Cada vegada més, l'ésser humà ha aconseguit estendre la data de caducitat col·lectiva. Però el fet d'allargar la vida ha implicat altres conseqüències, com ara l'augment d'algunes malalties com l'alzheimer, el càncer o el Parkinson. Fins a quina edat podrem viure els humans? Quines conseqüències tindrà viure cada vegada més temps? Es pot envellir de manera saludable? Com poder adaptar-nos perquè les persones majors tinguen millor qualitat de vida? El nou número de la revista Mètode, Eviterns: Els reptes de l'envelliment, analitza aquestes i altres preguntes des de diferents àmbits.

El monogràfic de la revista ha estat coordinat per Salvador Macip, metge expert en biologia de la neurodegeneració i de l'envelliment, que planteja els reptes socials i mèdics que afrontem les poblacions cada vegada més longeves. «L'envelliment ha canviat moltes coses, més enllà dels nostres patrons de salut. Però les societats encara no han tingut temps d'adaptar-s'hi», explica el coordinador, director dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya i catedràtic de Medicina Molecular de la Universitat de Leicester al Regne Unit.

El número ha comptat amb la col·laboració d'Arcadi Navarro, catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona, que reflexiona sobre les raons moleculars de l'envelliment, i explica els avanços en la identificació i modificació de gens que ens fan envellir. En la mateixa línia, Manel Esteller i Eloy Santos-Pujol, investigadors en epigenètica del càncer i de l'envelliment, exposen els rellotges epigenètics com a eina bioinformàtica, que presenten un gran potencial per a la recerca biomèdica del futur. D'altra banda, Marta Aymerich, Andrea Berbiero, Oriol Yuguero Torres i Carme Carrion (UOC) plantegen el terme bretxa digital gris per a parlar de les limitacions que troben les persones majors en un món cada vegada més digitalitzat. Mercedes Ayuso (Universitat de Barcelona), per la seua banda, contextualitza un nou enfocament en l'anàlisi tècnica de la longevitat. Tanquen el monogràfic Tessa Mazzarone i Marco Inzitari, especialistes en geriatria, que tracten la importància de combinar l'exercici físic, l'assessorament nutricional i hàbits saludables en els sistemes sanitaris.

El nou número ha comptat amb l'aportació artística de Carmen Calvo, que en 2009 va presentar el seu projecte expositiu Home creïlla, en el qual el pas del temps i la mort vertebraven la reflexió a través del motiu del tubercle, que, fotografia rere fotografia, envellia davant la mirada del visitant. Ara, en 2026, aquella creïlla ha continuat el seu procés, de manera que l'artista reprès i amplia la sèrie per acompanyar aquest número dedicat a l'envelliment on ciència i art dialoguen de la mà de l'obra de l'artista valenciana.