El renaixement del nacionalisme rus en l'origen de la guerra d'Ucraïna, a debat en una conferència a La Nau

El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, a través del Vicerectorat de Cultura i Societat i l'Escola Europea de Pensament Lluís Vives, abordà el passat 22 de novembre la conferència ‘La guerra d'Ucraïna en perspectiva europea’, en la qual s'explicaren els motius polítics i socials de la invasió russa d'Ucraïna.

23 de de novembre de 2022

Florentino Portero.
Florentino Portero.

La intervenció del president del Comité Espanyol per la Unió Paneuropea, Florentino Portero, va estar acompanyada pel director de l'Instituto de Estudios Europeos de la UniversitadCatólica de València, Rafael Ripoll, i el director del Centre de Documentació Europea de la Universitat de València, Cecilio Tamarit, en el marc d'activitats organitzades pel Centre d'Excel·lència sobre Integració i Globalització, i el cicle 'Les raons d'Europa'.

Els ponents conversaren sobre quins han sigut els detonants de l'inici del conflicte entre Rússia i Ucraïna, en el qual es posà l'accent en la relació històrica entre tots dos països i la proposta d'adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea i les seues relacions amb l'Aliança Atlàntica.

Portero, Ripoll i Tamarit explicaren el renaixement del nacionalisme rus en els últims anys a conseqüència de la recuperació econòmica, i com Rússia ha iniciat la invasió a causa de la crisi del vincle transatlàntic i la limitada resposta a les seues incursions prèvies a Moldàvia, Geòrgia i la mateixa Ucraïna.

En paraules de Florentino Portero, la invasió russa d'Ucraïna respon "al renaixement del nacionalisme rus. Per a la Rússia de Putin resultaria inacceptable que un territori tan íntimament lligat a la història eslava voluntàriament donara l'esquena a Rússia i s'incorporara a la Unió Europea i a l'Aliança Atlàntica". No obstant això, el president del Comité Espanyol per la Unió Paneuropea destacàque "Rússia no hauria fet aquest pas si no estiguera convençuda del limitat risc que corria, a la vista de la crisi del vincle transatlàntic i la limitada resposta a les seues incursions prèvies a Moldàvia, Geòrgia i la mateixa Ucraïna".

Florentino Portero
És president del Comité Espanyol per la Unió Paneuropea, investigador sènior de l'Àrea de Política Internacional i membre del Consell Assessor de la Fundación Civismo, del Instituto de Seguridad y Cultura i de la Fundación Trasforma España; Vocal de la Junta Directiva del Foro de la SociedadCivil i de la Comissió Acadèmica de la Fundación Transición Española.

Ha sigut professor al Centro de Estudios Universitarios San Pablo CEU, professor titular d'Història Contemporània ala UniversitatNacional d'Educacióa Distància i professor visitantal Centre of Contemporary Spanish Studies of Queen Mary and Westfield College (Londres) i a la University of Minnesota.

Així mateix, ha dirigitel Grauen Relacions Internacionals iel Màster en AccióPolítica al'Instituto de Política Internacional de la Universidad Francisco de Vitoria. Ha impartitprogrames de màster a la UniversitatNacional d'Educacióa Distància, l'Instituto Universitario General Gutiérrez Mellado, la Universidad Rey Juan Carlos, la Universitatd'Alacant, la Universidad San Antonio de Múrcia i l'Escuela Diplomática. També, ha sigut investigador sènior associatdel Real Instituto Elcano.

Florentino Portero ha sigutconsellerde la Fundación Argentaria, director general de la Fundación Isaac Albéniz, secretarigeneral del Grupo de Estudios Estratégicos, director general del Centro Sefarad-Israel i membredel Patronatde l'Instituto Universitario General Gutiérrez Mellado.

És columnista d'El Debate i col·laborador d'esRadio. membredel conselleditorial de la revista La Ilustración Liberal, del conselleditorial de Cuadernos de la Guardia Civil, del consell assessor de Revista de Libros i del consell assessorr de la revista Pasado yMemoria.

Finalment, destaca queha sigut autor de llibres, articles en revistes especialitzades i en premsa periòdica sobre temes de política exterior espanyola i relacions internacionals contemporànies.

Altres Notícies