Recuperació cultural postdana: el sector valencià afectat reclama protocols davant l’emergència i una revisió de les polítiques culturals
La Universitat de València ha acollit les primeres ‘Jornades per a la recuperació de la cultura després de la dana’, organitzades pel Ministeri de Cultura i la seua Oficina per a la Recuperació Cultural (ORC) amb seu a la UV, els dies 18 i 19 de novembre al Jardí Botànic UV. La trobada, carregada de reflexió i aprenentatge, ha evidenciat els principals reptes als quals s’enfronta el sector cultural valencià des de la catàstrofe del 29 d’octubre de 2024: acompanyament emocional i reparació material, però també la necessitat d’implementar protocols davant l’emergència o la revisió de les polítiques culturals.
20 de de novembre de 2025
El Ministeri de Cultura i Gestió Cultural-Oficina per a la Recuperació Cultural (ORC), amb la col·laboració de la Universitat de València, han posat el fermall final a unes jornades que han servit com a espai de trobada per al sector cultural valencià i les associacions per a parlar sobre les següents fases de la recuperació postdana.
Han participat l’Asociación Profesional de Conservadores Restauradores de España (ACRE), l’Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana (APIV), Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló (AVVAC), la Federació Valenciana de la Indústria Musical (FEVIM), la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) i la Unión de Artistas Contemporáneos de España (UNIÓN_AC). També han estat presents experts com ara Getsemaní San Marcos, assessora del Gabinet del ministre de Cultura; Olga Blasco, assessora científica del Ministeri de Cultura; i Marcia Jadue Boeri, tècnica de gestió de l’Observatori Cultural de la Universitat València, entre altres.
Durant les jornades s’han exposat casos de projectes que s’han treballat durant aquest any de recuperació, com el programa ‘Salvem les fotos’ de la Universitat de València. Marisa Vázquez de Ágredos, directora de Patrimoni de la Universitat de València va obrir les jornades per a explicar aquesta proposta que naix des de la UV i que pretén salvaguardar el patrimoni valencià i de les famílies a través del rescat dels àlbums de fotografies -i material audiovisual- afectats per la dana. A més, ha insistit que el projecte no és de restauració, sinó de recuperació dels materials de les famílies, una de les línies amb les quals treballa la UV, a més d’un projecte de salvament d’art contemporani i un altre orientat al patrimoni musical. ‘Salvem les fotos’ ha rescatat dos milions de fotografies i vídeos, i continua la seua labor en els diferents laboratoris de la província, a la qual suma tallers pràctics als campus de la Universitat de València adreçats a persones voluntàries per a la recuperació d’aquest patrimoni.
De la creació al tràmit
A la sala Estufa Freda, i a mode de colofó de les jornades va tindre lloc la presentació del manual de bones pràctiques artístiques ‘De la creació al tràmit: Guia d’orientació administrativa per a artistes, intèrprets i gestors culturals’, generat per Gestió Cultural i l’ORC, que és una oficina d’acompanyament, informació, seguiment de l’evolució i diagnòstic de danys, en el procés de recuperació cultural després del pas de la dana, coordinada per Gestió Cultural per encàrrec directe del Ministeri de Cultura i amb seu a la Universitat de València mitjançant conveni de col·laboració.
La presentació va anar a càrrec d’Elba Torres, coordinadora de l’ORC; Antonio B. García Sabater, advocat laboralista; Victòria Garrigues, representant d’AAPV (Actors i Actrius Professionals Valencians); i Ana H. Lorenzo Vegas, representant d’APDCV (Associació de Professionals de la Dansa de la Comunitat Valenciana), els quals van ressaltar la importància de generar un manual que servisca perquè els sectors culturals puguen tindre en ordre la seua documentació per a accedir als recursos amb els quals puguen treballar en la seua reconstrucció i també en l’actualització dels seus perfils administratius.
Una guia que respon a les necessitats del sector i que ha arribat “al cap d’un any de mirar, escoltar, parlar i veure que hi ha moltes coses per solucionar” i que ajuda a “repensar els problemes que hi ha en el sector, intentant que es minimitzen”. Ho fa a través d’un vocabulari accessible, un glossari de termes útils -com la distinció entre pluriactivitat o pluriocupació- i una sèrie de dubtes comuns que sorgeixen durant aquest any d’investigació. És un document que busca “reforçar unes pràctiques més completes al costat dels professionals” i que exposa les obligacions i els drets dels treballadors autònoms.
La guia també arriba als racons on altres publicacions no han arribat, com les necessitats de les associacions sense ànim de lucre i fins a la definició del CNAE i l’IAE en un capítol que es pregunta “què són i per què ens importen”, a més de contemplar les fórmules per a la professionalització del sector amb el capítol sobre ‘Convenis, pactes i l’estatut de l’artista’.
