Aquesta eixida professional és la més habitual per a la titulació de la Facultat de Magisteri, que sol acomplir la seua labor en els sectors de l’educació i la recerca (amb prop del 60%), ocupant llocs com ara mestre/a d’educació infantil, educador/a social i monitor/a.

Aquest fet té com a conseqüència directa una baixa inserció en les anàlisis realitzades pel servei d’ocupació de la Universitat, que tenen lloc a un i dos anys després de finalitzar els estudis. Durant aquest període s’evidencia que “les persones titulades es dediquen a preparar les oposicions a la docència, la qual cosa es complementa amb un treball a temps parcial com ara el de monitor o monitora”, expliquen des de l’Àrea d’Estudis d’UVocupació.

Aquesta situació es reflexa en les dades obtingudes sobre els indicadors del primer i l’actual/última ocupació, “on la majoria tenia un treball a temps parcial i un contracte temporal”, apunten les mateixes fonts.

Dámaris Sanchis Reig és mestra en Educació Infantil i treballa en l’escola ‘Gent Menuda’ de l’Ajuntament de València. Es va graduar a la Universitat de València en Primària i Educació Infantil, va realitzar un postgrau d’animació lectora, i es va especialitzar en Ciències Experimentals dins del Màster en Investigació en Didàctiques Específiques, el qual li ha obert el camí cap al doctorat.

“Estudiar a la Facultat de Magisteri m’ha permés ser el que jo volia, mestra d’infantil, i obtindre una capacitació en tot tipus de competències dins i fora de l’aula. Ara em trobe preparant oposicions, però també pretenc acabar el doctorat i tindre la possibilitat de donar classe com a professora a la Universitat”. Açò i molt més, ens ho conta en el nou capítol de ‘Treballem. De la Universitat al món laboral’.

Natalitat: ajustos i desajustaments
Un altre factor a tindre en compte sobre els resultats que llança l’estudi d’inserció d’UVocupació “és la caiguda de la taxa de natalitat a Espanya des del 2008 –en 2020 hi hagué un 35% menys de naixements que en 2008, per exemple–, i la previsió de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) és que, encara que el nombre de naixements arribe a estabilitzar-se en els pròxims anys, no es recuperarà ni el 20% de la quantitat de naixements del 2008 almenys en 50 anys”.

Així doncs, el sistema educatiu superior es troba davant una realitat rotunda en la qual hi ha menys persones entre 0 i 6 anys, mentre els plans d’estudis continuen llançant una àmplia oferta en el grau que té com a objecte l’educació d’aquests xiquets i xiquetes. “Existeix un clar desajustament entre l’oferta i la demanda que va en augment amb els anys, per tant, les universitats han de començar a ajustar-se a aquesta situació i realitzar una oferta concorde amb la demanda del mercat laboral”, conclouen les veus expertes.

Una altra conseqüència d’aquest desequilibri és l’evolució a la baixa de l’indicador d’ocupació de qualitat a dos anys d’acabar la carrera (és a dir, que el lloc ofertat requereix estudis universitaris i està relacionat amb la titulació). Una evolució que va lligada al descens de la natalitat. Així, en 2011 el valor d’aquest indicador era del 62,3% i en 2021 del 31%, és a dir, ha experimentat una reducció del 50% en 10 anys.

En el cas de la Universitat de València, en l’actual/última ocupació, l’ocupació de qualitat de les persones enquestades a un i dos anys de finalitzar el grau era del 34,3%, és a dir, 24,2 punts per davall del valor global de la UV, que és del 58,5%.

Per tant, el mercat laboral està saturat i, si bé la taxa d’ocupació s’ha vist incrementada en 15,2 punts entre 2016 i 2018, passant del 60,3% al 75,5%, també és cert que, en general, es tracta de llocs de treball no qualificats.