Alejandra Soler va nàixer a València el 1913. Va estudiar en la Institució per a Ensenyament de la Dona i va cursar el Batxillerat en l’Institut Lluís Vives, on va entrar a formar part de la Federació Universitària Escolar, un moviment estudiantil que lluitava per modernitzar l'ensenyament i que va participar en les revoltes estudiantils durant la dictadura de Primo de Rivera.

En 1935 va ingressar al Partit Comunista, arran de la repressió del govern de dretes davant la revolta minera d’Astúries, i un any després es va llicenciar en Filosofia i Lletres. En 1939 va iniciar des de Barcelona la seua marxa cap a l’exili, en la URSS, d’on va regressar en 1971 per a instal·lar-se a Madrid i, sis anys més tard, a València.

Alejandra Soler, llicenciada en Filosofia i Lletres, va ser un referent de l’associacionisme estudiantil com a membre de la Federació  Universitària Escolar (FUE), organització que va ser distingida per la Universitat de València amb la seua medalla l’any 2001. Va ser Alejandra Soler qui va rebre aquesta distinció en nom de la FUE i va pronunciar el discurs d’acceptació. Es pot accedir a l’arxiu d’aquest acte, que inclou els discursos pronunciats, les fotografies i la gravació en vídeo del mateix, fent clic ací.

El compromís cívic i amb l’ensenyament públic d’Alejandra Soler va ser reconegut per la Universitat de València amb motiu del seu cent aniversari en un acte celebrat al Col·legi Major Rector Peset. Podeu llegir aquesta notícia fent clic ací.

L'any 2013, als 101 anys, va participar com a activista en el primer aniversari de la primavera valenciana pel que fou coneguda com l'àvia del 15-M. L'any 2015 fou distingida com a filla predilecta de la Ciutat de València i va rebre, l'any 2016, l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana dins dels Premis 9 d'Octubre.