Resiliència i aprenentatge
Les jornades també van posar el focus en la generació de punts de trobada entre entitats i associacions mitjançant la seua experiència en la recuperació cultural i el balanç realitzat un any després de la dana. Aquest tema es va abordar el primer dia de les jornades en dos blocs. Un integrat per Teresa Val, directora general de FULL (Fundació per al Llibre i la Lectura); Xelo Bosch, coordinadora d’AVVAC (Artistes Visuals de València, Alacant i Castelló); Elba Torres, coordinadora d’ORC (Oficina per a la Recuperació de la Cultura); i Águeda Forés, directora general d’APIV (Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana), que va moderar Marcia Jadue Boeri, tècnica de gestió de l’Observatori Cultural de la Universitat de València.
Eixe mateix dia es van exposar les experiències de Cyrille Larpenteur, president d’UNION_AC (Unión de Artistas Contemporáneos de España); Armand Llàcer, de la Federació Valenciana de la Indústria Musical (FEVIM); i Sara Soriano Giménez, representant d’ACRE (Asociación de Conservadores Restauradores de España), amb una trobada també moderada per Marcia Jadue Boeri. Les associacions i els experts van debatre al llarg del dia sobre les necessitats d’un sector cultural que s’ha obligat a mantindre’s “resilient” davant la situació desoladora que va deixar la dana.
Si bé va quedar clar que la unió entre sectors fa la força, també es va contemplar que la dana havia deixat entreveure molts problemes estructurals que estaven ací des del principi, com la falta d’un cens dels artistes i els associats, la complexitat del peritatge de les obres d’art i la problemàtica de no comptar amb un protocol clar per a actuar en cas d’emergències climàtiques. Igualment, es va debatre sobre la importància de la cura de la salut mental i de l’escolta en un moment tan delicat.
Sobre l’actuació de les associacions in extremis, es va destacar que els protocols d’actuació es van elaborar en el moment i es van adequar per a atendre la qüestió emocional dels artistes afectats. També es va reflexionar com aquest rol de treball es veu sempre assumit per creadors, artistes o treballadors de les associacions que han de respondre a tota mena de funcions: des de saber com gestionar una crisi a organitzar grups de treball, passant per operar davant una situació d’emergència. Aquest tipus de necessitats, d’alguna manera, s’arrepleguen també en l’escolta activa de Gestió Cultural-ORC a través del manual ‘De la creació al tràmit: Guia d’orientació administrativa per a artistes, intèrprets i gestors culturals’.
Així mateix, va haver-hi un moment d’escolta i reflexió en les taules de treball organitzades en el marc de les jornades en les quals es va contemplar que els sectors culturals no estarien preparats per a una altra dana i que és ara, més que mai, el moment de treballar de manera conjunta per a poder contemplar el que fan altres associacions culturals i aprendre d’aquestes. De la mateixa manera va sorgir la necessitat de trobar un espai de reunió entre artistes en el qual debatre sobre el sector amb una certa periodicitat més enllà de les emergències.
Cap a una recuperació sòlida
Al llarg de les jornades va quedar latent la necessitat del sector cultural d’una recuperació sòlida i constant, que ha d’anar acompanyada de qüestions com són la implementació de polítiques culturals que escolten els afectats i de la mà d’un finançament concorde a les necessitats. Algunes d’aquestes qüestions es van poder abordar de la mà d’experts gràcies a xarrades com ara ‘El paper de la ciència en el disseny i implementació de polítiques culturals’, a càrrec d’Olga Blasco, assessora científica del Ministeri de Cultura, i ‘El finançament europeu de la cultura en un escenari de canvi climàtic’, a càrrec de Fabienne Trotte, responsable de gestió i innovació en Relais Culture.
En aquestes trobades es van posar en relleu acciones com el Pla de Reconstrucció de la Cultura Valenciana del Ministeri de Cultura, que pretén la reactivació cultural a les zones afectades, a més de flexibilitzar els criteris de les convocatòries d’ajudes en curs, entre altres mesures. També es van destacar algunes accions que es poden prendre per a previndre, com la creació de “bessons digitals” d’alguns edificis -per a preservar patrimoni-, així com d’obres d’art amb tècniques com la fotogrametria, que se serveix de fotografies superposades per a generar models 3D d’alta resolució.
A més, es va considerar crucial emprar la “cultura com a palanca per a la cohesió social i el diàleg intercultural”, una cosa que s’ha de fer a través, sempre, de la resiliència i la inclusió per a fomentar el talent dels sectors culturals que han d’innovar, prosperar i generar ocupació i creixement per a poder mantindre’s i contribuir a la societat.
Algunes d’aquestes contribucions es van poder veure en casos com el de la Fundació Horta Sud, que va exposar ‘El valor de la cultura enfront de situacions d’emergència’, amb una xarrada d’Aleix Pujol, el responsable de comunicació i tècnic de projectes de la Fundació, qui va ressaltar que des d’Horta Sud van elaborar un pla de recuperació per als seus associats a quatre anys vista, però que posen el focus en què la cultura es reactive per a generar espais en els quals poder veure la “reconstrucció social” perquè “la cultura arriba a llocs on res més arriba” i és capaç de respondre a les necessitats humanes més bàsiques.