Com poden les pimes esdevenir motors d'una Europa més verda i inclusiva?

Al contrari del que defensen algunes teories, les petites i mitjanes empreses (pimes) poden tenir un paper clau en la transició digital, verda i social d'aquest segle xxi. Però si volen aconseguir aquest canvi, les pimes no poden confiar només en l'adopció de les eines digitals bàsiques. Cal anar més enllà i tenir el suport d'una sèrie de factors organitzatius i de l'ecosistema. Aquestes són algunes de les conclusions d'un estudi publicat en obert al Journal of Cleaner Production per Dolores Añón, catedràtica d’Economia de la Universitat de València i investigadora del grup de recerca ERI-CES i el catedràtic d'economia Joan Torrent, professor dels Estudis d'Economia i Empresa i coordinador del grup de recerca interdisciplinària sobre les TIC - Laboratori d'Intel·ligència Artificial (I2TIC-IA Lab) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

La recerca analitza dades representatives d'unes 12.000 pimes de la Unió Europea i identifica els factors tecnològics, organitzatius i d'entorn que expliquen la implantació conjunta de la intel·ligència artificial (IA) i de les pràctiques de sostenibilitat. Els resultats mostren que la maduresa digital per si sola no garanteix que les empreses facen el salt ni a la doble transició (digital i verda) ni a la triple (digital, verda i social).

El treball d'Añón i Torrent assenyala que les pimes també necessiten capacitats estratègiques específiques i el suport del seu entorn. Segons l'estudi, els vincles i els suports externs —com els ecosistemes empresarials, les xarxes de col·laboració o els programes públics— són decisius per reforçar les capacitats internes. Així, la recerca qüestiona una premissa social molt estesa: "Hem pogut demostrar que, més enllà de les grans corporacions, les empreses més petites també poden ser agents de canvi si disposen de les condicions adequades i del suport de l'entorn", expliquen els investigadors.

Per als autors, el treball aporta un missatge esperançador, però també exigent: "Les complementarietats entre digitalització, sostenibilitat ambiental i sostenibilitat social són rellevants. Quan una pime inverteix en un d'aquests àmbits, genera efectes positius en els altres. Però això només passa si existeixen les capacitats adequades per integrar-los i un entorn que doni suport a aquesta transformació".

Les capacitats que marquen la diferència

Segons apunten els resultats de la recerca, les eines digitals bàsiques no garanteixen per si soles la preparació per a transicions avançades. El que marca la diferència és "disposar de capacitats estratègiques i dinàmiques, com ara una orientació clara a la innovació, un capital humà qualificat i una bona salut financera". Aquestes qualitats permeten a les pimes reconfigurar els seus recursos interns i adaptar-se als reptes de sostenibilitat i digitalització dels nous temps, segons els autors.

La investigació mostra que factors com la propietat de patents, l'experiència emprenedora o la integració en grups empresarials augmenten significativament les probabilitats d'adopció d'intel·ligència artificial i pràctiques de sostenibilitat. En canvi, les empreses sense interès a digitalitzar-se, les que pateixen escassetat de talent o les que operen exclusivament en el mercat domèstic presenten més dificultats per avançar.

L'efecte de bloqueig digital

Segons Dolores Añón, un dels conceptes clau de l'estudi és l'efecte de bloqueig digital, que es produeix quan una dependència excessiva de les eines digitals bàsiques acaba dificultant el salt a altres tecnologies més avançades i transformadores, com la IA. Com explica Torrent, també director del centre UOC-DIGIT, "no n'hi ha prou amb mobilitzar capacitats digitals, s'han de mobilitzar capacitats no digitals, com la cultura innovadora, el capital humà o la solvència financera". "Sense aquestes palanques, moltes pimes es queden atrapades en un nivell bàsic de digitalització que no permet el salt a la transició verda i social", afegeix.

Els autors remarquen que la investigació té implicacions polítiques rellevants: "Les polítiques públiques no es poden limitar a promoure la digitalització per se. Han de fomentar l'articulació entre tecnologia, organització i entorn, i això implica donar suport a l'R+D, al capital humà i als ecosistemes de col·laboració en què les pimes operen".

Diferències a escala europea

L'anàlisi s'ha basat en dades representatives de la Unió Europea procedents de l'enquesta Flash Eurobarometer 486, encarregada per la Comissió Europea a partir d'11.976 empreses de fins a 250 treballadors, i ha detectat una clara divisió dins del continent. Les pimes del nord i l'oest, gràcies a ecosistemes de suport més desenvolupats, lideren l'adopció de tecnologies digitals i pràctiques sostenibles. Per contra, les empreses del sud i l'est avancen més lentament per la manca de recursos i de priorització política.

"Catalunya i Espanya tenen un teixit industrial i de noves empreses rellevant, però el procés de transformació digital de les pimes està molt endarrerit", assenyala Torrent. Segons ell, això està creant "una nova línia divisòria social entre empreses que la política hauria de tractar i no ho fa". Per evitar-ho, el professor dels Estudis d'Economia i Empresa suggereix la necessitat d'actuar en un doble front. D'una banda, caldria revitalitzar les polítiques de competència per reduir el poder de les grans corporacions, que amenacen el nou teixit emprenedor. De l'altra, també recomana impulsar decididament la transformació digital del teixit de pimes ja existent amb programes de suport adaptats a les necessitats territorials i sectorials. Tot i aquest retard en digitalització, Espanya destaca pel seu lideratge en les pràctiques de sostenibilitat ambiental i social.

Recomanacions per evitar el risc de quedar-se enrere

Els investigadors alerten que les pimes que no avancen en les transicions digitals, verdes i socials corren el risc de perdre competitivitat i consolidar models econòmics de baix cost amb conseqüències laborals i socials negatives. En canvi, aquelles que aconsegueixin articular estratègies digitals i sostenibles integrades poden esdevenir agents de canvi social. "Les petites i mitjanes empreses poden ser protagonistes d'una Europa més verda, digital i inclusiva, sempre que tinguin les capacitats adequades i el suport de l'entorn", diuen els investigadors.

Per a les pimes que vulguen iniciar aquest camí, els investigadors recomanen avaluar el valor competitiu de l'empresa i entendre la digitalització i la sostenibilitat com una palanca de transformació del model de negoci. Segons Torrent, el primer pas és avaluar "en què, per què i com aporta valor l'empresa" i plantejar la digitalització i la sostenibilitat com una palanca de transformació del model de negoci. A partir d'aquí, cal buscar suport extern —assessorament, xarxes de col·laboració, finançament— que permeti desplegar una nova estratègia digital i sostenible adaptada a la visió de futur de l'empresa. "El risc de no avançar és perdre eficiència i competitivitat i consolidar un model econòmic de baix cost amb fortes implicacions socials i laborals", alerta Torrent.

--------

Aquest projecte d'investigació de la Universitat Oberta de Catalunya s'emmarca dins la missió Transició digital i sostenibilitat de la UOC, i afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU, especialment el número 8, sobre treball decent i creixement econòmic, i el número 9, sobre indústria, innovació i infraestructures.

Dolores Añón agraeix el suport financer dels projectes PID2021-124266OB-I00 i TED2021-130232B-I00, finançats per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i pels programes FEDER i Next Generation EU/PRTR, així com del projecte PROMETEO/2023-CIPROM/2022/029 de la Generalitat Valenciana.

Article de referència:

Añón Higón, D. i Torrent-Sellens, J. (2025). AI-twin and AI-triple firm's transition: Unveiling the predictors from European SMEs. Journal of Cleaner Production, 521, 146134. https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2025.146134