A l’acte també van assistir Josep Vicent Boira, secretari autonòmic de Vivenda, Obres Públiques i Vertebració del Territori; i Jesús Monzó, alcalde de Catarroja. 

La nova doctora ‘honoris causa’ ha explicat com el descobriment dels altars fúnebres mexicans va influir en l’evolució de la seua pintura. “Vida i mort, duel i goig, barroquisme, tendresa i plor coexisteixen, delaten emocions intrínseques i regalen els sentits en el Dia de Difunts mexicà, temps d’ofrenes que he traslladat a taules i llenços, captant tota classe de matisos essencials i cromàtics”. La pintora ha continuat: “Vaig descobrir la Festa en el meu segon viatge a Mèxic, quan vaig visitar el fabulós Museu d’Antropologia de DF, que em va impressionar i va motivar a conèixer el vigent arrelament popular d’aquesta, a través de diverses manifestacions estètiques, exposades, per aquelles dates, en llars de tota condició, centres oficials, acadèmics i recintes de caràcter cultural”.

Les paraules d’Antonia Mir es poden consultar íntegrament clicant ací.

Romà de la Calle i Antonio Ariño han compartit la ‘laudatio’ de la nova doctora ‘honoris causa’. En les seues intervencions han recordat com de decisiu per a ella va ser experimentar en primera persona, en els seus viatges, “la influència dels tan especials altars fúnebres mexicans”. “El tema de la mort, com a símbol emblemàtic, li va causar un gran impacte i admiració, en aquest particularíssim context antropològic. Per contrast d’experiències, començà certament a pintar, en aquesta històrica conjuntura vital, amb colors intensos i tons molt més alegres. Les seues obres adquiriran, conseqüentment, en aquesta revulsiva etapa, un marcat simbolisme compositiu i una gran força cromàtica. Aquest va ser, concretament, per a ella, un període molt especial en què va treballar, amb total lliurament i dedicació, en una àmplia sèrie de pintures caracteritzades, dedicada a Mèxic, amb el títol significatiu d’Ofrenes.

La ‘laudatio’ completa es pot llegir clicant ací.

El rector, Esteban Morcillo, ha assenyalat que la Universitat de València vol recuperar la memòria de les dones, “d’aquelles precursores que lluitaren en temps difícils i adversos, que contribuïren a trencar sostres de cristall que eren més reals que metafòrics”. “Els seus anhels de llibertat, els seus valors, els seus esforços i la seua dedicació han estat reconeguts per aquesta Universitat perquè es preserven, perquè formen part de la nostra memòria col·lectiva”, ha afegit.

El discurs del rector es pot consultar íntegrament clicant ací.

Antonia Mir
Antonia Mir Chust (Catarroja, 1928) és membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Graduada en Pintura per l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, es va llicenciar en Belles Arts també a València. Becada a la Casa de Velázquez de Madrid i per la Direcció General de Relacions Culturals per estudiar a l’escola de Metiers d’Art i l’escola de Belles Arts, a París, va completar la seua formació en gravat a l’Scuola Internacional de Venezia.

Ha desenvolupat la seua activitat docent en centres d’ensenyament mitjà com a catedràtica de dibuix, i ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives d’àmbit internacional. Destaca la seua presència a Madrid, Venècia, Lisboa, París, Nova York i Brussel·les.

L’any 2007 es va inaugurar el Museu Antonia Mir de Catarroja, i en 2011 es va constituir la Fundació Antonia Mir de la Comunitat Valenciana.

Ha rebut nombroses distincions, medalles, mencions d’honor i homenatges, entre ells el Premi Senyera de Pintura de l’Ajuntament de València, que li va retre homenatge l’any 2013 amb motiu del dia Internacional de la Dona Treballadora.