Publicat un estudi que analitza els riscos de malalties infeccioses després de la DANA

La immensa inundació causada per la DANA ocorreguda a València el 29 d'octubre del 2024 va suposar una devastació, uns efectes catastròfics i un potencial impacte sobre la salut sense precedents. L'equip de recerca llançà una iniciativa per a avaluar els riscos d'infeccions individuals i epidèmies a l'àmplia zona afectada. "Aquest treball ha estat liderat des dels seus inicis per la Unitat de Parasitologia Sanitària de la Universitat de València, reconeguda internacionalment com a centre col·laborador oficial de l'Organització Mundial de la Salut i centre de referència mundial de la FAO/Nacions Unides. La complexitat dels agents infecciosos abordats exigia una visió multidisciplinària, per la qual cosa es va impulsar una estreta col·laboració entre diferents equips, que van respondre de manera immediata a aquesta iniciativa. Així, la nostra Unitat està coordinant un esforç conjunt amb altres grups d'experts”, explica María Dolores Bargues.L'estudi ha comptat amb la col·laboració de l'Institut Universitari de Malalties Tropicals i Salut Pública de Canàries, de la Universitat de La Laguna, liderat per Jacob Lorenzo-Morales, i el grup MiniAging de l'Institut de Recerca Sanitària INCLIVA, dirigit per Consuelo Borrás. A més, diversos equips d'altres centres espanyols estan col·laborant actualment en investigacions a la zona afectada que donaran lloc a resultats que seran publicats els pròxims mesos.

L'expert de l'Organització Mundial de Salut, Santiago Mas-Coma, descrigué com es va efectuar la recerca d'agents infecciosos en mostres ambientals d'aigües, llots i sols de les àrees inundades, que van ser recol·lectades durant les tres primeres setmanes després del dia del desastre, i es van focalitzar, essencialment, a les àrees de l'anomenada zona zero. L'evolució de l'escenari total va ser analitzada cobrint els dies previs a la catàstrofe, el dia de la gota freda i també durant les setmanes següents. La totalitat de la geografia afectada va ser mapejada per tal de discernir les trajectòries seguides pels corrents d'aigües i llots, i també les circumstàncies multidisciplinàries confluents en relació amb riscos d'infecció a curt, mitjà i llarg termini. Les anàlisis i prospeccions desenvolupades permeteren distingir una mena d'escaquer 4x4, que inclou quatre llits independents que comprenen rius o barrancs. Cadascun d'aquests rius o barrancs inclou, al seu torn, quatre tipus diferents d'àrees, que són, des de l'interior fins a la mar, unes primeres àrees silvestres, seguides d'unes àrees rurals amb camps agrícoles i granges d’animals, després les àrees urbanes i, finalment, l’extensa zona del llac de l'Albufera amb els camps d'arròs circumdants i l'ulterior franja recreacional i ecològica entre el llac i les platges.

Mas-Coma explicà que "per facilitar el seguiment de l'estudi en qüestió, hem elaborat un esquema il·lustratiu sobre com s'han desplegat els procediments analítics. Les prospeccions efectuades permeteren la troballa d'una gran diversitat d'agents infecciosos, que evidenciaven unes taxes de concentració més grans en els llots que en les aigües de la inundació, la qual cosa resulta molt interessant i significativa. En les mostres ambientals es van detectar virus, bacteris, protozous paràsits, amebes oportunistes de vida lliure i helmints, així com també grups de vectors de diverses malalties infeccioses com ara mosquits, flebòtoms (mosca arenera) i mol·luscos d'aigua dolça.”

En l'article es resumeixen les característiques de transmissió de la malaltia que causen fonts o vies per a la infecció humana, així com la patogenicitat de cadascun dels agents infecciosos detectats. S’analitzaren les malalties de transmissió vectorial potencialment emergents i es va comprovar que els microorganismes detectats varien en el tipus de transmissió (de directa a zoonòtica), en les vies d'infecció (d'oral fa transcutània o a través de ferides), en els cicles biològics (de curts a llargs) i en la transmissió (de permanent a estacional). La contaminació fecal mostrà taxes elevades, procedents de fonts humanes o animals, amb reservoris potencials com ara ovelles, cabres, porcs, èquids, gossos i gats. Cal destacar que tots els microorganismes detectats tenen la capacitat de ser patògens per als humans, amb més o menys patogenicitat depenent de l'agent de què es tracte.

