.svg)
Transferències, micromecenatges, criptomonedes o correus humans, entre les principals formes de finançament del terrorisme gihadista
Diego González López, investigador del Departament de Dret Penal de la Universitat de València adscrit a l’Institut de Criminologia i Ciències Penals (ICCP).
L’investigador Diego González López, del Departament de Dret Penal de la Universitat de València (UV), ha explorat els mètodes de finançament de les organitzacions terroristes gihadistes i conclou que utilitzen mètodes similars als que utilitza la majoria de la ciutadania en la vida quotidiana.
L’investigador, que forma part del Centre de Coneixement de la UE sobre la Prevenció de la Radicalització (EU Knowledge Hub) i està adscrit a l’Institut de Criminologia i Ciències Penals (ICCP) de la UV, ha concretat que aquestes organitzacions s’han adaptat a noves tecnologies per a diversificar els seus fluxos d’ingressos. El terrorisme gihadista rep milions d’euros anualment segons el Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI) i l’article insisteix a separar i sancionar de manera diferent els delictes de finançament del terrorisme d’altres delictes econòmics, en particular el blanqueig de capitals, donada la naturalesa i objectiu del primer.
“El finançament del terrorisme planteja un desafiament per a la política criminal pel fet que utilitza instruments financers tradicionals i, en alguns casos, digitals d’ús ordinari, la qual cosa en dificulta la detecció i la prevenció”, assenyala Diego González López. L’article es centra en la ideologia salafista de caràcter violent com a sinònim de salafisme gihadista o gihadisme, entès com un corrent que combina una lectura salafista de l’islam sunnita amb la legitimació de la violència com a instrument d’acció politicoreligiosa.
Entre els mètodes més utilitzats de finançament del terrorisme gihadista es troben les transferències bancàries, a través de múltiples transaccions de quantitats menudes per a evitar activar les alertes de les entitats financeres. “A més d’entitats bancàries, hi ha altres maneres de realitzar transferències internacionals, com ara, Western Union, MoneyGram o PayPal”, indica Diego González. Aquestes entitats permeten realitzar les transferències internacionals de manera ràpida, accessible i segura sense un compte bancari. Encara que compleixen les mateixes normatives que les entitats de crèdit, amb aquestes, les organitzacions terroristes poden seguir un patró similar al que usen amb les entitats financeres tradicionals.
L’estudi, sota la direcció de José Luis González Cussac, catedràtic de Dret Penal de la UV, apunta que les organitzacions terroristes han trobat altres mètodes menys tradicionals per a finançar les seues activitats. El crowdfunding o micromecenatge —forma de finançament col·lectiu amb aportacions individuals— s’ha consolidat com un mètode destacat. Així, “s’ha identificat l’abús de campanyes humanitàries, benèfiques o sense ànim de lucre, en les quals els fons es desvien totalment o parcialment a activitats il·lícites. També, campanyes legítimes que operen en àrees d’alt risc i pateixen casos d’extorsió per a desviar les aportacions”, alerta Diego González López.
Les criptomonedes són un altre actiu atractiu per al terrorisme per ser descentralitzat, no requerir d’intermediaris tradicionals, oferir transferències internacionals de més rapidesa, posseir costos baixos i alts nivells de privacitat. “Encara que cap criptomoneda no és completament anònima, algunes presenten nivells de privacitat superiors a unes altres. Algunes organitzacions d’índole gihadista sostenen que aquests actius digitals permeten la transferència de fons de manera anònima i difícilment traçable per a sufragar els combatents”, adverteix l’investigador de la UV. Per exemple, les criptomonedes Monero i Dash dificulten la traçabilitat, per la qual cosa han sigut utilitzades per algunes organitzacions terroristes per a finançar-se.
L’article també ha avaluat l’ús de NFT (tokens no fungibles), acreditacions de singularitat, autenticitat i titularitat de determinats actius digitals com a art, actius per a videojocs o certificats, que utilitzen tecnologies descentralitzades basades en blockchain (registre digital descentralitzat que funciona com un llibre comptable compartit). “Es tracta d’un actiu digital susceptible de circulació en el mercat, que pot ser objecte de compravenda, intercanvi o subhasta a través de plataformes especialitzades”, reflexiona l’investigador en dret penal, que cita les entitats OpenSea, Rarible o SuperRare.
Sistema hawala i correus humans
Altres mètodes de finançament informals que dificulten la regulació i traçabilitat són el sistema hawala, en què es transfereixen diners entre un emissor i un receptor mitjançant dos intermediaris de confiança a canvi d’una comissió o altres acords entre parts; o els correus humans, un mètode que utilitza individus de baix perfil o persones que gaudeixen de la confiança de l’organització —familiars, afins o membres de comunitats pròximes— amb l’objectiu de minimitzar el risc de detecció per part de les autoritats. Fins i tot, a vegades, els encarregats del transport desconeixen el contingut exacte de què traslladen o de l’ús que se’n donarà, adverteix l’article.
Aquesta investigació, sota el lideratge del professor titular en Dret Penal de la Universitat de València José León Alapont, forma part del projecte d’investigació Guanys il·lícits i sistema de justícia penal: una perspectiva global, del Ministeri de Ciència i Universitats (PID2022-138796NAI00).
Referència article: González-López, D. (2026). El finançament de les organitzacions i grups terroristes d’índole gihadista: mètodes actuals i reptes des de la política criminal. E-Eguzkilore. ISSN: 2530-1969:
.jpg)
