Sis premis Nobel visiten la Universitat de València

L'Auditori Marie Curie del Parc Científic va ser el lloc de celebració per al col·loqui entre dos premis Nobel de Química –Lehn i Feringa–, un de Física –Haroche– i un públic format per estudiants i investigadors afins a totes dues disciplines. L'acte, que es produïasota el paraigua de la celebració del X Aniversari del Parc Científic de la Universitat de València, estavaorganitzat per l'Institut de Ciència Molecular (ICMol-Unitat d'Excel·lència María de Maeztu).

La Facultat de Física va acollirenguany Barry Barish, Premi Nobel de Física i Premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2017, que impartíla conferència “From Einstein to Gravitational Waves”, en la qual revisà el desenvolupament de la comprensió de la gravetat, des de la "Gravetat Universal" d'Isaac Newton fins a la "Teoria de la Relativitat General" d'Albert Einstein. A més, Barish dissertà sobre la llarga cerca de les esquives ones gravitacionals detectades 100 anys després de ser pronosticades per Einstein.

També la Facultat de Medicina i Odontologia va oferirun col·loqui amb Jules Hoffmann, Premi Nobel de Medicina i Fisiologia 2011.

QUÍMICA
Jean-Marie Pierre Lehn (Rosheim, França, 1939 - Nobel de Química 1987). El seu treball ha contribuït especialment al desenvolupament de la química supramolecular. Les investigacions de Lehn li conduïren l’any 1968 a la creació d'una molècula capaç de combinar-se amb el neurotransmissor acetilcolina, el transmissor químic dels senyals del sistema nerviós. Així mateix, va desenvolupar una terminologia que passaria a ser acceptada en la nomenclatura de la química orgànica: les cavitats que existeixen dins de les molècules les va denominar ‘criptes’. Va ser guardonat amb el premi Nobel de Química, juntament amb Pedersen i Cram, pel desenvolupament i utilització de molècules que interaccionen amb alta selectivitat.

Bernard Lucas Feringa, més conegut com a Ben Feringa (Barger-Compascuum, 1951 - Nobel de Química 2016) és un químic orgànic neerlandés, especialitzat en nanotecnologia molecular i catàlisi homogènia. És professor universitari de física molecular en l'Institut de Química de la Universitat de Groningen i acadèmic i president del Consell de la Divisió de Ciències de la Real Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos. En 2016 va ser guardonat amb el premi Nobel de Química, juntament amb Jean-Pierre Sauvage i Fraser Stoddart, pel disseny i la síntesi de màquines moleculars.

FÍSICA
Serge Haroche (Casablanca, Protectorat francés del Marroc, 1944 - Nobel de Física 2012). Va obtindre el Nobel al costat de David Wineland per la mesura i manipulació de sistemes quàntics individuals. Serge Haroche ha centrat les seues investigacions en la interacció entre la llum i la matèria. És principalment conegut per demostrar la decoherència quàntica mitjançant l'observació experimental. Des de 2001 és catedràtic de Física Quàntica en el Col·legi de França i a l'Escola Normal Superior, tots dos a París.

Barry C. Barish (Omaha, EEUU, 1936 – Nobel de Física 2017) és professor emèrit de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia (Caltech) i de la Universitat de Califòrnia Riverside. En el camp de la física de partícules, va desenvolupar el primer experiment amb un feix de neutrins d'alta energia en Fermilab i va formar part dels equips del Súper Col·lisionador Superconductor (SSC) i del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN, a més de liderar entre 2006 i 2013 el projecte per a dissenyar el Col·lisionador Lineal Internacional (ILC). Barish va obtindre el Nobel, al costat de Rainer Weiss i Kip Thorne, per les seues contribucions decisives al detector LIGO i l'observació de les ones gravitacionals.

MEDICINA
Jules Hoffmann (Echternach, Luxemburg, 1941 – Nobel de Medicina 2011). Va rebre el Nobel, juntament amb Bruce Beutler i Ralph Steinman, pels seus treballs en el camp de la immunologia. Va descobrir els mecanismes bàsics pels quals s'activa la resposta innata en presència de bacteris. Les seues contribucions científiques han sigut determinants per a la millor comprensió del funcionament del sistema immunitari innat. El seu treball obri noves vies per al desenvolupament de la prevenció i tractament contra les infeccions, el càncer i algunes malalties inflamatòries.

ECONOMIA

Edmund Phelps

El Premi Nobel d’Economia 2006 Edmund Phelps visitàla Facultat d’Economia. Hi actuà com a moderador el catedràtic Javier Andrés.

Edmund Strother Phelps (Evanston, EUA 1933) va rebre el premi l’any 2006 per les seues aportacions a l’anàlisi sobre les compensacions internacionals en les polítiques macroeconòmiques.