“Durant aquests últims anys hem vist com diversos estudis apuntaven a una dieta variada amb un consum de recursos vegetals gens menyspreable entre neandertals, fins al punt que de vegades s’insinuava que podrien haver sigut quasi vegetarians. Tot i això, aquest estudi, en mostrar una dieta més carnívora del que s’esperava, torna a obrir el debat sobre el seu tipus d’alimentació i el que això implica”, ha declarat Salazar.

El molar analitzat en la investigació pertany al jaciment de Gabasa (Osca). Davant les condicions limitants del jaciment, es va decidir analitzar les proporcions d’isòtops de zinc presents en l’esmalt de les dents, un mineral més resistent a qualsevol forma de degradació. És la primera vegada que aquest mètode s’utilitza per intentar identificar la dieta d’un neandertal. Com més baixes siguen les proporcions d’isòtops de zinc als ossos, més probable és que pertanyen a un carnívor.

L’anàlisi es va dur a terme també en ossos d’animals de la mateixa època i zona geogràfica, incloent carnívors com linxs i llops, i herbívors com conills i camusses, els valors dels quals van ser utilitzats com a referència. Els resultats van mostrar que el neandertal a què pertanyia la dent consumia una dieta que quasi es podria considerar carnívora. Uns altres traçadors químics van indicar que aquest individu no consumia la sang de les preses, sinó que menjava la medul·la òssia sense consumir els ossos. Finalment, les anàlisis també mostren que el neandertal va ser deslletat abans dels dos anys i que possiblement va morir al mateix lloc on havia viscut de menut.

En comparació amb altres tècniques, aquest nou mètode d’anàlisi d’isòtops de zinc facilita la distinció entre una dieta més omnívora o més carnívora. Per confirmar les seues conclusions, s’espera repetir l’experiment amb individus d’altres jaciments, especialment del jaciment de Payre, al sud-est de França, on s’estan fent noves investigacions.

A França, els treballs van comptar amb la participació de científics del Laboratori de Geociències del Medi Ambient de Tolosa (CNRS/CNES/IRD/UT3 Paul Sabatier), i del Laboratori de Geologia de Lió: Terra, Planetes, Medi Ambient (CNRS/UCBL1 ), juntament amb equips de la Universitat de Saragossa, l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva, Leipzig, l’Institut Max Planck de Química de Magúncia i la Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia.

Article: Klervia Jaouen et al. «A Neandertal dietary conundrum: new insights provided by tooth enamel Zn isotopes from Gabasa, Spain». PNAS, 17 d’octubre. DOI: https://doi.org/10.1073/pnas.2109315119