El premi l’ha rebut un equip multidisciplinari liderat per la Universitat de Warwick. El guardó ha sigut en la categoria de Premis Horizon, atorgats a aquells que obrin noves direccions i possibilitats en el seu camp, a través d’avanços científics innovadors.

L’equip Ice és una col·laboració multidisciplinària entre investigadors/es i partners industrials, que ara ha sigut reconegut per uns avanços en el descobriment i desenvolupament de nous agents crioprotectors amb un impacte directe en la millora de medecines emergents.

Dani Ballesteros explica que el treball que realitzen és únic, no sols per la diversitat de les espècies investigades, sinó també per les connexions establides entre les ciències atmosfèriques, l’evolució i distribució de les plantes i la criopreservació de les cèl·lules.

Daniel Ballesteros és biòleg, doctor per la Universitat de València des del 2008. Especialitzat en botànica, fisiologia vegetal, criobiologia i biologia de la conservació, és professor ajudant doctor a la Universitat de València des del 2021. Durant la seua etapa postdoctoral (2009-2021), ha investigat en diversos centres internacionals líders de la conservació de germoplasma vegetal, com els Royal Botanic Gardens Kew (Regne Unit), amb el professor Hugh Pritchard; el National Center for Genetic Resources Preservation a Fort Collins, EUA, amb la doctra Christina Walters; la Universitat KwaZulu Natal a Sudàfrica, amb els professors Patricia Berjak i Normal Pammenter; i el Center for Research and Conservation of Wildlife a Cincinati, EUA, amb la doctora Valerie Pence.

El seu treball de recerca té com a objectiu revelar les bases fonamentals de la tolerància a l'estrès exercit per la dessecació i les baixes temperatures en llavors de diferent fisiologia i altres propàguls de plantes (espores, pol·len), particularment en relació amb la seua conservació a llarg termini (incloent la crio-preservació). A més està interessat en la variació de la longevitat en propàguls de plantes, des d’espores de falgueres com a model unicel·lular fins a sistemes més complexos. Aquests estudis sovint requereixen l’ús d’aproximacions estructurals i biofísiques. Una tècnica multidisciplinària i única en la biologia que ha esdevingut un referent mundial.