Tecnocultura, tecnopersona i ecoinnovació. Aquests són alguns dels termes que encunya el professor Echeverría per a referir-se a un nou concepte d’innovació. Segons explica, “tradicionalment, la innovació ha estat estudiada des d’una perspectiva tecnològica i empresarial; no obstant açò, en l’última dècada els estudis d’innovació s’han ampliat i inclouen les innovacions socials, la innovació oberta, les ecoinnovacions, la innovació d’usuaris i les innovacions en el sector cultural i creatiu, entre altres formes d’innovació, com les militars, les financeres, etcètera”.

Així doncs, en el marc de la societat actual, Echeverría opina que “es requereix repensar el concepte d’innovació i generalitzar-ho, de manera que incloga les innovacions tecnològiques, les socials i les denominades innovacions naturals”.

En aquest sentit, el professor durà a anàlisi el que ell considera “una nova modalitat de persona, meitat persona meitat màquina: la tecnopersona”. Aquest concepte, apunta, “prové, d’una banda, de la intel·ligència artificial i del món dels autòmats, però també de la progressiva immersió de les persones en el món digital o tercer entorn”.

Al seu juí, l’entorn digital se superposa a les ciutats i, fins i tot, a la naturalesa amb tal “intensitat i profunditat” que està transformant la ciència en “tecnociència”, la cultura en “tecnocultura” i a les persones, físiques i jurídiques, en “tecnopersones”. I afegeix: “Recentment, autors com Harari parlen també de tecnoreligions, com el dataisme, suscitant un debat de gran envergadura”.

L’investigador
Javier Echeverría ha sigut professor a la Universitat Politècnica de Madrid, catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència a la Universitat del País Basc i investigador a l’Institut de Filosofia del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Des de febrer de 2008 és professor de recerca a Ikerbasque (Fundació Basca per a la Ciència). També és membre de l’equip de recerca d’alt rendiment INNOLAB. La seua ocupació investigadora i acadèmica ha estat la Filosofia de la Ciència i de la Tecnologia, i des de l’any 2008 els estudis d’Innovació. 

Echeverría ha sigut, a més, vicepresident de la Societat Espanyola d’Història de les Ciències i president de la Societat de Lògica, Metodologia i Filosofia de la Ciència a Espanya. És membre de la International Academy of Philosophy of Science, vicepresident de Jakiunde (Acadèmia Basca de Ciències, Arts i Lletres) i membre del Comité Basc de Ciència, Tecnologia i Innovació. 

Ha dirigit 18 tesis doctorals i impartit cursos de màster a diferents països. Ha publicat 20 obres monogràfiques i n’ha coeditat 23. Les últimes es titulen ‘Innovation and Values’ (Reno, NV: University of Nevada Publ., 2014), ‘Hidden Innovation’ (coedició amb Javier Castro i Alfonso Unceta, Sant Sebastià: Sinnergiak, 2016) i ‘El arte de innovar: naturalezas, lenguajes, sociedades’ (Madrid: Plaza y Valdés, 2017).

Escola Europea de Pensament Lluís Vives
L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com a un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat. 

L’Escola, a més, compta amb la participació d’altres actors de l’Administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat; Ajuntament de València; les conselleries de Transparència, i d’Educació, Recerca, Cultura i Esport; Acadèmia Valenciana de la Llengua; Institut Alfons el Magnànim; Escola Europea d’Humanitats; i Caixa Popular.