L’article analitza els canvis i les continuïtats entre el períodes ibèric i romà en termes de poblament i hàbitat rural, ja que aquest assentament es va fundar després de la conquesta romana. El treball, a més, evidencia la llarga tradició de producció de vi a l’àrea de Requena des de fa mil·lennis, com bé mostren les estructures rupestres (pilillas) de les properes rambles de Los Morenos i La Alcantarilla.

L’equip liderat per personal investigador del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV també conclou que en aquest assentament, “tot i que hi trobem algunes característiques noves, presenta una forta continuïtat amb les estructures rurals de la fase anterior (segles IV-III a. de C.)”.

A més, defensen que aquest assentament integrat al territori de la ciutat ibèrica de Kelin (Caudete de las Fuentes, València) estava format per diversos sectors. La seua ubicació, en una lloma de fàcil accés sobre una planura fèrtil, confirma que el nou context derivat de la conquesta romana genera una estratègia de poblament amb l’objectiu d’augmentar la productivitat. També aporta interessant informació sobre la metal·lúrgia en àmbit domèstic i cobreix el dèficit d’estudis paleobotànics de cronologia ibèrica tardana en la zona.

La Casa de la Cabeza es va excavar fa una dècada dins del programa d’intervencions del Museu de Prehistòria de València i aquest treball prèviament havia sigut parcialment publicat. Actualment, aquest jaciment està actualment amenaçat per un projecte d’instal·lació d’una planta fotovoltaica al seu entorn.

Article:

D. Quixal, C. Mata, V. Albelda, Y. Carrión, G. Pérez, A. Pérez, L. Sancho, J. M. Torregrosa. «La Casa de la Cabeza (Requena, València), un asentamiento rural de los siglos II-I a. C. Continuidad vs. cambio entre época ibérica y romana». Pyrenae, vol 53 núm. 2 (juliol 2022) ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 33-63). Link: https://ir.uv.es/1BwByq7

Peus de fotografia annex:

• Llavors de Vitis vinífera.
• Fotografies del cup i del celler.