El projecte és motivat per la necessitat de visibilitzar la composició valenciana per a clarinet, una tradició solista que no es popularitza fins a la dècada dels 60 del segle XX, malgrat l’empremta deixada en el segle XVIII per un dels músics valencians més internacionals, Vicent Martín i Soler, qui va escriure dos concerts per a clarinet estrenats a Viena.

La ‘Fantasia d’Almàssera’ per a clarinet i orquestra de cordes, composta el 1962 per López-Chavarri, veu la llum després d’anys d’ostracisme del seu autor, qui va expressar ací el seu estret vincle amb la comarca de l’Horta Nord, a més de retre homenatge a la tradició melòdica d’altres compositors valencians com ara Ruperto Chapí o Salvador Giner.

D’altra banda, el disc ‘Concert Valencià’ registra ‘Dédalo’, obra per a clarinet i orquestra de cordes de Blanquer, un exemple cristal·lí del tractament que fa de la tímbrica, l’harmonia i el ritme el compositor alcoià, representant de la difusió a Espanya dels llenguatges més avantguardistes del centre d’Europa.

Per últim, l’obra de Valero ‘Concert Valencià’ per a clarinet i orquestra simfònica, que atorga el títol a aquest treball, arreplega el patrimoni popular valencià en forma de melodies i cants del poble, traslladant l’oient a l’ambient i les tradicions valencianes. En paraules de l’autor, aquesta composició “ret homenatge al concepte mateix de valenciania”, incloent temes tan coneguts com ‘Per la flor del lliri blau’, ‘El Bolero de l’Alcúdia’ o ‘Tio Canya’ fins a conformar una peça concertant plena de virtuosisme i sentiment.

L'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València
Es va crear el 1995 per a donar resposta i cohesió a les diferents ofertes d’agrupacions instrumentals formades per estudiants. Té una plantilla de 80 joves músics, majoritàriament universitaris, l’edat mitjana dels quals és de 20 anys. La seua finalitat és proporcionar-los una formació d’alta qualitat en interpretació orquestral, amb professorat especialitzat per a cada una de les famílies instrumentals. L’Orquestra ha estat dirigida per Cristóbal Soler (1995-2010), Hilari Garcia (2011-2018) i, des de setembre de 2018 fins a l’actualitat, per Beatriz Fernández Aucejo.

Amb més de 25 anys d’història, han passat per l’Orquestra de la Universitat de València (OFUV) més d’un miler de joves músics, molts dels quals a hores d’ara desenvolupen la seua activitat interpretativa en orquestres espanyoles i europees o exerceixen la docència en diferents conservatoris professionals i superiors. Així mateix, ha participat en nombroses produccions d’autors com ara Carles Santos, Melcior Gomis, Olivier Messiaen, Ígor Stravinski, Erik Satie o Francis Poulenc.

L'OFUV ha efectuat concerts en diverses sales d’Espanya i Europa com el Palau de les Arts Reina Sofia de València, els auditoris de Barcelona, Saragossa i Lleó, l’Academia Philharmonicorum de Liubliana, l’Austria Center Vienna o el Mozarteum de Salzburg. A més, ha dut a terme gires nacionals i internacionals per França, Àustria i Eslovènia.

Entre la seua discografia destaquen ‘Cinc segles de música valenciana’ (1999), ‘L’adéu de Lucrècia Borja’ (2001), ‘Giner infreqüent’ (2009) i ‘València capital de la República: la música del «Grup dels joves»’ (2017).

L’OFUV forma part de la Xarxa Europea d’Orquestres Universitàries (ENUO). Gràcies al seu impuls, es crea el 2015 SINERGIA (Xarxa d’Orquestres Universitàries Espanyoles), de la qual és membre. Des de l’any 2020 participa com a sòcia en el projecte Eramus+ MEETS (Music in higher Education to Develop Transversal Skills); i totes les seues activitats es realitzen amb el patrocini de l’Àrea d’Activitats Musicals de la Fundació General de la Universitat de València.