La tortuga bova (Caretta caretta) és una espècie marina present en les zones tropicals i temperades de tot el món. Aquest queloni carnívor nidifica en les costes de Japó, Oman, Austràlia, el Carib i la costa aquest d'Amèrica del Nord, Cap Verd i el Mediterrani oriental (especialment, a Grècia, Turquia, Xipre i Líbia).

L'espècie, que fa llargues migracions a zones d'alimentació com el Mediterrani occidental, té un comportament filopàtric, és a dir, torna a les platges on va nàixer per a posar els ous. No obstant açò, se sap que algunes femelles no tornen a la zona de nidificació i poden realitzar alguna posada ocasional en noves àrees. Aquest fenomen, considerat excepcional, ha anat creixent en els últims anys en les platges del Mediterrani occidental.

Fins ara, la filopatria es considerava l'obstacle principal perquè la tortuga bova colonitzara àrees noves. Un nou estudi, publicat en la revista Scientific Reports per investigadors de la Universitat de València, la Universitat de Barcelona (UB), el CREMA i l'Estació Biològica de Doñana) revela per primera vegada que C. caretta té mecanismes que li permeten colonitzar nous espais utilitzant les zones d'alimentació com a pont. Aquesta seria una estratègia clau que ha permès que l'espècie filopàtrica haja sobreviscut durant milions d'anys, a més de distribuir-se per tot el món i començar a colonitzar les platges del Mediterrani occidental.

Després de la pista de la tortuga mitjançant l'estudi de l'ADN

El nou treball analitza un total de quaranta episodis de nidificació esporàdica registrats en les costes mediterrànies d'Espanya, Itàlia i França des de 1870 a 2015. A aquest efecte s'han aplicat tècniques d'alta resolució per a estudiar fragments del DNA mitocondrial i microsatèl·lits de mostres procedents dels punts de nidificació.

Els experts utilitzen marcadors amb una certa variabilitat genètica per a poder definir l'estructuració provocada per la filopatria. Els fragments de DNA mitocondrial –que es transmet únicament per via materna– aporten informació sobre l'estructuració genètica originada per les femelles. En canvi, els microsatèl·lits –heretats dels dos progenitors– informen també sobre la composició genètica dels mascles. Mitjançant aquests marcadors, l'estudi revela que les tortugues dels nius esporàdics provenien de poblacions tan allunyades com les de l'Atlàntic occidental o el Mediterrani oriental.

El sexe és una qüestió de temperatura

En les tortugues marines, el sexe queda determinat per la temperatura d'incubació de la posada en les platges d'implantació. Cada femella pot fer una posada de més de cent ous, que són incubats en l'arena entre quaranta i vuitanta dies. En el Mediterrani oriental, amb temperatures cada vegada més altes, podria estar tenint lloc un fenomen de 'feminització' de les platges de posada, és a dir, un augment de la proporció de femelles nascudes en els nius. Ara bé, en la majoria dels nius esporàdics del Mediterrani occidental les dades de temperatures d'incubació registrats indiquen que es produeixen majors proporcions de mascles en els nius.

"La nidificació esporàdica podria permetre l'establiment de noves poblacions residents en el Mediterrani occidental, però solament si la temperatura augmentara prou en un futur com per a produir també femelles", explica Lluís Cardona, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’IRBio (Universitat de Barcelona).

“En un escenari d'escalfament global com el qual estem vivint, és més probable que es donen temperatures que permeten tant la maduració dels ous dins de les femelles en el mar com la incubació reeixida dels mateixos en les nostres platges”, comenta Jesús Tomás, de la Unitat de Zoologia Marina de l'institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València. “Per això –afegeix– és molt possible que el nombre de registres d'esdeveniments d'implantació de tortuga bova el Mediterrani occidental seguisca augmentant en els pròxims anys”.

Turisme i sostenibilitat: un equilibri cada vegada més difícil

La majoria de nius de tortugues trobats en la costa mediterrània peninsular van ser detectats per turistes o banyistes. Una vegada trobats els nius, la prioritat sempre ha sigut protegir-los i traslladar-los a zones poc transitades, una labor desenvolupada per personal especialitzat en gestió mediambiental.

En aquest sentit, la Unitat de Zoologia Marina de l'Institut Cavanilles compta amb àmplia experiència en projectes d'estudis de platges de posada de diverses espècies de tortugues marines, incloent la protecció i translocació de nius per a la seua incubació artificial, en països com Guinea Equatorial o la República Dominicana. De fet, l'equip de la Universitat ja va participar en l'estudi de la primera posada completa detectada en el Mediterrani espanyol, en Vera, Almeria, en 2001, i s'ha encarregat de l'estudi de tots els esdeveniments de nidificació de C. caretta detectats a la Comunitat Valenciana des de 2006 fins a 2017.

La Unitat de Zoologia Marina de la Universitat porta més de tres dècades col·laborant amb la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, en la coordinació de la xarxa d'atenció a avaraments de cetacis i tortugues marines. Aquesta xarxa ha sigut de gran rellevància per a la detecció dels esdeveniments de nidificació de tortugues marines en les nostres costes. La xarxa s'articula a través del telèfon d'emergències 112. Qualsevol detecció de femelles nidificants en les platges per banyistes o particulars ha de ser comunicada a través d'aquest número.

Amb una pressió humana cada vegada més important en les costes, també augmenten els perills per a les femelles que fan posades esporàdiques. Diverses institucions i entitats han impulsat iniciatives dirigides a estudiar i protegir els nius esporàdics que apareixen en el litoral mediterrani.

Referència:
Sporadic nesting reveals long distance colonisation in the philopatric loggerhead siga turtle (Caretta caretta)

Carlos Carreras, Marta Pascual, Jesús Tomás, Adolfo Marque, Sandra Hochsheid,
Juan José Castillo, Patricia Gozalbes, Mariluz Parga, Susanna Piovano  & Luis Cardona
DOI:10.1038/s41598-018-19887-w