Troben l’origen de la fasciolosi, malaltia prioritària segons l’OMS, al sud-est d’Àfrica i el Pròxim Orient

Un ampli estudi multidisciplinari desenvolupat per personal científic de la Universitat de València i la University of Limpopo (Sud-àfrica) ha permès deduir que F. gigantica es va originar al sud-est d’Àfrica per especiació conseqüent a fenomen de captura des d’hipopòtams a bòvids arcaics durant el Miocè, fa uns 13,5 milions d’anys. Per la seua banda, F. hepatica es va originar al Pròxim Orient també per fenomen de captura des d’hipopòtams a ovicaprins al final del Miocè o principis del Pliocè, fa entre 6 i 4 milions d’anys, a la regió que posteriorment va constituir el denominat “Fèrtil Creixent”, on tingueren lloc els primers passos de la domesticació i amb això el començament del període Neolític.

Aquesta malaltia és una zoonosi de transmissió vectorial per petits cargols dolçaquícoles amfibis i causa innombrables pèrdues econòmiques en ramaderia. El seu important impacte en salut pública el causa la seua gran patogenicitat, amb seqüeles post-tractament, efectes neurològics extrems i oculars incloent-hi fins i tot ceguesa irreversible, i immunosupressió facilitant de coinfeccions conduents a alta morbiditat i fins i tot mort. Dóna lloc a situacions de marcat subdesenvolupament a les comunitats rurals afectades. Es tracta de l’única trematodiasi humana de distribució mundial i mostra una gran heterogeneïtat en patrons de transmissió i en situacions epidemiològiques, que dificulten la definició de mesures preventives i iniciatives eficaces de control.

Santiago Mas-Coma, professor emèrit del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica de la UV, destaca que els nombrosos estudis genètics destinats a aclarir l’evolució d’aquesta malaltia a les diferents regions del món demostren l’existència d’un efecte fundador i suggereixen una disseminació de la fasciolosi humana i animal a partir d’un o pocs centres d’origen. D’ací la importància transcendental de poder establir l’origen dels dos agents causals i comprendre les estratègies utilitzades per aquests paràsits per haver pogut expansionar-se mundialment”.

Fins ara, l’origen de les fascíoles es basava en meres hipòtesis, a causa de les dificultats a desentranyar el que va passar en un passat remot. Però, inesperadament, l’oportunitat de caracteritzar molecularment fascíoles pròpies i específiques d’hipopòtams a l'’Àfrica del Sud i la seua anàlisi genètica comparada amb F. hepatica i F. gigantica de tot el món, a més d’altres fasciòlids d’elefants asiàtics i cèrvids nord-americans, ha proporcionat la base evolutiva i el rellotge molecular adequats per desentranyar aquest galimaties multidisciplinari. Adela Valero, catedràtica del mateix Departament de Farmàcia de la UV ressalta: “de vegades la resposta és on menys s’espera. A ningú se li havia acudit que la clau es trobara als hipopòtams”.

María Dolores Bargues, també catedràtica del mateix Departament de Farmàcia de la UV, s’acaba referint a que “aquests descobriments ofereixen la base de partida per poder reconstruir l’expansió mundial d’aquesta malaltia i establir quines són les estratègies que aquests dos paràsits utilitzen per poder expansionar-se fins a cobrir quasi tot el món, incloses àrees molt extremes d’endèmia humana tant a gran altitud com a l’Altiplà Bolivià a 3800-4100 m, com al Delta del Nil a nivell del mar a Egipte, i des del Sud de la Patagònia fins al desert del Sàhara i quasi tot Àsia i Oceania”.

Article:

Bargues M. D., Halajian A., Artigas P., Luus-Powell W. J., Valero M. A. & Mas-Coma S., 2022. «Paleobiogeographical origins of Fasciola hepatica and F. gigantica in light of new DNA sequence characteristics of F. nyanzae from hippopotamus». Frontiers in Veterinary Science. 9: 990872 (28 pp.). doi: 10.3389/fvets.2022.990872.