La Nau de la Universitat de València ret homenatge al col·leccionista Rafael Solaz a través de dues exposicions a partir del seu fons
- Servei de Cultura Universitària
- 31 de gener de 2025

La Universitat de València va inaugurar dijous 30 al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, dues exposicions sobre la col·lecció Rafael Solaz, destacat col·leccionista i bibliòfil valencià amb l'assistència de prop de 200 persones. ‘Dins i fora. Paraules preses en la València de postguerra. Col·lecció Rafael Solaz’, que recorre les presons franquistes valencianes de la immediata postguerra, i ‘La cultura sicalíptica durant l’Edat de Plata valenciana: l’Infern de Rafael Solaz’, que presenta fons dels anys 20 i 30 del segle XX, que van ser considerats heterodoxos, motivant la seua persecució i destrucció pel règim franquista.
Dins i fora. Paraules preses en la València de postguerra. Col·lecció Rafael Solaz és una proposta de l’equip format per Mélanie Ibáñez i Toni Morant, professores de la Universitat de València i responsables de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica UV, per l’artista Mar Juan Tortosa, el documentalista Albert Pitarch Navarro i el mateix col·leccionista per a recórrer les presons franquistes valencianes de la immediata postguerra. Aquests espais van constituir un dels principals focus de la violència de la dictadura després del final de la Guerra Civil.
L’eix del recorregut és la cultura material conservada per Rafael Solaz, especialment, el fons epistolar generat pels mateixos presos i preses i les seues famílies, així com objectes de la vida quotidiana. Segons explica el col·leccionista, en 1985, després de la mort del seu pare, va descobrir una caixa metàl·lica que contenia documents del seu pas per un camp de concentració a Castuera (Badajoz), un fet que ni ell ni els seus germans coneixien. A partir d’aquell moment, Solaz va començar a interessar-se i a continuar adquirint material conservat d’aquest període. “Aquesta exposició m’emociona perquè no només suposa un homenatge al meu pare, sinó també a tots els presos i preses i a les seues famílies. Encara hui, quan compre una targeta o una carta, continue commovent-me”, revela.
El fil conductor, explica el documentalista Albert Pitarch Navarro, és la correspondència de les persones preses a les presons valencianes. La col·lecció compta amb més d’un centenar de targetes postals, perquè, segons aclareix el documentalista, era l’únic mitjà que podia passar la censura: no hi havia sobres i, en permetre la lectura, els missatges, que eren molt condensats per qüestions d’espai, no podien contindre cap informació crítica per al règim. Era l’única manera que pogueren travessar els límits de les presons i obtindre el segell de censura militar.
A més d’aquest ingent fons material, en l’exposició es presenten objectes quotidians de l’època, des de fàrmacs fins a paquets de tabac, així com elements especialment rellevants, com escrits molt íntims de les persones preses a les presons, inclús algun conte amb il·lustracions i comentaris dels companys de cel·la.
Tota aquesta selecció de materials es presenta com una exposició-instal·lació de l’artista Mar Juan Tortosa. La investigació realitzada permet apropar al públic la vida a les presons franquistes mitjançant recursos sonors. Per a això, s’inclou una instal·lació de so ambisònic, en l’edició de la qual s’ha comptat amb la col·laboració de l’investigador en acústica arquitectònica Alberto Quintana Gallardo.
També es presenta per primera vegada un retrat del general Franco, del pintor Vicente Gómez Novella, conservat en la col·lecció històrica i artística de la UV. Aquesta imatge va ser un dels retrats institucionals que presidien la capçalera del Paranimf de l’edifici de La Nau durant la dictadura franquista. Durant unes protestes estudiantils antifranquistes, aquest retrat va ser parcialment cremat i, hui, es mostra al públic com a testimoni del moviment estudiantil.
Tant la selecció de materials com la construcció del relat expositiu s’ha realitzat des d’una perspectiva de gènere, prestant especial atenció al paper de les dones dins i fora de les presons franquistes.
L’exposició es pot visitar a la Sala Estudi General fins al pròxim 27 d’abril. Està produïda pel Vicerectorat de Cultura i Societat i compta amb la col·laboració de la Diputació de València (Memòria Democràtica) i l’Aula d’Història i Memòria Democràtica UV.
L’exposició ‘La cultura sicalíptica durant l’Edat de Plata valenciana: l’Infern de Rafael Solaz’ està comissariada Javier Martínez Fernández, investigador del departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. La mostra recull un compendi de materials sicalíptics procedents del Infern de Rafael Solaz; una secció de la seua col·lecció privada que alberga fonts que van ser censurades pel moralisme durant el primer terç del segle XX i perseguides pel règim franquista per ser considerades pecaminoses i perilloses per a la ciutadania.
