Les dèsset ponències d’aquest simposi s’impartiran per estudiosos i especialistes de l’àmbit universitari no sols provinents dels territoris de llengua catalana sinó també de procedència internacional. Els actes es realitzaran a les tres facultats de la Universitat vinculades a les àrees de la producció de Joan Fuster: Filologia (dia 28), Història (dia 1) i Filosofia (dia 2). El coordinador de la Càtedra Joan Fuster, Ferran Carbò, ha destacat “l’ampli ventall de temes que és tractaran al congrés, així com  participació de especialistes en la seua obra provinents d’Europa i Estats Units”.

A més, en cadascun dels dies es realitzarà una activitat cultural programada per les facultats implicades i oberta al públic. Així el dia 28, a la Facultat de Filologia, se celebrarà la taula rodona “Joan Fuster, encara i sempre: reflexions creuades sobre la seua recepció”, amb les intervencions de Núria Cadenes, Gustau Muñoz, Marc Senabre, Lourdes Toledo i Gonçal López-Pampló, que actuarà com a moderador, amb la coordinació de Begonya Pozo. El dia 1, a la Facultat de Geografia e Historia, tindrà lloc una lectura amb projecció d’imatges, coordinada per Laura Peris, amb el títol “Imatge i paraula de Joan Fuster”. I el dia 2, a la Facultat de Filosofia i Ciències de la Educació se celebrarà el recital “Fuster en veu alta”, amb Rafael Estrada (cantautor) i Eduardo Benetó (rapsode).

El comitè organitzador està encapçalat pel coordinador de la Càtedra Joan Fuster, Ferran Carbó, i formen part del mateix Antoni Furió, Tobies Grimaltos, Francesc Pérez i Moragón, Manuel Pérez Saldanya i Vicent Simbor. El comitè científic està composat per Dolors Bramon (Universitat de Barcelona), Neus Campillo (Universitat de València), Brad Epps (University of Cambridge), Louise Johnson (University of Sheffield), Josep Massot i Muntaner (Institut d’Estudis Catalans), Claus D. Pusch (Albert-Ludwigs-Universität, Freiburgim Breisgau) i Patrizio Rigobon (Università Ca’Foscari, Venezia).

Joan Fuster i Ortells (1922-1992) és l’intel·lectual i assagista més rellevant del País Valencià a l’època contemporània i un dels principals de la cultura catalana del segle XX. Llicenciat en Dret a la Universitat de València, prompte va començar a col·laborar a la premsa amb regularitat i alhora va mostrar com a primera inclinació literària l’interès per la poesia. En aquells anys inicials, sorgiren els seus primers llibres de versos, entre els quals cal esmentar “Terra en la boca” (1953) o “Escrit per al silenci” (1954).

En abandonar la poesia, es va professionalitzar, mitjançant l’escriptura, com a periodista a diferents mitjans, primer a València i després a Barcelona o Madrid —La Vanguardia, Jornada, Levante, El Correo Catalán, Destino, Serra d’Or, Informaciones, Tele/eXpres, Avui, El País…—, així com a la premsa de l’exili, sempre amb una clara voluntat d’incidir més directament en la realitat social de la llengua i la cultura catalanes.

En paral·lel a la tasca del Fuster periodista, creixia l’intel·lectual erudit i l’assagista excepcional, com ja ho fa palès el seu primer assaig publicat, “El descrèdit de la realitat” (1955). Amb aquesta obra s’encetà un discurs entre l’escepticisme i l’humor corrosiu aplicats a la vida quotidiana i a la moralitat, un punt de partida que l’autor va saber mantenir al llarg de més de seixanta llibres i durant gairebé quaranta anys de producció.

La riquesa i la diversitat de temes i d’aspectes tractats en la seua obra permeten, tanmateix, agrupar-la sobretot al voltant de tres àmbits d’interès: els assaigs humanístics, els estudis d’història cultural i els escrits sociopolítics. Entre els assaigs humanístics es poden esmentar “Les originalitats” (1956), “Diccionari per a ociosos” (1964), els aforismes de “Judicis finals” (1960), o els dietaris de “Causar-se d’esperar” (1965) o “Diari 1952-1969”. Pel que fa als treballs d’història cultural i literària, destaquen “Poetes, moriscos i capellans” (1962), “La Decadència al País Valencià” (1976), “Literatura catalana contemporània” (1972) o “Contra el noucentisme” (1977). Entre els escrits sociopolítics hi ha obres com l’emblemàtic “Nosaltres, els valencians” (1962), “Qüestió de noms” (1962), “Un país sense política” (1976) o “Destinat (sobretot) a valencians” (1979). També va escriure guies de viatge com ara “El País Valenciano” (1962) i “L’albufera de València” (1970).