Un nou mètode constata que la vegetació de la Terra es deplaça cap al nord-est

L’autor principal, el professor Miguel Mahecha, explica: “Imagineu que sosteniu un globus perfectament redó a les mans i hi enganxeu xicotets pesos, cadascun dels quals representa àrees foliars verdes en cada punt de la superfície terrestre. Si després col·loqueu amb cura aquest globus en aigua tranquil·la, el centre de massa sempre apuntarà cap avall”.

A partir d’observacions de satèl·lit i dades de models, els investigadors van seguir com aquest “centre verd” es desplaça al llarg del temps. Al ritme de les estacions, la verdor de la vegetació es mou com una ona verda des de l’hemisferi nord cap a l’hemisferi sud i viceversa cada any. Seguint el centre d’aquesta ona (la seua direcció i velocitat), l’equip va constatar que oscil·la entre la posició més septentrional a mitjan juliol a l’Atlàntic Nord, prop d’Islàndia, i la posició més meridional davant la costa de Libèria en març.

La metodologia darrere d’aquest descobriment es basa en un nou marc teòric dissenyat per mesurar el pols de tot el planeta.El professor Gustau Camps-Valls, de la Universitat de València, que va contribuir al disseny de la recerca i va ajudar a desenvolupar la teoria subjacent, considera que açò és només el començament. “Bàsicament hem comprimit la complexitat de la biosfera en un únic batec en moviment”, afirma Camps-Valls. “Però açò va molt més enllà de la salut dels boscos. El nostre marc pot seguir una ‘ona blava’ als oceans o una ‘ona roja d’onades de calor i anomalies de temperatura. I ara estem explorant una eina multidimensional per rastrejar el pols de tot el sistema terrestre”.

Per què l’ona s’està desplaçant?
L’estudi, publicat en la revista PNAS, aporta noves dades sobre el reverdiment global i la seua acceleració, un aspecte menys conegut del canvi global que fa referència a l’augment general de la densitat de vegetació a escala mundial. Igual que el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, el reverdiment global està en gran part impulsat per l’activitat humana. L’augment de les concentracions atmosfèriques de CO₂ actua com a fertilitzant i potencia la fotosíntesi, mentre que l’augment de les temperatures allarga les temporades de creixement en moltes regions.

En analitzar els canvis en l’ona verda al llarg de diverses dècades, els investigadors van detectar un desplaçament constant cap al nord en totes les estacions. Contràriament al que esperaven, no van observar cap desplaçament cap al sud durant l’estiu de l’hemisferi sud.

A més del moviment cap al nord, l’equip també va identificar un desplaçament clar cap a l’est. Segons els investigadors, aquest patró probablement està relacionat amb focus pronunciats de reverdiment en regions com l’Índia, la Xina, Europa i Rússia.

“Va ser una gran sorpresa per a nosaltres”, diu Mahecha. “Les temporades de creixement més llargues i els hiverns més suaus a l’hemisferi nord, que permeten que la vegetació es mantinga lleugerament més verda durant més temps, podrien estar impulsant el desplaçament global del reverdiment de la Terra al llarg de l’any. Tot i això, és una hipòtesi que hem d’estudiar més a fons”.

Fer el seguiment del verdor estacional de la Terra com si fos una brúixola i mesurar de manera efectiva com de ràpid i en quina direcció canvia connecta múltiples facetes del canvi global, incloent-hi les interaccions entre clima i biosfera, els canvis d’ús del sòl, la dinàmica dels incendis, les sequeres i la migració animal. Per tant, el nou mètode proporciona una eina potent per a entendre com la superfície viva del nostre planeta s’està reorganitzant en un món que s’escalfa.

Una guia en línia de la publicació està disponible en: https://greenwave.earth/

Referència de l’article: Mahecha, M.D., Kraemer, G., Reinhardt, M., Montero, D., Gans, F., Bastos, A., Feilhauer, H., Flik, I., Ji, C., Migliavacca, M., Mönks, M., Quaas, J., Sippel, S., Walther, S., Wineke, S., Wirth, C., & Camps-Valls, G. (2025). “Accelerated north-east shift of the global green wave trajectory”. Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). https://doi.org/10.1073/pnas.2515835123