El càrrec, doncs, no és nou. I els objectius principals passen per consolidar els grans canvis que ha viscut aquesta facultat els últims anys: d’Escola a Facultat, de Diplomatura a Grau i de Mont-olivet a Tarongers. Es troba, diu, amb un entrebanc important: l’alt percentatge de professorat associat, quasi el 75% del total, complica molt la coordinació del conjunt de la facultat.

–Arribeu al deganat ja amb una llarga experiència prèvia de gestió universitària.
–Així és, entre unes coses i altres fa quasi trenta anys que m’hi dedique, sense deixar de ser docent i investigador alhora. Crec que fer política universitària entra dins del que hem de fer i a Magisteri a més hem tingut una situació especial, amb el canvi d’Escola a Facultat, i la conseqüent adequació que hem fet nosaltres cap a la universitat i la universitat cap a nosaltres en aquest temps. També hem tingut en els últims anys un gran canvi d’infrastructures, quan vam passar de l’edifici de Mont-olivet al Campus dels Tarongers, i hem deixat de ser Diplomatura per a ser Grau, hem creat màsters i programes de doctorat. Han estat uns anys molt intensos, i dels qui fa trenta anys ens vam comprometre a dur tot això endavant jo era el més jove i ara sóc el que continue.

–Quins plans teniu per a la docència i la investigació?
–Atenem tot el que podem, però tenim quasi un 75% de professorat associat, i això suposa un problema gran que és conseqüència de la política de professorat que s’ha fet els últims anys. Cal canviar-ho, és necessari reformar la plantilla. Amb tres mil cinc-cents matriculats, sense comptar el Màster de Secundària, la Facultat de Magisteri som el tercer centre en nombre d’alumnat de tota la Universitat, només per darrere de Dret i d’Economia. Però en tota la facultat tenim menys funcionaris que catedràtics hi ha en alguns departaments d’altres centres. La major part del professorat titular són majors que jo, que ja tinc cinquanta-huit anys, amb la qual cosa s’han jubilat ja o estan a punt de fer-ho, i tota la resta són associats o personal en formació. Els associats, que ja tenen una faena en un altre lloc i vénen a impartir alguna assignatura concreta, no es dediquen a la investigació, ni a la política universitària, ni a tasques de gestió. I amb tot això és molt complicat coordinar un centre tan gran.

–Vista la demanda, teniu previst ampliar les places per a les vostres titulacions?
–Sabem que la demanda en les titulacions de Magisteri és més gran que les places que ofertem, i sabem que són professionals per als quals hi ha possibilitats de treball quan acaben. Però amb aquesta situació ni se’ns passa pel cap ampliar l’oferta. Continuarem amb els graus que tenim, tant a Tarongers com al Campus d’Ontinyent, i amb el Màster de Secundària, que amb mil places cada any és el més gran de tot Espanya i el que més especialitats ofereix.

–Aquest Màster Universitari de Professorat d’Educació Secundària continua impartint-se en l’antic edifici de Mont-olivet. Teniu pensat que continue allí?
–El nostre objectiu és que deixe d’impartir-se al centre de Mont-olivet, perquè l’edifici no té unes bones condicions, i així i tot continuem tenint allí mil estudiants, i el seu professorat, cada any. L’ideal seria que el màster poguera fer-se en aquest campus, però per a això cal un pla d’infrastructures que permeta acabar Tarongers com estava projectat. L’Aulari Oest de Tarongers havia de tindre tres edificis, i faria falta que s’acabara per a dur el màster ací.

–En previsió del domini de valencià i d’anglés que es requerirà als mestres nous, penseu adequar l’ensenyament lingüístic que reben a la facultat?
–Seguim els criteris lingüístics que ens marca la legislació. En aquesta facultat, com que estem formant futurs mestres, l’estudiantat no pot triar la llengua en la qual rep l’ensenyament: tothom adquireix les competències adequades en valencià i en castellà. I s’exigeix tindre un B1 de llengua estrangera. Per a les oposicions de mestres s’ha plantejat demanar un B2 i una capacitació en llengua estrangera, però jo crec que no ho faran, perquè és una quimera, no hi hauria prou aspirants amb aquest nivell.

–Teniu previstes noves mesures d’igualtat de gènere a la facultat?
–Precisament la nostra situació és prou peculiar, quasi diria que en el nostre cas ens passa el contrari que en altres facultats: la professió de mestres, i el nostre alumnat, estan molt feminitzats. Altres països, com ara Holanda, ja estudien mesures perquè hi haja més homes en el professorat d’infantil i de primària, perquè els xiquets i xiquetes fan totes aquestes etapes sense veure un model masculí a l’escola. No és un fet que anem a abordar des de la facultat, però certament no ens calen mesures per atraure dones estudiants. En l’equip del deganat som quatre dones i tres homes, està equilibrat.

–Quins són els vostres plans per a projectar la Facultat de Magisteri cap a la resta de la comunitat universitària i la societat valenciana en general?
–Acabem de tancar l’exposició Escoles i mestres a La Nau, que celebrava la creació de la primera escola normal de dones i que ha tingut quasi dotze mil visites, l’acollida ha estat molt bona. Dins de la Universitat continuem tenint el repte d’adaptar-nos al conjunt de la institució, perquè la nostra presència com a facultat és relativament recent, i en aquesta línia continuarem treballant.

–Quins serien els altres reptes a què s’enfronta el deganat?
–A nivell intern, aconseguir un grup de persones que continuen treballant com ho hem fet fins ara: dins de la Universitat, en la formació de mestres per a la societat i com a interlocutors de la Conselleria d’Educació. També m’agradaria que poguérem oferir no només aquesta formació inicial, sinó també formació permanent per als mestres i ser el lloc on es pense com es pot millorar la professió. Cap a l’exterior, m’agradaria que se’ns poguera veure com el lloc natural on es pensen i debaten totes les qüestions relatives als mestres i el professorat.

–Quan s’acabe la vostra tasca com a degà, quin vos agradaria que fóra el balanç del vostre mandat?
–Si faig retrospectiva, com que ja he tingut el càrrec abans, puc dir que estic molt content perquè hem aconseguit que els mestres tinguen un títol com els altres estudiants universitaris, de grau, i això és molt important. I m’agradaria que aquest període siga quan els mestres siguen vistos com la resta de l’estudiantat de la Universitat: no només perquè accedeixen i estudien un grau, sinó perquè tenen temes d’investigació sobre formació i educació, que tinguen finançament per a poder investigar i que s’arribe a normalitzar que el professorat de la facultat són els mateixos mestres i no només professionals d’altres especialitats com ha passat fins ara.