Troben en bacteris ‘E. coli’ un mecanisme clau per a comprendre la resistència a antibiòtics
Un estudi de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, UV-CSIC) demostra que els bacteris Escherichia coli, que habiten en l'intestí humà i són molt rellevants per a la salut, creixen de manera predictible seguint les lleis de la física després d'haver patit exposició a antibiòtics. El treball apareix publicat en ‘Nature Communications’.
8 de de setembre de 2025
Els resultats d'aquesta recerca evidencien el paper de les forces mecàniques i la geometria cel·lular en els processos de divisió bacteriana, i obrin noves vies per a entendre el comportament microbià i desenvolupar tractaments antibiòtics més eficaços.
Durant situacions d'estrés com les generades per l'exposició a antibiòtics, els bacteris poden interrompre la seua divisió cel·lular i començar a créixer en forma de filaments. És un mecanisme de resistència bacteriana conegut com ‘filamentació’, freqüent en infeccions com les del tracte urinari. Aquest creixement genera tensions mecàniques que corben i deformen els filaments. L'estudi, liderat per l'investigador de l’I2SysBio Javier Buceta, demostra que aquests bacteris tendeixen a corbar-se de manera predictible segons les lleis de la física.
Recentment publicat en Nature Communications, el treball se centra en la filamentación induïda per antibiòtics, i demostra per primera vegada en bacteris filamentosos, com ara E. coli, que aquesta curvatura no sols afecta a l'estructura externa de la cèl·lula, és a dir a la seua forma, sinó que també modifica processos biològics que són clau per a la seua supervivència i comportament.
Referència:
Nadal, M., Guitou, L., Díez, I., Hurtado, J., Martínez, A., Grobas, I., Buceta, J., /E. coli filament buckling modulates Min patterning and cell division/, Nature Communications, DOI: 10.1038/s41467-025-63509-9