unitat Mixta d’Investigació en Infecció i Salut Pública de la Fundació FISABIO-Universitat de València, explica que “aquesta investigació aporta informació rellevant sobre com es comporta i evoluciona la transmissió de la SARS-CoV-2, en què no és imprescindible que una variant siga més transmissible que una altra per acabar imposant-se en diferents països, així com sobre les accions que es poden prendre per limitar la seua expansió”.

La història evolutiva d’aquesta variant indica que va ser la més prevalent a Espanya al juliol i l’agost de 2020. A finals d’agost ja s’havien seqüenciat mostres a Bèlgica, Suïssa, França, Dinamarca, el Regne Unit, Alemanya, Letònia, Suècia, Noruega i Itàlia. A més, entre agost i octubre es van detectar mostres d’aquesta variant a Hong Kong, Austràlia, Nova Zelanda i Singapur, probablement exportades d’Europa.

A mitjan juliol, un mes després de trobar-se la primera mostra a Espanya, aquesta variant ja representava el 80% de les mostres seqüenciades al país. Quatre mesos després, ja es trobava en més del 60% de les mostres d’altres països com Irlanda, el Regne Unit o Itàlia.

La investigació apunta que les causes de la transmissió pel continent europeu van ser la reactivació dels viatges entre aquests països i la falta de continència i controls més severs per mantindre l’expansió del virus. Aquesta variant va ser la predominant a Espanya i altres països europeus fins que al final de l’any passat es va començar a estendre la variant alfa (B.1.1.7 o també coneguda com a britànica), que ha passat a ser la predominant en l’actualitat.

“D’aquest treball podem extraure dues lliçons principals. D’una banda, molts brots importants es donen en els grups més vulnerables, aquells que no es poden protegir igual que la resta. La prevenció en aquests grups hauria evitat per exemple l’expansió inicial de la variant 20E/EU1. D’altra banda, la mobilitat dins del país i entre països a l’estiu ens mostra com una variant, que de per si no és transmissible, pot en tot just uns mesos fer-se dominant. Cal trobar l’equilibri just entre economia i prevenció per evitar cometre els mateixos errors en l’estiu de 2021. Si bé ara hem avançat molt més en la vacunació, també ens enfrontem a variants com la delta, que són més transmissibles especialment entre els no vacunats i els que només porten una dosi”, explica Iñaki Comas, investigador de l’Institut de Biomedicina de València (IBV), del CSIC.

Aquest article ha estat publicat a la prestigiosa revista internacional Nature i ha estat possible gràcies a un treball col·lectiu en el qual han participat institucions com la Universitat de Basilea, l’Escola Politècnica Federal de Zuric i el consorci SeqCOVID-Spain.

Rastrejar l’evolució del virus

El consorci SeqCOVID, liderat pel CSIC, està format per diferents institucions espanyoles entre les quals es troben, entre altres, FISABIO i la Universitat de València. El seu objectiu és seguir la transmissió i el moviment de virus a escala nacional, així com conèixer les seues variants.

Des de la constitució del consorci, s’han seqüenciat més de 17.000 mostres. De totes elles, més de 11.000 han estat seqüenciades per l’equip d’investigació del servei de seqüenciació de Fisabio.

Article: Hodcroft, E.B., Zuber, M., Nadeau, S. et al. «Spread of a SARS-CoV-2 variant through Europe in the summer of 2020». Nature (2021). https://doi.org/10.1038/s41586-021-03677-y