Mor Doro Balaguer, Medalla de la Universitat de València en 2001
Doro Balaguer, Medalla de la Universitat de València el 2001, ha mort aquest diumenge a València. La Universitat va dedicar un documental, realitzat pel Taller d’Audiovisuals, a la seua figura. El rector, Esteban Morcillo, ha expressat el condol de la institució durant el Consell de Govern celebrat hui dilluns.
30 de de gener de 2017
Isidor Balaguer Sanchis, més conegut com a Doro Balaguer, va nàixer a València el 1931, en una família de petits fabricants i comerciants, especialitzats en passamaneria. Va estudiar Belles Arts a l’Escola de València (1946-1952), situada en l’antic convent del Carme. Però l’ambient docent i ideològic era tan depriment que Doro va decidir viatjar. De primer va marxar a Eivissa i després a Madrid i a París buscant professionalitzar-se.
París va representar per a Balaguer un conjunt de troballes. Entre altres, l’abstracció, com una forma de pintar absolutament oposada al realisme i al figurativisme. Allí va participar en exposicions col·lectives, al Col·legi d’Espanya –on va residir un temps– i en alguna sala comercial. Des de la capital francesa, sense perdre la relació amb València, es va vincular amb els petits nuclis d’artistes renovadors que apareixien aleshores i de manera especial amb el Grup Parpalló, iniciat cap al 1956 i dissolt el 1961.
A París, Doro Balaguer va veure també que un artista, un intel·lectual, s’havia de comprometre no sols amb el seu ofici. Així va ingressar al PCE. En un viatge breu a València, el 1969, va ser detingut i empresonat. En eixir de la presó, va quedar privat de passaport i, per tant, de la possibilitat de retornar a París. A València va reprendre l’activitat política clandestina i es mantingué relacionat amb els petits grups que desenvolupaven un pensament crític, vinculat amb les reivindicacions de la llengua i la cultura del país. Posteriorment, disconforme amb la política del PCE, l’abandonà –ja legalitzat. Llavors, amb Gustau Muñoz i altres exmilitants, va crear la revista de pensament ‘Trellat’. A continuació, va prendre part, com a impulsor i dirigent, primer en l’Agrupament d’Esquerres del País Valencià i a continuació en la Unitat del Poble Valencià, fins que es va desvincular de la política activa.
Va publicar el volum memorialístic ‘L’esquerra agònica. Records i reflexions’.