Els resultats van mostrar una millora significativa de l’estructura i la funció de l’endometri, avaluada mitjançant tècniques d’imatge com a ecografia, histeroscopia i histologia digital, així com anàlisis transcriptòmiques avançades.

A més, la teràpia va ser ben tolerada, sense que es registraren efectes adversos greus relacionats amb el tractament durant el seguiment clínic, que va incloure embaràs i part. Com a resultat clínic rellevant, sis pacients van aconseguir gestacions evolutives, amb naixements sense complicacions rellevants i nounats sans.

L’estudi, publicat en la revista Nature Communications, presenta els resultats d’un assaig clínic combinat de fase 1 i 2 (dissenyat per a avaluar, d’una banda, la seguretat del tractament i, de manera paral·lela, explorar els seus primers efectes clínics) realitzat en dones que no havien respost a tractaments quirúrgics convencionals.

L’assaig va incloure 20 dones amb síndrome d’Asherman moderat o greu, totes elles amb antecedents de fracàs després de cirurgia intrauterina. La intervenció va consistir en l’administració intraarterial d’una teràpia cel·lular autòloga, obtinguda a partir de cèl·lules de la medul·la òssia de les pròpies pacients.

Una opció esperançadora per a casos complexos
“La síndrome d’Asherman és una patologia amb opcions terapèutiques molt limitades, especialment en els casos moderats i greus que no responen a la cirurgia”, explica Xavi Santamaria, investigador principal d’aquest projecte i primer autor de l’estudi.

“En aquest assaig fase 1/2, la teràpia cel·lular desenvolupada a partir de cèl·lules de la pròpia pacient va mostrar un bon perfil de seguretat de la teràpia aconseguint millorar l’endometri, disminuir adherències i possibilitar un 30 % de xiquets nascuts en pacients sense cap possibilitat reproductiva”, afegeix.

Les cèl·lules utilitzades en la teràpia corresponen a una subpoblació CD133+ derivada de medul·la òssia, prèviament caracteritzada per la seua capacitat regenerativa en el teixit endometrial, la qual cosa reforça el seu potencial com estratègia terapèutica en patologies uterines complexes. Aquestes cèl·lules són obtingudes d’una extracció sanguínia i col·locades en el nínxol endometrial mitjançant radiologia no invasiva a través del braç.

Un esforç col·laboratiu internacional
L’estudi, liderat per INCLIVA-Fundació Carlos Simón i la companyia Endorenew, té la participació de la catedràtica Rosa Noguera i de la investigadora Sofía Granados-Aparici, totes dues del Departament de Patologia de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València, a més del catedràtic Carlos Simón, del Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia de la UV.

A més de la Universitat de València, han col·laborat l’Institut de Recerca Vall d’Hebron, el Banc de Sang i Teixits de Barcelona, Igenomix R&D, diversos centres hospitalaris de Barcelona i València, i la Yale School of Medicine, entre altres institucions.

Aquesta recerca s’emmarca en la línia de teràpies regeneratives de l’endometri impulsada per INCLIVA-Fundació Carlos Simón, l’objectiu de la qual és traslladar els avanços en biologia uterina i medicina regenerativa a noves opcions terapèutiques per a dones amb patologies reproductives de difícil abordatge clínic.

Referència de l’article: Santamaria X, Pardo-Figuerez M, González-Fernández J, et al. “Autologous cell therapy with CD133+ bone marrow-derived stem cells for Asherman syndrome: a phase 1/2 trial”. Nature Communications (2025). https://doi.org/10.1038/s41467-025-67850-x