Desenvolupar un producte farmacològic que actue en la proteïna que permet que el virus es replique. Eixe és l’objectiu del projecte de recerca que fusiona tecnologia i investigació que lidera el prof. Iñaki Tuñón, catedràtic de Química Física de la Universitat de València.

Aquest projecte, que utilitza la supercomputación amb la finalitat de millorar la capacitat dels antivirals per impedir la reproducció del virus, va rebre un finançament de 152.000 euros de la Generalitat.

En aquesta investigació s’aplica la mateixa estratègia mèdica que se segueix en la formulació dels antivirals contra el VIH. El Dr. Tuñón explica que ‘els antivirals poden actuar contra aquesta proteïna, de manera que tot i que es produisca un contagi, el virus no es puga reproduir i, d’aquesta manera, s’aconseguisca contenir la infecció i les seues possibles conseqüències’.

Un altre dels avantatges d’aquesta recerca és que el producte farmacèutic que es podria desenvolupar ‘podria ser efectiu davant de possibles mutacions del SAS-CoV-2 i també front a nous coronavirus que pogueren donar el bot a l’espècie humana en un futur pròxim’.

‘Tenim que anar de la mà, Universitat i Generalitat, per posar tot el potencial d’investigació, formació i transferència de coneixement de la Universitat al servei de la societat’, ha declarat la rectora en el transcurs de la reunió mantinguda amb el president de la Generalitat i la consellera, a qui ha agraït la seua visita i el suport a aquesta investigació. ‘Tan sols la investigació, la transferència de coneixement ,en definitiva, la ciència en general, ens podrà traure d’aquesta pandèmia’, ha destacat la rectora, Mª Vicenta Mestre.

El delegat de la rectora José Manuel Claver ha explicat al president i la consellera les activitats de supercomputació de la UV en una visita al Centre de Procés de Dades de la Universitat de València, que ha estat emprat en aquesta investigació.

Aquesta és la ‘singularitat’ d’aquest projecte d’investigació de la Universitat de València que, en paraules de la consellera competent en universitats, Carolina Pascual, ‘obri la porta a l’esperança’.

En finalitzar la visita a les instal·lacions de la Universitat el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha agraït la ‘voluntat de cooperació de la Universitat de València al servei de la societat valenciana’ després de ‘veure la fusió entre tecnologia i investigació’ en un moment que, en paraules del president de la Generalitat, ‘el paper de la Universitat és fonamental, bàsic’.

Node Tirant, supercomputació per fer front a la COVID-19

Aquesta investigació ha emprat el Node Tirant per, ‘a través de la supercomputació de la informació de l’activitat de la protesasa, es puga obtenir un nivell de precisió sense precedents’, segons indica el prof. Tuñon.

L’equip d’investigació ja ha descrit el mecanisme detallat d’inhibició de la proteasa principal del SARS-CoV-2 amb alguns dels antivirals proposats fins la data i en aquests moments està estudiant possibles millores d’aquests antivirals per fer-los més selectius i eficaços.

L’objectiu, que s’aconseguirà en el termini d’un any des de que començaren a investigar, és seleccionar aquelles propostes amb millor comportament per a la seua síntesi.

Node Tirant, supercomputació a la Universitat de València

El Node Tirant de la Universitat de València forma part de la Red Española de Supercomputación (RES), formada per 13 institucions i els seus supercomputadors.

La Universitat de València compta amb aquest supercomputador, adreçat al càlcul científic com a parte de les infraestructures informàtiques de la Universitat de València. Format per 336 nodes i un rendiment màxim de 111,8 Tflops, junt al supercomputador Lluís Vives assoleixen un total de 300 Tflops, tal i com ha indicat el prof. Claver.

Node Tirant està instal·lat al Centre de Procés de Dades del Servei d’Informàtica de la Universitat de València, al Campus de Burjassot.