Nou rècord d’estudiants Erasmus ‘incoming’ a la Universitat

Ha acudit a una de les sessions de benvinguda per a l’Estudiant Erasmus que l’Oficina de Relacions Internacionals organitza alscampus. N’hi trobem molts d’alemanys, la segona nacionalitat amb major nombre d’estudiants a la Universitat. Però, per damunt d’aquesta, guanyen els italians, com Tommaso Brucia. Enguany s’ha matriculat en quart curs de Farmàcia a la Universitat de Bolonya. Bona part el cursarà ací. Arriba amb la cara de color rosa “pel sol que m’ha donat caminant pel centre de la ciutat”.

Si bé la majoria ja ha trobat casa, la de Tommaso ha sigut una cerca complicada. “Després de deu dies visitant habitacions, crec que aquesta nit dormiré ja en la definitiva”, respira alleujat. Almenys ha compartit l’experiència amb el suport dels valencians Carolina, Ramiro i Salva, tres exestudiants Erasmus i ara membres de l’Erasmus Student Network (ESN) a València: “Vaig estar fa un any i mig aCamerino, la segona universitat més antiga d’Itàlia. Durant la meua estada m’ajudaren molt els ESN. De fet, va ser la ciutat on va tindrelloc el terratrémol d’Itàlia en octubre del 2016. Ens portaren a les seues cases, a les ambaixades. Van ser com una família”, recorda Salva.

Les situacions més còmiques d’aquest intercanvi sorgeixen, naturalment, arran de la llengua: “De vegades, quan ens acomiadem, els diem: “¡Hasta luego, Mari Carmen!, i es queden a quadres! Quan et pregunten què vol dir, a quadres ens quedem nosaltres a l’hora d’explicar-els-ho!”.

Meeting-point

La primera trobada entre els erasmus arribats a València la van organitzar precisament ells, els ESN. Va ser el 26 d’agost ala platja de la Malva-rosa i allí, els primers que vingueren a la ciutat, passaren el dia coneixent-se a través de jocs. “Els féiem passar-se la pilota i dir el seu nom i d’on venien. Vam jugar al mocador i quasi es maten, i van rebre nocions de zumba”, explica Verónica.

A aquesta divertida sessió va assistir Codrina Adam, queestudia segon d’ADE a la Universitat Babeș-Bolyai, la major institució acadèmica de Romania. “Des de menuda he volgut viure a Espanya. Només havia visitat Barcelona, però València em sembla la ciutat perfecta per la platja i les seues dimensions”. Ho explica amb un perfecte castellà: “El vaig aprendre de menuda mirant junt amb ma mare les telenovel·les sud-americanes enla televisió!” [somriu entretancant els ulls]. Durant el curs 2018-2019 estudiarà a la Facultat d’Economia, la que major nombre d’estudiants outcoming i incoming registra (no hem d’oblidar que és la que major nombre d’estudiants matriculats té).

Aquestes activitats lúdiques dels ESN són paral·leles a les xarrades de benvinguda de la Universitat, on els expliquen com accedir al correu i a l’Aula Virtual de la web, així com realitzar les gestions acadèmiques. “La Universitat de València és la tercera institució europea en nombre d’estudiantatd’intercanvi”, informa Carlos Pomer, cap del Servei d’Internacionalització. “Enguany rebrem prop de dos milestudiants estrangers, el major nombre d’incomings que hem tingut mai, superant el rècord que vam registrar l’any passat”, subratlla. “Delnostreestudiantat, viatjaran a l’estranger uns mil set-cents. Segons les últimes estadístiques de la Comissió Europea, som la quarta universitat amb major nombre d’outcomings”.

Al barri del Carme ha trobat un pis Olivier Mees, qui arriba des de la universitat belga de Lovaina: “Visc amb un francés, una italiana, una colombiana i un home d’Albacete”. Farà tercer d’Enginyeria Industrial (electrònica i software)a l’ETSE. I el que més desitja és “aprendre l’idioma, gaudir del sol i menjar molt bé”.

Sentiment d’agraïment

Per a saber moure’s per la ciutat “poden contactar-nos a través de Facebook, Instagram, grups de Whatsapp o vindre a l’oficina que està al’Aulari Sud de Tarongers”, apunta Carolina, qui després del seu Erasmus a Pisa (Itàlia) diu que“tornes amb un sentiment tal d’agraïment cap a les persones que et van acollir allà que vols ajudarels que arriben a la teua ciutat”.

Entre tota la gent a qui ha tirat una mà, recorda especialment Nora i Francesca, dues joves amb discapacitat. “Francesca tenia discapacitat visual, però se’n venia amb nosaltres a tots els llocs. Això sí, allà on anàvems’oblidava el seu bastó. El dilluns sempre ens cridaven dels bars on havíem anat per a dir-nos que el tenien allà”, rememora amb nostàlgia.

“Ací tot és més tard. Abans dinava a les dotzehores i ara a les catorze. El mateix per la nit. He passat de sopar a les díhuit horesa fer-ho a les vint-i-dos”, se sorprén Codina. “I es dorm sempre! Sesta, sesta!”, afegeix plàcidament Tommaso. A l’italià li agrada saludar amb un “Hola, guapo”, “però quan som molts, passa al plural italiài ens saluda per Whatsapp dient-nos a tots: ‘Hola,guapi’. La primera vegada que ho vam llegir ens moríem de riure”, apunten els valencians.

“Aquests contactes amb diferents nacionalitats, aquesta major internacionalització, suposaun valor afegit per a l’estudiantat de la Universitat de València, que entraen contacte directe amb diferents mentalitats i cultures”, conclou Carlos Pomer. “Especialment, beneficia aquells que no poden eixir a estudiar a altres països. D’alguna manera, tenen l’oportunitat d’accedir a la internacionalització a casa”.