Consuelo Borrás, per la seua part, es va referir al contingut transcendental de la iniciativa, que es correspon amb l'impacte de la gota freda en les persones de més edat. Les repercussions de la catàstrofe sobre aquest grup més vulnerable de la població afectada han sigut enormes, tant a nivell personal i familiar com econòmicament, psicològicament i anímicament. Moltes de les persones vivien a les plantes baixes dels carrers cèntrics de les poblacions inundades, on les destrosses i pèrdues van ser majors. Aquesta iniciativa també comprèn un estudi experimental per a analitzar com els agents patògens detectats poden arribar a afectar persones de més edat.

El fet que la zona inundada siga molt àmplia requereix una anàlisi multidisciplinària del tipus “Una salut”. Hi ha moltes lliçons que han de ser apreses tant pels professionals de les disciplines involucrades com pels responsables dels organismes governamentals. La gran heterogeneïtat, la complexitat i les enormes conseqüències en salut del desastre han sigut analitzades, de manera exhaustiva, per tal de confeccionar un model de base de partida extrapolable que pot ser d'utilitat per enfrontar-se a esdeveniments climàtics catastròfics similars en el futur, particularment aquells que cal esperar que hagen de succeir segons les tendències actuals de canvi climàtic, tant al llarg de la mar Mediterrània com en altres llocs.

Santiago Mas-Coma finalitzà ressaltant que “és important tenir en compte que els estudis efectuats en catàstrofes hídriques succeïdes en altres països o continents han demostrat que els riscos més grans d'aparició d'infeccions individuals i de brots infecciosos o epidèmies no és a curt termini, és a dir, en les setmanes subsegüents a la catàstrofe, sinó a mitjà i llarg termini, després de mesos o anys. D’ací que la programació de prospeccions a la zona afectada siga també a llarg termini, com a mínim al llarg de 3 anys.”

L'estudi ha comptat amb el finançament de la Universitat de València, concretament del Vicerectorat de Recerca, la xarxa CIBER de Malalties Infeccioses del Ministeri de Sanitat, de la qual participen cinc grups sota la coordinació de l'equip liderat per la catedràtica María Dolores Bargues, un projecte PROMETEO de la Generalitat Valenciana, a més d'altres fonts de finançament Skłodowska-Curie (Horitzó Europa) de la Comissió Europea, i els del Cabildo Insular de Tenerife.

La rectora va tancar la roda de premsa destacant el compromís de la Universitat de València en el suport als esforços dels seus experts en la recuperació de la zona afectada per aquest fenomen catastròfic sense precedents.

Article:

Mas-Coma S., Artigas P., Cuervo P.F., De Elías-Escribano A., Fantozzi M.C., Colangeli G., Córdoba A., Marquez-Guzman D.J., Mas-Bargues C., Borrás C., Pérez-Pérez P., Bethencourt-Estrella C.J, Rodríguez-Expósito R.L., Peña-Prunell M.D., Chao-Pellicer J., García-Pérez O., Domínguez de Barros A.T., García-Ramos A., Sirvent-Blanco C., Gajeta-Arenas M., Córdoba-Lanús A.E., Piñero J.E., Valero M.A., Lorenzo-Morales J., Bargues M.D., 2025.- Infectious disease risk after the October 2024 flash flood in Valencia, Spain: Disaster evolution, strategic scenario analysis, and extrapolative baseline for a One Health assessment. One Health, Volume 21, Article No. 101093, https://doi.org/10.1016/j.onehlt.2025.101093 (24 p. + 16 p. en Supplements 1-4; 1 Table, 1 Schema, 1 Graph, 5 Maps, 116 Figures, 197 References).