A l’homenatge han assistit personalitats del món universitari, la política i la cultura, com el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona; la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga; o el secretari autonòmic de Justícia, Ferran Puchades.

“Voldria trencar una llança –de reconeixement– en favor de la formació rebuda entre aquests murs. D’una banda, gràcies als plans vigents, llavors, d’humanitats genèriques comunes, abans de triar el propi camp filosòfic d’especialització. I d’altra banda, pel destacat conjunt de professors que, efectivament, vam tenir la sort de gaudir i compartir. Van ser ells, sens dubte, els qui van convertir aquell moment i aquest espai universitari en un excepcional i compromès reducte intel·lectual, enmig d’un circumdant i dràstic franquisme”. Així s’ha expressat l’homenatjat.

Romà de la Calle ha revisat els seus inicis com a universitari, i ha reflexionat sobre les inquietuds intel·lectuals que han marcat la seua trajectòria. Entre altres coses, ha dit: “Dos nuclis històrics resultarien bàsics en els programes de docència i recerca, dins d’aquesta matèria, des de la Universitat de València. D’una banda, l’estudi del segle XVIII, com a origen i ancoratge definitiu de l’Estètica, però també –aquesta centúria– com a punt de partida de la moderna Història de l’Art, del naixement de la Crítica i de la implantació dels museus, com a genuïna institució sociocultural. A més, sempre em va atreure l’estudi del fenomen expansiu internacional, en el Segle de les Llums, de les Reials Acadèmies de Belles Arts i especialment del que va succeir al nostre propi país, amb la seua dilatada història de segles”.

I ha afegit: “La Il·lustració i la Modernitat serien els àmbits marcats com els de major atracció, en la nostra agenda filosòfica. La il·lustració i la gènesi de la reflexió estètica, amb les seues connexions interdisciplinàries. La Modernitat com a transformació evolutiva de les herències il·lustrades, vinculades, en el nostre cas, al fet artístic contemporani, en una determinada franja de diversitat, des de les arts plàstiques i visuals fins a les arts gràfiques i el disseny”.

Les paraules de Romà de la Calle es poden llegir íntegrament clicant ací

En la seua ‘laudatio’, Anacleto Ferrer, ha recordat com Romà de la Calle “va ser impulsor, en els anys setanta, de l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives; va posar en marxa el Centre de Documentació d’Art Valencià Contemporani, que hui porta el seu nom; va concebre i va dirigir el Màster d'Estètica i Creativitat Musical i el Postgrau d’Educació Artística i Museus, tots dos de la Universitat de València i amb més de tres lustres de vigència”. Ferrer ha afegit: “A més d’aquest treball seu intramurs de la institució universitària, la labor gestora de De la Calle es ramifica i fructifica en l’exterior, formant part del consell rector de l’IVAM des de 1987, del consell de direcció del Museu d’Art Contemporani de Vilafamés entre 1988 i 1995, del consell rector de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Comunitat Valenciana entre 2005 i 2011, i exercint la presidència de la Real Acadèmia de Sant Carles entre 2007 i 2011 i la direcció del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat entre 2004 i 2010”.

El text íntegre de la ‘laudatio’ es pot consultar ací

En el seu torn de paraula, el rector, Esteban Morcillo, ha qualificat De la Calle com “un acadèmic, un investigador, un gestor públic. Una persona d’integritat i honestedat en la seua gestió al front de les institucions públiques, que ha patit, com s’ha assenyalat en la seua laudatio, la intransigència d’aquells que han volgut imposar sobre els criteris professionals una visió esbiaixada i interessada de l’art des d’una concepció partidista d’allò públic, que és de tots i totes”. El rector ha assenyalat: “El doctor Romà de la Calle és un universitari a qui per la seua defensa d’una visió integrada i lliure de l’art a la societat, per ser capdavanter de l’ensenyament de l’estètica i de l’educació artística, la Universitat de València reconeix amb la seua Medalla el seu compromís, la seua generositat en la preservació, exhibició i donació de la seua col·lecció d’art i les distingides activitats docents i investigadores desenvolupades al sí de la seua ‘alma mater’, la Universitat de València”.

El discurs del rector es pot llegir clicant ací.

Romà de la Calle (Alcoi, 1942), membre numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i corresponent de la de San Fernando de Madrid, és professor honorari de la Universitat de València des de la seua jubilació com a catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts.

Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filosofia per la Universitat de València, ha exercit la docència al llarg de quaranta-quatre anys en tres universitats (Universitat de València, Universidad Complutense i Universitat Politècnica de València), i ha desenvolupat una àmplia activitat en la investigació estètica, històrica i crítica de les arts plàstiques i visuals. És autor de més de quaranta llibres, entre assaig i monografies.

Ha dirigit l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València, l’Institut de les Arts de la Institució Alfons el Magnànim i el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MUVIM), i també va presidir la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València.

Entre altres distincions ha rebut la Cruz de Alfonso X el Sabio, les medalles de plata al Mérito Profesional, al Mèrit en les Belles Arts, de la Facultat de Belles Arts (UPV) i de la Facultat de Filosofia i CC. de l’Educació de la Universitat de València, Les Palmes Acadèmiques (govern de França), i els premis a la Llibertat d’Expressió, Nacional de la Crítica i d’Assaig de l’Ajuntament de València.

Defensor d’una visió integrada i lliure de l’art a la societat i capdavanter de l’ensenyament de l’estètica i de l’educació artística, la Universitat de València reconeix amb la seua Medalla el compromís, la donació artística i l’activitat docent i investigadora, desenvolupada a la Universitat per Romà de la Calle.