Portada de La novela del día. Las criadas de bajo, c. 1931. Col·lecció Rafael Solaz
L’exposició, que podrà visitar-se a la Sala Oberta del Centre Cultural La Nau fins al 2 de març, mostra prop d’un centenar de peces originals en forma de revista, novel·les llargues, novel·les curtes, catàlegs, targetes postals, tractats d’higiene i sexologia i consells amatoris. Materials inèdits compresos entre finals del segle XIX i l’arribada de la guerra Civil espanyola que es van convertir en el principal objecte d’estudi de la tesi doctoral del comissari i que ara es mostren per primera al públic.
D’acord amb el col·leccionista, el seu interés per el “infern”, les publicacions eròtiques i altres llibres als quals les institucions no presten massa importància, es va incrementar arran d’unes converses amb el cineasta valencià Luis García Berlanga. Allò va donar origen a la publicació del seu llibre ‘La Valencia prohibida’, (Rafael Solaz, 2004) i, posteriorment, a la tesi doctoral recentment nomenada de Javier Martínez.
Mitjançant aquesta exposició, el públic podrà contemplar un 20% del Infern, la qual cosa demostra la gran envergadura d’aquesta col·lecció. El propi comissari subratlla l’oportunitat que suposa acostar-se “mitjançant fonts bibliogràfiques inèdites a través del text i la imatge a una subcultura que girava entorn de la sexualitat”, conéixer “un hàbit de consum popular que va tenir gran èxit” i comprendre “la construcció del desig dirigit cap a la mirada masculina, fruit del sistema heteropatriarcal”.
La mostra presenta un discurs conformat per novel·les, revistes, fotografies, dibuixos originals, targetes postals, tractats d’higiene i sexologia i consells amatoris exhibits en vitrines, així com reproduccions de portades i fotografies sobre els murs de la sala.
L’exposició està estructurada en cinc seccions. La primera part dedicada a la contextualització de l’època (1890-1936); la segona part incideix en la violència de la mirada i en la cosificació dels cossos femenins; el tercer apartat està dedicat a les novel·les curtes i a l’editorial valenciana Carceller i al dibuixant Enrique Pertegás; la quarta secció està dedicada a la fotografia, a través de catàlegs de nus, col·leccions i targetes postals; i la cinquena, es dedica a la proliferació de tractats d’higiene i sexologia per a combatre les malalties venèries i els consells amatoris.
Les exposicions s’acompanyen d’un cuidat catàleg i d’un ampli programa de mediació amb la qual s’amplien continguts d’aquestes. També hi ha visites guiades comentades amb l’equip de curadors i especials per a centres educatius. Més informació: http://www.uv.es/cultura/exposicions
Sobre Rafael Solaz
Rafael Solaz Albert (València, 1950) és investigador, bibliòfil i documentalista. La passió pels llibres li començà molt prompte, amb a penes 15 anys. Va ser president i actualment és vocal de la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerónima Galés i és senador honorari del Museu de la Impremta de València. Va pertànyer també a l’Associació d’Estudis Fallers.
Solaz estudià dibuix i pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de València i va fer diverses exposicions entre 1970 i1990. Més endavant, començà a escriure articles com a col·laborador en periòdics i revistes, fins que en l’any 2001 publicà el seu primer llibre. És autor del projecte i direcció del Museu del Silenci, una sèrie de visites pel Cementeri General de València, que mostren el sentit artístic, històric i biogràfic que d’aquest lloc, iniciativa que va formar part de les Rutes de Cementeris Europeus.
Entre els seus últims guardons i reconeixements destaca l’elecció el 2010 com fill il·lustre del districte de Trànsits, per part de l’Ajuntament de València. Aquest mateix any rebé el premi Onda Cero per la seua labor cultural. En 2011 va ser seleccionat per a l’exposició de fotografies de Míkel Ponce Quaranta-set personatges destacats de la societat valenciana (Generalitat Valenciana, Centre del Carme de València). En 2012, l’entitat Arxival, Associació per a la Recuperació dels Centres Històrics d’Espanya el va elegir com a persona distingida per la seua aportació cultural. En tota la seua trajectòria té quaranta obres individuales i vint-i-una col·lectives i ha comissariat més d’una desena d’exposicions.
Arxivat en: Cultura , Exposicions , Centre Cultural La Nau