Tres investigadores comproven la desinformació en quatre canals i grups de Telegram de simpatitzants de VOX en les eleccions de 2019
L’estudi, dut a terme per les investigadores Lorena Cano (Universitat de València) i María Díez i Cristina Renedo (Universitat de Valladolid), totes elles del grup d’investigació Mediaflows, conclou que la desinformació fou un element continu durant la campanya electoral d’abril de 2019 en diversos canals i grups de simpatitzants de VOX a Telegram. La investigació, publicada en la revista Miguel Hernández Communication Journal, també destaca que els temes preferits pels seguidors de VOX per a desinformar estaven relacionats amb temes com l’avortament, la immigració o les armes.
15 de de setembre de 2021
Mentre que els canals oficials de VOX tingueren molt poca activitat durant la campanya i els seus missatges només buscaven la difusió dels mítings de Santiago Abascal, en els canals i grups no oficials de la formació d’extrema dreta la desinformació fou una constant diària, amb missatges contraris al feminisme, la migració o l’independentisme, compartint continguts enganyosos i manipulats.
Els usuaris d’aquests grups, segons comprovaren les investigadores, no foren conscients d’estar sent afectats per la desinformació, sinó que pensaven que era el sistema mediàtic el que els volia boicotejar. Els missatges intentaren desprestigiar l’adversari i reforçar la ideologia del partit.
Segons la investigadora Lorena Cano, “aquests grups funcionen com càmeres de ressonància i fa que els seus participants reafirmen les seues creences. El problema de no qüestionar-se la veracitat de tals missatges és que el grup es converteix en una bombolla aïllada de la realitat i adopta les crítiques al seu discurs com un intent de manipulació”.
L’article ha trobat algunes característiques comunes a la desinformació transmesa en aquests canals de Telegram. En primer lloc, aquelles que inclouen contingut mobilitzador –agressiu o sensibilitzador i que connecta amb els sentiments per a manipular– i uns altres continguts amb trets de versemblança, però amb un clar posicionament ideològic –especialment efectiu per a persones que no consumeixen mitjans de comunicació fiables cada dia–. En tercer lloc, missatges que no mencionen la font original o no és possible identificar-la –no es pot confrontar la informació i les dades amb fonts oficials i confiables– i són informacions inventades que resulten complicades de desmentir.
Per a dur a terme aquest treball, les investigadores han aplicat una anàlisi de contingut als missatges publicats en quatre canals oficials i no oficials de VOX a Telegram abans i durant la campanya electoral.
Article:
Díez-Garrido, M., Renedo Farpón, C. & Cano-Orón, L. (2021). «La desinformación en las redes de mensajería instantánea. Estudio de las fake news en los canales relacionados con la ultraderecha española en Telegram». Miguel Hernández Communication Journal, 12(2), 467-489. https://doi.org/10.21134/mhjournal.v12i.1292