Un nou estudi amplia el coneixement sobre els mecanismes de control de la informació genètica

  • Servei de Màrqueting i Comunicació - Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • Llum Catalan Peñuelas
  • 21 de maig de 2026
 
Representació d'ARN, ADN i proteina.
Representació d'ARN, ADN i proteina.

L'investigador de la Universitat de València José Enrique Pérez ha participat en una recent investigació que amplia el coneixement sobre els mecanismes de control de la informació genètica. Els resultats es presenten en l'article “RNA imprinting by zinc-finger proteins”, publicat en la revista Trends in Biochemical Sciences.

La publicació suposa una revisió i extensió d'un article original sobre el mateix tema publicat en 2025. Els autors han considerat important redefinir alguns conceptes i aplicar les seues hipòtesis a nous exemples per a donar suport a l’estudi.

En aquesta línia, un dels conceptes que han afegit és empremta transcripcional, que pot ajudar a entendre millor el funcionament de les cèl·lules. Es tracta d'un mecanisme mitjançant el qual es condiciona la vida futura en el citoplasma de la cèl·lula de l'àcid ribonucleic (ARN) des que aquesta es forma.

Els investigadors han estudiat una proteïna de llevat de cervesa en els experiments que han fet. Aquest tipus de proteïna, anomenada Sfp1, s'adhereix a l'ARN missatger perquè té una estructura perfecta per a unir-se tant a l'ARN com a l'ADN, on estava prèviament unida. És a dir, durant la lectura del gen, passa a l'ARN missatger, que és l'encarregat de transportar les instruccions de l'ADN per a fabricar proteïnes que necessiten les cèl·lules per a créixer, funcionar adequadament i reparar-se quan calga.

En l'article es proposa que l'exemple de la proteïna Sfp1 seria extensible a altres proteïnes del mateix tipus presents en altres organismes, inclosos els humans. “Com més sabem sobre els mecanismes que intervenen en el funcionament de l'ARN, aplicat als humans, podria ajudar a prevenir malalties quan aquests processos no funcionen”, subratlla José E. Pérez.

José E. Pérez forma part del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la UV i de l'Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED). I ha col·laborat en més de 130 publicacions relacionades amb la biologia molecular. En l'article han participat també Sebastián Chávez, catedràtic de Genètica en la Universitat de Sevilla i Mordechai Choder, professor del Departament de Microbiologia Molecular en el Technion-Israel Institute of Technology.

 

Referència de l’article: Pérez-Ortín, J. E., Chávez, S., Choder, M. (2026). “RNA imprinting by zinc-finger proteins”. Trends in Biochemical Scienceshttps://doi.org/10.1016/j.tibs.2026.04.012