Els investigadors Ledo i Ruzafa van coincidir en assenyalar la importància de fer una revisió històrica per a comprendre l’actual situació territorial i el seu vincle amb el poder.

Ruzafa va incidir en la capacitat del ‘poder’ per a aglutinar a les comunitats humanes que, així mateix, es defineixen articulant el seu propi espai. “Per a entendre aquesta relació al llarg del curs definirem tota una sèrie de conceptes de l’escala micro com ‘ciutat o poble’ per a passar després a les grans unitats territorials, com ara la monarquia hispànica”, va explicar.

El curs presta especial atenció a l’articulació nacional a partir del concepte de ‘nació’ del segle XIX i de com ha sigut capaç d’anar articulant aquests centres a través d’una consciència general. “Es produeix una interacció entre la mentalitat col·lectiva del nostre entorn més pròxim i una visió molt més àmplia i de conjunt”, va afegir. 

Per la seua banda, el vicedegà Antonio Ledo va manifestar la vocació d’aquesta formació d’analitzar les diferents escales territorials (ciutats, comarques o imperis) i de tractar els exemples concrets del nostre entorn. “Analitzarem casos concrets del territori valencià de captació del territori circumdant, com ara les comarques, les diputacions o el cas concret de la ciutat de València”, va apuntar. 

“Per a participar en aquestes classes no es requereix de coneixements previs, està adreçat a un públic general. Només es necessita tindre un mínim interés cap als aspectes culturals i territorials”, va explicar Ledo. Entre els matriculats, d’entorns professionals molt diversos, destaquen especialment antics estudiants de la Facultat de Geografia i Història.

Psicobiologia per a comprendre la Neurofelicitat

D’altra banda, Raúl Espert, professor de Psicobiologia de la Universitat de València, va destacar la importància d’aprendre a distingir entre les emocions bàsiques a través de la psicologia positiva.

El curs, que ajuda als alumnes a identificar les emocions i els sentiments en la recerca del benestar personal, aborda els aspectes de la felicitat i benestar psicològic, com ara les fortaleses i virtuts humanes, que la psicologia tradicional fins als anys 90 havia deixat de banda, focalitzant el seu estudi en els aspectes negatius i patològics de l'ésser humà. “Durant molt de temps els psicòlegs ens ajudaven a identificar una patologia, però no es contava el que passava amb la gent que és feliç”, va afegir. 

El professor Espert va subratllar que tot i que són els països nòrdics els que registren un major grau de felicitat, a Espanya la població es mostra “moderadament feliç” malgrat l’actual situació social i econòmica que pateix. Segons Espert, són les persones que exerceixen professions de dedicació i entrega a la resta les que presenten majors índexs de felicitat personal. “En canvi, els polítics es troben ben avall en el rànquing ja que afronten situacions de molta incertesa i inseguretat”, va matisar. 

“Vivim més de cara al carrer que no de cara a l’interior, i això contribueix a millorar el nostre nivell de benestar i satisfacció. La felicitat és la capacitat d’empatitzar amb els altres i de donar-se a ells. És aquesta actitud la que ens fa sentir feliços. Fer regals inesperats, ser altruistes i tindre empatia són les claus que ens porten a la felicitat”, va afirmar.  

El curs, que s’imparteix els dies 21 i 22 d’aquest mes, ha sigut un dels més demandats entre l’alumnat, plenant la matrícula amb 52 inscrits i més d’una desena de persones en llista d’espera.

Més informació:
www.uegandia.es