Roy Glauber, Nobel de Física i ‘honoris causa’ de la Universitat, mor als 93 anys

La Universitat de València el va incorporar al seu Claustre com a doctor ‘honoris causa’ al maig de 2008. En la sessió, presidida pel rector Francisco Tomás, també es va incorporar com a ‘honoris causa’ al filòleg Joan Veny. La ‘laudatio’ de Glauber va ser llegida per Jorge Velasco. Glauber va ser proposat per la Facultat de Física i per membres de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC), Centre d'Excel·lència Sever Ochoa de la Universitat i el CSIC.

Nascut a Nova York en 1925, amb 18 anys i encara com a estudiant de Harvard va ser reclutat per a participar en el Projecte Manhattan, que es va desenvolupar a principis dels anys 40 al Laboratori dels Àlbers (Nou Mèxic, els EUA). En 1946 va tornar a Harvard on es va graduar i va obtindre el doctorat en Física.

Després d’una temporada en l’Institut d'Estudis Avançats de Princeton, Glauber va tornar a Harvard en 1952, on va desenvolupar tota la seua carrera investigadora. Va ser pioner a abordar el fenomen de la llum des del punt de vista de la física quàntica, desenvolupant una descripció coherent per a les fonts de llum naturals, que tenen diverses freqüències i fases, i els làsers, amb una freqüència i fase. El seu treball es va publicar en 1963 i va fundar una nova disciplina, l’Òptica Quàntica.
En 2005, el comité del Premi Nobel li va concedir la meitat del guardó per la seua contribució a la teoria quàntica de la coherència òptica, repartint l’altra meitat entre John L. Hall i Theodor W. Hänsch per les seues contribucions al desenvolupament de l’espectroscòpia de precisió basada en làser. A més de per les seues contribucions a l’Òptica Quàntica, Glauber és conegut també pels seus treballs en física de partícules, on va estudiar les col·lisions entre hadrons (un tipus de partícula composta), i en física estadística.

A més del Premi Nobel, entre els seus reconeixements estan el Premi Max Born de la Societat Americana d’Òptica (1985), el Premi Dannie Heineman de la Societat Americana de Física (1996) i la Medalla d’Or del CSIC, concedida el mateix any que el doctorat ‘honoris causa’ de la Universitat de València (2008). Aquest reconeixement es va realitzar a instàncies de l'Institut de Física Corpuscular, amb els membres de la qual, en concret amb el grup que dirigia Jorge Velasco, va col·laborar Glauber des de mitjan anys 80 per a establir models que explicaren les col·lisions de molt alta energia entre protons i antiprotons. Glauber té també una important influència en el grup d'investigació d'Òptica Quàntica de la Universitat de València.