El Projecte INMA, coordinat pel Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), és una cohort multicèntrica espanyola creada per a estudiar els efectes ambientals (aire, aigua, dieta, entorn) sobre el desenvolupament infantil.

En l’estudi publicat en la revista World Journal of Pediatrics es va examinar la presència en les cases de diferents tipus d’animals com gossos, gats, ocells i “altres animals” com rosegadors, peixos o rèptils, quan els xiquets i xiquetes tenien un i entre quatre i cinc anys, i se’n va avaluar la possible relació amb problemes emocionals o “internalizants” (com ansietat, depressió o somatització) i conductuals o “externalitzants” (com ruptura de normes o hiperactivitat) als set o vuit anys d’edat.

Les anàlisis van revelar que la tinença continuada d’“altres animals” (com peixos, tortugues o hàmsters) es va associar amb un efecte protector davant dels problemes emocionals, mentre que tenir gats només als quatre o cinc anys va mostrar una associació lleu amb més símptomes emocionals o conductuals. No es van observar diferències significatives per a gossos o pardals, així com per a la variable conjunta de tenir qualsevol tipus de mascota.

La relació entre tenir un gat als quatre o cinc anys i més risc de símptomes emocionals o conductuals en la infantesa intermèdia és una associació que s’ha d’interpretar amb cautela, segons l’equip investigador. “Podria haver-hi biaixos per selecció familiar (famílies amb certes característiques podrien ser més propenses a tenir gats, per exemple), canvis en la convivència o en la cura de la mascota, o diferències en com els pares perceben el comportament infantil”, explica Marisa Estarlich, investigadora del Departament d’Infermeria de la UV, coautora del treball i investigadora de Fisabio i del CIBERESP.

“Cal tenir en compte que aquestes troballes no impliquen necessàriament causalitat i que també hi ha factors no mesurats, com la inclinació real a la mascota, la possible defunció d’animals (i el duel que això podria implicar), les condicions de l’entorn de convivència o les diferències en la criança, que hi podrien influir”, explica Llúcia González, investigadora del CIBERESP en Fisabio i primera signant de l’article. En l’estudi també han participat el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), la Universitat d’Oviedo, la Universitat del País Basc (EHU), la Universitat Jaume I de Castelló, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l’IIS Biogipuzkoa.

D’altra banda, l’efecte aparentment protector d’“altres animals” (rosegadors, peixos, rèptils, etc.) suggereix que aquests animals, menys demandants quant a interacció humana, podrien afavorir una relació estable, la qual cosa podria incrementar el benestar psicològic infantil. “Incorporar animals d’aquest tipus a les rutines diàries infantils podria contribuir a l’adquisició de responsabilitats en un entorn en el qual l’afecte i l’empatia es posen en marxa”, afirma Ainara Andiarena, investigadora del Grup BEHRG de l’EHU. Una altra autora del treball i investigadora CIBERESP, Blanca Sarzo, conclou que “de totes maneres, per a poder reforçar aquestes troballes, seria interessant replicar l’estudi amb major mostra i rang d’edat i així poder valorar aquests efectes a més llarg termini”.

Referència article:

González, L., Guxens, M., Sarzo, B. et al. “Impact of pet ownership in early childhood at ages 1 and 4–5 years on mental health at ages 7–8: findings from the INMA project”. World J Pediatr (2025). https://doi.org/10.1007/s12519-025-00942-2

Peu de foto annex: D'esquerra a dreta: Blanca Sarzo, Llúcia González, Marisa Estarlich, Marisa Rebagliato.