El precepte catòlic de no mantindre relacions sexuals en Quaresma es mantingué fins a la fi del franquisme

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 11 de juny de 2020
 
(D’esquerra a dreta). Carles X. Simó-Noguera, Josep Lledó i José Manuel Pavía.
(D’esquerra a dreta). Carles X. Simó-Noguera, Josep Lledó i José Manuel Pavía.

Una recerca de la Universitat de València (UV) i la d’Alcalà (UAH) ha demostrat que, durant el franquisme, a Espanya el nombre de concepcions de filles i fills durant el període la Quaresma era menor que abans i després d’aquest període del calendari catòlic, seguint el precepte de l’abstinència sexual. El treball, publicat en la prestigiosa revista European Journal of Population, suggereix que el canvi en el patró reproductiu experimentat a partir de 1975 obeeix a factors culturals com la secularització de la societat i la universalització de l’ús de mètodes anticonceptius, així com la planificació familiar.

El calendari religiós ha sigut crucial en els règims reproductius de la població europea fins al segle XX i defineix clarament el règim de matrimonis i concepcions. En aquest treball s’ha analitzat el moment de la concepció de totes les persones supervivents el 2003 i nascudes a Espanya i s’ha estudiat el nombre de concepcions abans, durant i després de la Quaresma. Aquest període són els quaranta-set dies del calendari cristià que preparen la Setmana Santa i van del Dimecres de Cendra (l’endemà de la fi de Carnestoltes) al Diumenge de Pasqua (inclou la Setmana Santa) i que en el catolicisme tradicionalment és considerat un període d’abstinència sexual.

“Els resultats del nostre estudi, sobre el període 1940-2002, mostren que les primeres dècades del segle XX, les concepcions tenen un pic relatiu a finals de la primavera (quan ja ha acabat la Quaresma), i a primers de l’estiu (i també durant desembre), i aquesta situació es va mantindre durant el període 1940-1979, si bé amb tendència a la homogeneïtzació”, destaca José Manuel Pavía, investigador del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València.

“Fins ara alguns estudis havien pogut provar que la religió tenia una clara rellevància en el sistema reproductiu previ a la transició demogràfica, però ara hem pogut demostrar la importància que va tindre també fins al final de la transició en la fecunditat”, apunta Carles Simó, del Departament de Sociologia i Antropologia Social (UV).

Una dada significativa és que durant les primeres dècades del segle XX, l’efecte de la Quaresma en el nombre de fecundacions augmentava a mesura que s’acostava la Setmana Santa, moment en què culmina la Quaresma, situació que també es manté durant el franquisme. Aquest fet reforça la teoria de la importància que tenien els preceptes catòlics en la societat, explica el treball en què també participa Josep Lledó, del Departament d’Economia i Direcció d’Empreses de la UAH.

Unes altres conclusions són que la major incidència, entre 1940 i 1979, de la reducció del nombre de concepcions comença a donar-se 18 dies abans del Diumenge de Pasqua i que en el període 1980-2002 es detecta un important increment del nombre de fecundacions durant els caps de setmana, fet que confirma un important canvi en els patrons que expliquen l’estacionalitat, respecte al període 1940-1979.

La investigació no ha observat diferències destacables entre l’hàbitat rural i l’urbà, i en els dos es redueixen significativament les concepcions durant la Quaresma, fins a 1975. Els investigadors sí que han detectat que aquest fet suposa un canvi important respecte de l’estudi efectuat a Andalusia, en què es van trobar grans diferències entre els municipis grans i els xicotets. Com a explicació de l’homogeneïtzació en l’estudi a nivell estatal, citen l’èxode rural, que hauria tendit al fet que moltes persones provinents d’hàbitats rurals hagueren mantingut a les ciutats el seu comportament sexual.

 

Mètode

Pavía, Simó i Lledó han estudiat les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i concretament el nombre de naixements per data, grandària del municipi i comunitat autònoma. Per a calcular la data de la concepció, resten 280 dies a la data del naixement (9 mesos i 10 dies). A més, per analitzar la diferència entre l’àmbit rural i urbà, han establert sis tipus d’àrees geogràfiques en funció de la grandària del municipi.

L’anàlisi empírica la fan controlant l’estacionalitat a través de metodologia de sèries temporals (models regARIMA) i comparant les concepcions durant períodes iguals de temps entre l’inici i la fi de la Quaresma. Així, els 47 dies anteriors a la Quaresma amb els 47 dies d’aquest període; durant la Quaresma i els 47 dies posteriors; agafant la part central dels períodes i després de Quaresma; i les concepcions entre els 7 dies anteriors a la fi de la Quaresma i els 7 posteriors amb les concepcions durant la mateixa llargària, però entre el dia 21 i 7 previs a la Quaresma.

Article:

Carles X. Simó-Noguera, Josep Lledó, Jose M. Pavía: “Lent impact on the seasonality of conceptions during the twentieth century in Spain". European Journal of Population. Doihttps://doi.org/10.1007/s10680-020-09555-z