En el cas de Mónica Giménez-Marqués, l’ajuda anirà destinada a aprofundir en la producció de materials biohíbrids útils per a generar biodièsel sostenible. Es tracta d’una àrea d’enorme interés lligada a l’anomenada biotecnologia blanca, que pretén substituir tecnologies industrials contaminants per altres de netes en la generació de productes químics, materials i combustibles. Les fonts renovables són, en aquest cas, cèl·lules vives o els seus enzims.

Mónica Giménez aposta per una solució a partir de les anomenades xarxes metal·loorgàniques o MOF (Metal-Organic Frameworks), materials porosos constituïts per components orgànics i inorgànics, que són tèrmicament i químicament estables, i en la síntesi i caracterització dels quals ja porta quasi una dècada treballant. Els MOF permeten l’encapsulació de molècules i la recuperació programada, fins i tot en el cas de biomolècules. Aquest procediment permet pensar en solucions d’estabilització per als enzims i en una alternativa ‘bio’ als catalitzadors actuals, altament contaminants. En concret, el projecte de la científica valenciana contempla diferents estratègies per a la formació de biocomposites basats en MOF.

Mónica Giménez és doctora en Química, investigadora Ramón y Cajal i colíder del grup CEL (Crystal Engineering Lab) a l’ICMol, institut acreditat com a Unitat d’Excel·lència María de Maeztu pel Ministeri de Ciència i Innovació. Compta amb una carrera ja consolidada, una significativa producció científica i diversos reconeixements, com el premi a la millor investigadora jove de la Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ).

Humberto Gracián Ferrón Jiménez, biòleg i investigador postdoctoral a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) de la Universitat de València, ha rebut la beca en la modalitat de Ciències del Medi Ambient i de la Terra. El seu treball, en el camp de la paleobiologia, intenta provar hipòtesis clàssiques contraposades –contingència davant de determinisme– sobre la naturalesa de l’evolució dels organismes. I ho fa mitjançant l’estudi de la història evolutiva d’alguns vertebrats que han tornat al medi marí –balenes, foques i alguns grups extints com ictiosaures, mosasaures i plesiosaures–, aplicant una sèrie de tècniques capdavanteres en paleobiologia que inclouen simulacions hidrodinàmiques virtuals, escanejat de fòssils amb rajos X, tècniques de quantificació de la forma i diferents mètodes per reconstruir aspectes evolutius.

Com a investigador postdoctoral, ha fet una estada de dos anys a la Universitat de Bristol (2019-2021) amb un contracte Marie Skłodowska-Curie Individual Fellowship. Al final d’aquest període es va reincorporar al sistema de ciència espanyol i va guanyar diversos contractes de recerca; actualment és investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) de la Universitat de València.

El programa Leonardo de la Fundació BBVA està destinat a impulsar projectes innovadors d’investigadors d’entre 30 i 45 anys en diferents camps de la ciència o la cultura. En aquesta convocatòria del 2022 s’han rebut un total de 884 sol·licituds.